Totes sabem, i les dades així ho demostren, que les vagues són l’instrument de lluita més eficient i directe que la classe treballadora continua tenint. Ara bé, per aguantar la pressió i el desgast que pot suposar una vaga sostinguda i preparada per mantenir el pols a la patronal, cal tenir present que en aquest sistema, en el qual les relacions laborals estan fonamentades en les desigualtats socials i el desequilibri de poder, cal trobar les eines necessàries per situar-nos en millor posició, i la caixa de resistència és una de les més útils.
Quan augmentem el conflicte amb una vaga sostinguda, tenim, per una banda, l’empresa que estima i preveu quant de temps podrem aguantar sense ingressos i, per altra, les treballadores i treballadors que tenen la pressió econòmica que suposa mantenir el conflicte durant molt de temps. Si ja ens costa arribar a final de mes amb la precarietat bestial que han patit els nostres salaris en els darreres anys, com podrem aguantar la pressió d’una vaga sense cap ingrés?
La caixa de resistència pot ser una de les eines més potents que té un sindicat per aconseguir aquest equilibri. S’ha convertit en una de les estratègies de contrapoder més eficients a l’hora de mantenir una vaga i ha augmentat el nivell de conflicte, el que fa que la patronal perdi el control basat en la nostra vulnerabilitat econòmica. I això ens dona molt de PODER. Poder de marcar el ritme, poder de canviar d’estratègia quan sigui necessari i augmentar l’organització i la solidaritat de les plantilles.
I això és molt important a l’hora de decantar la balança cap a una derrota o cap a una victòria.
Ara bé, no podem caure en el simplisme de pensar que amb la creació d’una caixa de resistència, per sí sola i sense la pressió de l’acció sindical, guanyarem els conflictes, sinó que aquesta ha de formar part del pla d’acció i de l’estratègia per desestabilitzar l’empresa.
Com a sindicat cal centrar-se en com aconseguir que la nostra caixa de resistència sigui un dels principals pilars del suport mutu i de la solidaritat que portem al nostre ADN.
Com un dels sindicats amb més convocatòries i seguiment de vagues a Catalunya, hem d’apostar per una caixa de resistència sòlida, transversal i proporcional a totes les lluites que encapçalem. Com més consolidada i estructurada sigui aquesta, més possibilitats tindrem d’augmentar els conflictes i de guanyar-los.
En definitiva, tenir una caixa de resistència forta és determinant per a les nostres vagues, augmenta el conflicte amb més acció sindical, i augmentar el conflicte es tradueix en multiplicar les possibilitats de guanyar.
Azu Sánchez és Secretaria d’acció sindical de CGT Catalunya
