Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 234 de juliol – agost de 2024
«La poesia és una arma carregada de futur», ens deia Gabriel Celaya, i nosaltres pensem el mateix; per això hem decidit posar en el focus en aquest número del Catalunya al nostre poeta del poble, l’home entusiasta, poeta de la divina acràcia, Joan Salvat Papasseit.
Llegeix més
Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 233 de maig – juny de 2024
El Catalunya torna al carrer i ja fa un any des de l’inici d’aquesta nova etapa. Al llarg d’aquest any la nostra organització, la CGT de Catalunya, s’ha anat enfilant en un creixement sostingut que fa anys que acompanya les nostres lluites i que ben aviat pot passar a un creixement exponencial per poc que juguem bé les nostres cartes. I això és aprofundir en l’anarco-sindicalisme i les seves senyes d’identitat; aprofundir en aquest empoderament de la classe treballadora que ha decidit plantar cara i no delegar, sumant colze a colze des dels sindicats i des de les seccions sindicals.
Llegeix més
Mireia Martín Domínguez. Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 232 de març – abril de 2024
Dit i fet. Com vam anunciar en l’anterior número del Catalunya, l’edició de març ha estat escrita i coordinada només per dones, igual que en anys anteriors, en commemoració del Dia de la Dona Treballadora.
Llegeix més
Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 231 de gener – febrer de 2024
En el canvi d’any se sol fer balanç. Des de la CGT de Catalunya en un platet de la balança hi podem posar el creixement sostingut dels darrers anys («som força creixent») i a l’altre una força insuficient encara.
Llegeix més
Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 230 de novembre – desembre de 2023
Quan un estudiant va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead quin considerava el primer signe de civilització en la Humanitat, ell i els seus companys esperaven que els parlés d’alguna resta tecnològica del passat. Però no. El primer signe de civilització, va dir, es trobava en una resta òssia: un fèmur fracturat que després s’hauria soldat. I això només podia ser fruit de les cures dels seus iguals.
En aquest número parlem de cures. Seguim l’estela d’aquells qui sempre es van oposar a la maquinària capitalista amb sabotatges, barricades, sindicats, cooperatives, ateneus, periòdics i tota una cultura pròpia, la de la classe treballadora d’aquest país. Rica i plena, una cultura que somiava unes vides que valgués la pena de viure. De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats; un món nou dins els nostres cors.
Llegeix més
