Lorién Cirera Sancho
Fa uns anys, quan la inflació va començar a disparar-se, els experts i opinadors de la patronal van alçar la veu: fins que la inflació s’estabilitzés, la seva càrrega havia de “repartir-se” i les pujades salarials havien de mantenir-se per sota de l’IPC, perquè els beneficis perillaven i la situació corria el risc de descontrolar-se i desestabilitzar tota l’economia.
Llegeix més
Iru Moner, Secretari d’Acció Social de la CGT Catalunya
Des del govern i els sindicats del règim se’ns escup a la cara que l’economia va «com un tiro», que cada dia som més les persones donades d’alta a la Seguretat Social, que l’ocupació creix i que els salaris “aguanten”. Però la gent mirem els diners que tenim a final de mes i sentim una altra cosa. Entre 2021 i 2024 hem patit una de les majors pèrdues de poder adquisitiu dels darrers anys. No per una fatalitat inevitable, ni per culpa d’un virus o d’una guerra, com ens han intentat fer creure, sinó per un saqueig planificat: salaris que pugen poc, preus que es disparen, beneficis empresarials en màxims històrics i un preu de l’habitatge impossible.
Llegeix més
Rubén Martínez i Adrià Rodríguez, IDRA – Institut de Recerca Urbana de Barcelona
L’encariment dels aliments s’ha convertit en una de les principals tensions per a les llars treballadores. Des de 2020 els preus dels aliments s’han encarit un 34%. L’habitatge i l’alimentació són avui les seves dues principals despeses. A l’àrea metropolitana de Barcelona, gairebé una tercera part dels ingressos se’n va al lloguer i una quarta part a omplir el cistella de la compra. Això deixa a les famílies poc més d’un 40% del pressupost per afrontar la resta de necessitats essencials, amb un marge ínfim per sostenir vides dignes.
Llegeix més
Verónica Pérez Alonso, secretària general de la Federació Metal·lúrgica de la CGT de Catalunya
Des de la Federació Metal·lúrgica de la CGT de Catalunya denunciem l’opacitat en els processos de negociació, l’exclusió de sindicats minoritaris i uns acords que consoliden la pèrdua de poder adquisitiu.
La negociació del conveni del metall de Barcelona ha estat tota una cursa d’obstacles imposada a la classe treballadora, no pas per manca de reivindicacions clares ni per absència de mobilització (les plantilles han donat resposta amb una força exemplar durant les vagues dels dies 29 i 30 d’octubre), sinó per la dilació intencionada d’un procés que ha mantingut durant mesos a milers de persones en la incertesa, la precarietat i el desgast.
Llegeix més
Comitè de Vaga Archroma Ibérica
El passat 3 de novembre es va iniciar una vaga indefinida a Archroma Ibérica, empresa de fabricació de colorants i pigments per al sector tèxtil i paper situada al Prat de Llobregat.
En els últims anys la fàbrica ha estat desproveïda d’inversió suficient per a garantir una seguretat real en planta a causa dels ajustos i retallades contínues que han permès l’envelliment de les instal·lacions i equips. Un envelliment i inseguretat amb el qual la plantilla ha anat convivint a l’espera d’una promesa reinversió en planta que mai arribava.
Llegeix més
