Joan Salvat-Papasseit, el far de l’avantguarda

Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 al carrer del Comte d’Urgell, 93, de Barcelona. Dos anys després, naixia el seu germà Miquel. Eren fills de Joan Salvat Solanas i d’Elvira Papasseit Orovitg, tots dos barcelonins del barri de Sants però oriünds del camp de Tarragona. Família d’extracció humil, senzilla, la mare gairebé analfabeta i el pare fogoner dels vaixells de la Companyia Transatlàntica del potentat Antonio López y López.

Llegeix més

Joan Salvat-Papasseit, ‘poetaanarquistacatalà’

Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, un combat cultural que en molts aspectes han guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos ideològics amaressin àmplies capes de la societat, majoritàriament joves, i en altres ocasions perquè la radicalitat dels seus plantejaments provocava que la resta de la societat se’ls mirés més com uns excèntrics que com un perill. I a poc a poc, l’extrema dreta s’ha apropiat, en el terreny literari, que és del que vull parlar en aquest article, de noms, llibres, obres i autors. El cas d’Ezra Pound a Itàlia amb la creació de Casa Pound l’any 2003 i l’extensió a més de 150 indrets de la geografia italiana d’aquest projecte obertament neofeixista ens hauria de fer pensar una mica, però en això també continuem absents.

A qui em refereixo quan dic que «continuem», de quin «nosaltres» estic parlant? Doncs de la classe obrera, de les llibertàries i anarcosindicalistes, a qui va dirigida aquesta publicació i a qui amb aquest article vull esperonar no només a llegir Papasseit sinó a fer-se seva la poesia catalana contemporània a partir d’autores i autors que ens pertanyen i han de ser, mentre n’hi hagi, part del cànon literari català. 

Llegeix més

Turisme massiu Vs. barris: una tensió constant

A aquestes alçades els antics mantres oficials «el turisme és bo per a tots» i «el turisme és una fàbrica sense fums» estan més que superats, i han estat substituïts en bona mesura per un relat des de dins, des dels territoris i els cossos que en pateixen els impactes i els fums —perquè existeixen, sí, són nombrosos i greus—.

Llegeix més

Desigualtat econòmica i salut

Com ens afecta la desigualtat econòmica en la salut? Els intents de suïcidi en els barris més pobres de Barcelona tripliquen la mitjana de la ciutat i són 7 vegades majors que en els barris rics. Segons l’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en els barris on un 40-50% de la gent té problemes per arribar a final de mes, els intents de suïcidi es disparen i els problemes de salut mental es cronifiquen i medicalitzen. Segons la mateixa agència, el 2022, l’esperança de vida entre els barris més pobres, com Ciutat Vella o Nou Barris, i Sarrià-Sant Gervasi, és de 10,6 anys de diferència. Una sanitat pública saturada, malalties laborals cronificades, o l’ansietat, així com una mala alimentació i l’exposició a l’alta contaminació, apunten com les principals causes de la diferència.

Llegeix més