La temporada d’estiu a Catalunya té un so particular. No és el de les cigales, ni el de les onades del mar. És el so dels monitors de lleure comptant nens a l’andana de Sants mentre intenten que no els exploti el cap. Fa poc, un directiu de Fundaesplai es posava romàntic al diari Ara dient que les colònies són un “dret dels infants”. I té raó, el problema és que aquest dret el paguem nosaltres amb la nostra esquena, mentre ells augmenten les seves carteres. Posa el crit al cel perquè veu la quantitat de diners que perdrà amb el boicot del professorat, però mai l’hem vist fer cap article per assenyalar les condicions de treball dels monitors de lleure.
Pugeu a l’autocar. Hi trobareu la vetlladora, que cobra una misèria per fer una feina que requeriria poders de superheroi, i el monitor, que arriba amb la motxilla plena d’il·lusió i torna amb la cartera buida.
En el món real, un dia té 24 hores. A les colònies, el temps pateix una mutació digna de pel·lícula de ciència-ficció. Estàs al peu del canó des que surt el sol fins que l’últim infant es queda fregit a la llitera. Si el Martinet té por a les tres del matí, t’aixeques. Si la Maria té febre, vigiles. Això, a qualsevol lloc del món, se’n diu treballar. Però a la nòmina, per art de màgia, només apareixen 8 hores. Feina de franc camuflada de bona voluntat. És la gran jugada de Fundesplai: convertir la teva energia juvenil en un benefici net que mai veuràs reflectit al banc. Ens venen la moto que estem fent “transformació social” per no haver de pagar les hores extres. És el negoci rodó: agafes el compromís de la gent jove, li poses un nom bonic i et fiques la diferència a la butxaca.
Amics amb dret a especulació
Però la cosa es posa realment interessant quan mirem qui seu a la taula dels caps. Estan ben connectats amb la Fundació Bofill (que ara es fa dir Equitat.org per semblar més moderna).
Com deia el docent Ibán Martínez, és de traca i mocador: tenim uns teòrics de l’educació que ens expliquen com salvar el món mentre, a la rebotiga, mantenen vincles amb entitats que gestionen pisos turístics i suquen en l’especulació de l’habitatge. És el cinisme fet institució. Et cobren el lloguer a preu d’or al barri, t’expulsen de casa i després es pengen la medalla de portar el teu fill de colònies gràcies a una beca.
I què direm de les vetlladores? Són les que aguanten el pes més gran de la “inclusió” de la qual tant presumeixen als tríptics. Treballen en condicions lamentables: ràtios impossibles, hores que no cobreixen la realitat dels infants amb necessitats especials i nòmines que no arriben ni per comprar les tiretes que gasten. Per a Fundesplai, la inclusió és un logotip; per a la vetlladora, és arribar a casa amb l’esquena destrossada i la sensació que l’estan estafant.
No volem més articles d’opinió de directius que viuen de la “màgia” del lleure. Ens cal que el dret a les colònies no surti de les hores robades al monitoratge i professorat. Hem de dir prou. Ja no val l’excusa de “ho fem pels nens”. Precisament perquè ho fem pels nens, no podem permetre que l’educació en el lleure sigui tan precari.
Si les colònies són un dret, que les paguin els que especulen amb l’educació dels infants, no els que posem el cos cada estiu.
Per això ens trobem divendres 29 a les 8:30 del matí a l’estació de metro del Parc Nou, al Prat.
