La CGT, l’anarcosindicat majoritari a Catalunya, no para de créixer en afiliacions, i, més important encara, continua intensificant la conflictivitat laboral, amb les seves corresponents victòries. Millorar les condicions laborals de les treballadores i, en conseqüència, la seva realitat material és una de les eines del sindicat per assolir el seu objectiu final: l’abolició de qualsevol mena d’opressió i l’emancipació de les treballadores mitjançant la conquesta dels mitjans de producció, distribució i consum, per assolir una societat llibertària.
Però, entre jornades interminables que se superposen amb la següent, salaris insuficients, protocols de prevenció de riscos laborals inexistents, hores que no cotitzen, abusos i discriminacions per part dels patrons, responsabilitats no reconegudes, sobrecàrrega de feina i un llarg etcètera, pot ser difícil anar més enllà. L’acció sindical, ja sigui en forma de denúncies, assemblees, sabotatges, vagues o la infinitat de maneres de lluitar que tenim i practiquem, així com la cruesa del conflicte mateix, ens pot acabar absorbint i ofuscant; fent-nos caure en reivindicacions reformistes.
Tenim clar que la millora de les nostres condicions laborals és absolutament necessària, però que, alhora, no és suficient. Hem de continuar creixent, però no volem fer concessions pel que fa al nostre discurs i pràctiques llibertàries, sinó estendre-les. Creiem en l’anarcosindicalisme com el projecte més fort per a organitzar-nos i arribar a la revolució social, però com ho fem? A part de confrontar aquest sistema depredador, quina alternativa imaginem i desitgem?
És urgent i necessari que abordem aquestes qüestions de manera profunda i honesta i que ho fem sense perdre un sol instant. Sabem que ens acompanyen moltes altres organitzacions, col·lectius i formes de lluita; des de la CGT hem d’aprofitar la potencialitat de l’anarcosindicalisme com a projecte revolucionari.
A partir de totes aquestes inquietuds i de la ferma convicció en l’organització sindical, militants de diversos sindicats del territori ens hem trobat en el Grup llibertari de la Secretaria d’Acció Social de la CGT Catalunya. Volem dotar d’espais de debat i formació a l’afiliació de la CGT, de reflexió, d’escolta, de compartir des d’una afinitat llibertària, que ens serveixin per ajudar a establir una certa estratègia al sindicat. Deixant clar que no són espais de presa de decisions, es dona una oportunitat de discussió sincera i propositiva, on ens podem permetre dubtar i projectar, però amb el plantejament d’una planificació econòmica i un programa polític que continuï traçant el camí cap a la revolució social, que ens ajudi a definir l’anarcosindicalisme al s. XXI.
Davant d’un col·lapse ecosocial que ja té els seus impactes, com plantegem una reubicació del treball productiu i reproductiu, sectorialment i internacionalment? Davant de l’amenaça imperialista militar, de la por a l’altre i de la securització com a única resposta, als nostres barris o a les fronteres, com podem unir-nos les oprimides en contra dels més poderosos? Davant del possible afiançament de l’extrema dreta a les institucions i un retrocés de l’estat del benestar, com presentem una lluita que no sigui de defensa dels serveis públics, sinó d’aposta per l’autogestió de les necessitats bàsiques? Aquestes són només algunes de les preguntes que ens preocupen.
No volem ni podem assumir la derrota. Sabem que només l’organització de les classes desposseïdes, al marge de qualsevol partit o avantguarda, ens portarà a l’abolició de tota forma de dominació. Tenim una llarga història al darrere que ens aporta perspectiva; experiències d’avui que ens acompanyen caminant al nostre costat, i, per davant, un futur que volem nostre, que necessitem nostre. Construïm juntes un anarcosindicalisme fort per guanyar.
Nora forma part del Grup llibertari de CGT Catalunya i del Sindicat d’Hosteleria, Alimentació i Comerç de Barcelona
