Categoria: Reportatges

Joan Salvat-Papasseit

Visquem un moment la candent tragèdia.

Uns germans nostres, milers de camarades, s’han llançat forçats a la vaga. Temps són de penúria els temps que correm. Vosaltres ho sabeu, que aquesta guerra ens porta a totes les vergonyes que el capital amassa amb les seves culpes.

I què horrible patir per aquesta negra causa! Si no es pot menjar del  treball… com passar sense ell?

I no obstant és just, és necessari. Cal fer-ho així. La maldestra burgesia mai no cedirà res sinó a una altra burgesia més malvada que aquesta. Ho hem de comprendre i meditar-ho: mentre la nostra força no estigui molt per sobre de la seva força, lluitarem perdent.

Llegeix més

Jordi Martí Font

Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, un combat cultural que en molts aspectes han guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos ideològics amaressin àmplies capes de la societat, majoritàriament joves, i en altres ocasions perquè la radicalitat dels seus plantejaments provocava que la resta de la societat se’ls mirés més com uns excèntrics que com un perill. I a poc a poc, l’extrema dreta s’ha apropiat, en el terreny literari, que és del que vull parlar en aquest article, de noms, llibres, obres i autors. El cas d’Ezra Pound a Itàlia amb la creació de Casa Pound l’any 2003 i l’extensió a més de 150 indrets de la geografia italiana d’aquest projecte obertament neofeixista ens hauria de fer pensar una mica, però en això també continuem absents.

A qui em refereixo quan dic que «continuem», de quin «nosaltres» estic parlant? Doncs de la classe obrera, de les llibertàries i anarcosindicalistes, a qui va dirigida aquesta publicació i a qui amb aquest article vull esperonar no només a llegir Papasseit sinó a fer-se seva la poesia catalana contemporània a partir d’autores i autors que ens pertanyen i han de ser, mentre n’hi hagi, part del cànon literari català. 

Llegeix més

Ferran Aisa, historiador i comissari de l’Any Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 al carrer del Comte d’Urgell, 93, de Barcelona. Dos anys després, naixia el seu germà Miquel. Eren fills de Joan Salvat Solanas i d’Elvira Papasseit Orovitg, tots dos barcelonins del barri de Sants però oriünds del camp de Tarragona. Família d’extracció humil, senzilla, la mare gairebé analfabeta i el pare fogoner dels vaixells de la Companyia Transatlàntica del potentat Antonio López y López.

Llegeix més

Text: Redacció

Il·lustració: Eva Salvador

Amb una organització sense arrelament en el sector primari, les mobilitzacions pageses dels passats mesos ens han deixat més preguntes que respostes, però la necessitat de plantejar-nos com ens relacionem amb aquest sector i amb allò que acaba al nostre plat a taula.

Els posicionaments s’han plasmat des del rebuig a les mobilitzacions —«són uns reaccionaris», «són extrema-dreta»— fins a la simpatia i comprensió, si més no d’alguns punts defensats per part de la pagesia. En un comunicat de la CGT de Catalunya de títol ben explícit, Visca la revolta pagesa!, llegíem en el moment àlgid de mobilitzacions, el mes de febrer: «Com a organització que creu en l’autonomia, la sobirania alimentària i en l’autogestió de la societat per part de les treballadores (…) estem al costat dels pagesos i ramaderes autònoms i dels treballadors i treballadores del camp; al costat de tota la mà d’obra migrant, en molts casos sense papers, que són la baula més dèbil de la cadena».
En tot cas, s’apuntava a la mare dels ous: el capitalisme agroindustrial.

Llegeix més

Text: Martina Marcet

Fotografia: Jordi Arques

Fins a veure la Sílvia Orriols votant amb una samarreta de Revolta Pagesa, a la pagesia del país li han passat moltes coses. Les mobilitzacions del febrer del 2024 han estat de les més grans mai vistes a Catalunya, i fruit de l’escalada de mobilitzacions arreu d’Europa.

El gran problema: la crisi de la pagesia, almenys d’aquella pagesia entesa com a productors independents. Una crisi que està motivada per diferents factors: una concentració i mercantilització cada vegada més importants al sector, l’esgotament del model de producció guiada per la Política Agrària Comuna, i el canvi climàtic.

Llegeix més