CGT Ensenyament
Més recursos! Més salari! Menys burocràcia! Menys ràtios! Dignifiquem la professió! Aquestes són les demandes que des de fa setmanes sonen pels carrers i els centres educatius de la mà de les treballadores de l’educació, donant forma a un crit, clar, contundent, però també esperançador.
Llegeix més
Óscar Murciano, CGT Activitats Diverses Terrassa
Quan fas muntanya i vols arribar a la teva meta, aquell coll que s’intueix, aquell cim que no té clar la millor ruta de pujada, el primer que has de fer és aturar-te, mirar al teu voltant i pensar com faràs les teves pròximes passes. Alhora, fas una mirada enrere al camí recorregut per tal d’orientar-te i saber exactament com has arribat fins aquí. Hi ha altres opcions com seguir un camí a l’atzar o, simplement per inèrcia, continuar sense cap altre sentit que anar fent.
Llegeix més
Andreu Vilardell, Secció sindical Creu Roja
Després de 92 dies de vaga, les companyes del CAS han guanyat. La seva victòria suposa l’adhesió al conveni SISCAT a principis de 2027 —amb increments salarials de fins a 12.000 € anuals— i, fins que aquest moment no arribi, el cobrament d’un plus transitori de fins a 300 € mensuals.
Llegeix més
Lorién Cirera Sancho
Fa uns anys, quan la inflació va començar a disparar-se, els experts i opinadors de la patronal van alçar la veu: fins que la inflació s’estabilitzés, la seva càrrega havia de “repartir-se” i les pujades salarials havien de mantenir-se per sota de l’IPC, perquè els beneficis perillaven i la situació corria el risc de descontrolar-se i desestabilitzar tota l’economia.
Llegeix més
Iru Moner, Secretari d’Acció Social de la CGT Catalunya
Des del govern i els sindicats del règim se’ns escup a la cara que l’economia va «com un tiro», que cada dia som més les persones donades d’alta a la Seguretat Social, que l’ocupació creix i que els salaris “aguanten”. Però la gent mirem els diners que tenim a final de mes i sentim una altra cosa. Entre 2021 i 2024 hem patit una de les majors pèrdues de poder adquisitiu dels darrers anys. No per una fatalitat inevitable, ni per culpa d’un virus o d’una guerra, com ens han intentat fer creure, sinó per un saqueig planificat: salaris que pugen poc, preus que es disparen, beneficis empresarials en màxims històrics i un preu de l’habitatge impossible.
Llegeix més
