Passada la jornada de Sant Jordi, les treballadores del sector del llibre i de les llibreries en particular respirem més tranquil·les. Recuperades de la bogeria col·lectiva que és, aprofitem també per revisar i reflexionar com es desenvolupa la nostra feina. El llibre ocupa un paper cabdal en la cultura. Un objecte tan senzill que molt habitualment és vehicle de les històries que expliquen el nostre present, que són mirall i arriben al fons de les grans preguntes de la vida o ens fan passar una estona amena tot transportant-nos a altres realitats. Tot sovint, també, és un objecte que canalitza noves idees, corrents de pensament, aglutina opinions i debats actuals: eines al servei d’organitzacions i moviments revolucionaris. El sector de la producció i la distribució del llibre, a causa de l’enorme pes de l’objecte en tant que realització material del pensament que s’hi conté -i que amaga tantes lectures com treballadores el llegeixen, fet que multiplica, sota un únic significant, totes les seves possibilitats-, sovint és fetitxitzat, tant per l’opinió pública com per part de les mateixes treballadores, les quals sovint donem un valor especial a la nostra feina pel fet que sigui al voltant dels llibres. Amb aquest pretext justifiquem situacions d’autoexplotació o silenciem abusos laborals per part de les empreses que ens contracten: com a tantes altres professions i oficis, la vocació, o la passió pel contingut de la feina acaba fent-nos empassar situacions que no són acceptables.
Com a treballador d’una llibreria, em centraré a parlar de la lluita sindical i el paper que pot tenir l’anarcosindicalisme en aquest sector. Si bé treballem apropant mons sencers, pensament crític o la poesia més adequada, mentre no siguem capaces de donar respostes conjuntament, continuarem sent la carn de canó de la cultura. La ciutat de Barcelona, hostil a les treballadores, però també casa de tantes lluites i esperances revolucionàries, es projecta des de diferents sectors, com a espai cultural vibrant en què les llibreries tenen un pes especial. És fàcil d’entendre com per a la burgesia del sector, l’obertura de noves llibreries a la ciutat és un motiu de celebració, confirmant que hi ha capacitat d’expansió i possibilitat de mantenir una certa rendibilitat en un negoci que, per norma general, té uns beneficis ajustats. Alhora, sobretot l’ampli espectre de llibreries petites ofereixen al públic lector una gran varietat de llibres de diferents formats i temàtiques que enriqueixen el panorama cultural a la ciutat. Què en diuen de tot això les treballadores del sector? Ara per ara és difícil saber-ho, si no és perquè personalment coneguem a algú que hi treballi, perquè el principal obstacle que tenim – com a molts altres sectors – és la manca d’una veu obrera pròpia, independent del que diguin les patronals. En el nostre cas, qui sol ser la veu del sector, és el Gremi de Llibreters; nom i forma de la qual ja incorporen l’ambivalència entre la vocació i entrega a una feina tan bonica i els interessos del capital (que en ser contraposats amb els nostres reverteixen en males condicions pel sector).
En el passat la ciutat de Barcelona ha conegut la conflictivitat laboral en el sector de les llibreries. Notables exemples en són les vagues de FNAC l’any 2014, portades a terme durant el Sant Jordi d’aquell any i convocades per CGT, les amenaces de vaga de CCOO a la Casa del Llibre, o l’entrevista publicada el vint de desembre de 2014 a la revista Jot Down a una de les aleshores propietària de les llibreries La Central, que va desencadenar un conjunt de denúncies públiques d’abusos i males condicions que, com es fa evident, no són patrimoni exclusiu de cap de les empreses concretes. Només fa falta mirar el conveni (caducat des de 2021 tot i que ha tingut revisions salarials fins al 2023, ara fa tres anys), breu com ell sol: preveu i permet uns sous ridículs, amb els quals és evident que la vida, en aquesta ciutat cultural en què es pretén que treballem cada cop més, resulta asfixiant. Més recentment, la lluita sindical al sector s’ha vist revitalitzada i canalitzada especialment pel Sindicat d’Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper (SEGAP) de la Federació Local de la CGT de Barcelona. Després de mesos de preparació i lluita sindical, el desembre del 2024, des de la Secció Sindical de La Central s’anunciava un pacte amb l’empresa per a la correcció de mancances històriques, recuperació de plusos i tiquets restaurant, augments salarials de fins al 14% del sou en trams per anivellar salaris i revisió de categories. Poc després, la Secció Sindical de l’Alibri convocava vaga els dies previs a Reis, per pressionar davant la incertesa de la gestió de la llibreria, els acomiadaments i l’amenaça de tancament, que finalment va fer desconvocar-la mitjançant el joc brut de l’empresa. Seccions sindicals a altres llibreries s’han anat formant, i tot i estar en un estadi molt incipient, podem veure que la CGT té un paper important, pioner i de referència entre les treballadores del sector. A la llibreria La Central, l’últim conflicte que hi ha hagut, reforça la posició de la CGT com a sindicat revolucionari amb una visió global sobre els conflictes laborals, quan tot just fa un any, davant la negativa de la Secció Sindical a l’obertura forçosa els diumenges en un dels seus centres, va portar a fer una crítica pública i global al model de ciutat del qual, també des de les llibreries, s’estan veient abocats els nostres carrers. El conflicte segueix obert i des del sindicat el seguim amb atenció.
Així doncs, l’organització de les treballadores, i en particular l’organització a la CGT els darrers anys, està permetent crear un espai discursiu alternatiu al de la patronal, un espai discursiu que sigui capaç de valorar el llibre no per les estadístiques de vendes o per la projecció en altres mercats que puguin tenir sinó pel contingut i les seves potencialitats, elements inabordables per un còmput de xifres mercantils. Alhora, volem teixir un discurs i una organització que siguin conscients que, davant dels reptes que ens prepara la burgesia internacional i la lògica del capital, el pensament crític és cabdal i que, per la força col·lectiva i no pas l’amor de treballar amb llibres, s’esdevé que tenim un paper important en modular el discurs públic i els debats actuals. El conveni caducat, la gran autoexplotació per la multitud d’empreses petites i la invisibilització dels conflictes existents ens ha de motivar per treballar en pro de presentar un front unit les treballadores. El vers perfecte ja podrà esperar-se a les lleixes mentre les qui fem moure aquest sector lluitem per tenir unes condicions dignes. Els principals reptes que ens esperen consisteixen a millorar l’organització, créixer i adquirir netament una veu pròpia en el sector del llibre. Que mai més es pugui parlar del sector del llibre sense la nostra opinió. Un sector que, de manera important, influeix en els circuits culturals del nostre present i té una potencialitat insubornable que, feta efectiva, ens permetrà l’accés a distribuir de manera més extensa el pensament crític i revolucionari.
