Rosalia Molina, Dones Llibertàries
Durant els dies 17 al 20 d’abril, va tenir lloc la V Trobada del grup de Dones Llibertàries, on vam participar dones de diferents territoris de l’estat espanyol, de manera intergeneracional i amb noves incorporacions de companyes.
Llegeix mésAvi de la Kabra
«Imagina si las compañías interesadas en comerciar con nuestros datos personales, no sólo tuvieran datos sobre lo que hacemos y decimos, sino sobre lo que pensamos.» Rafael Yuste
«La ley de reforma constitucional habla de “resguardar especialmente la actividad cerebral, así como la información proveniente de ella”.» Maria Isabel Cornejo Plaza, Somos Iberoamérica
En un moment històric on els límits de la realitat s’estan desdibuixant, on l’ètica i la moral responen davant el poder absolut del capital i quatre superpotències, cal imposar-se la reflexió crítica. Hem de dir amb valentia i orgull: NO a traspassar certs límits humans sense un consens majoritari després d’un debat públic. Això no és una manifestació anti-transhumanista o anarco-primitivista, és una crida a la responsabilitat davant la insensatesa depredadora del nostre model de societat.
Sobre la taula hi ha un nou poder que avança silenciosament mentre estem sota la hipnosi de l’scroll infinit de la realitat tergiversada d’Instragram o X, la neurotecnologia.
Llegeix mésVicenç Pujals
«A vegades la pau no és més que por». Ho cantava Raimon els grisos anys seixanta. La pau, la por. Quan els grans propietaris rurals van reconstituir el Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya el 1855, ho van fer sota un lema que deia: «Pau, pau i sempre pau». La por, la pau, sovint són dos plats d’una mateixa balança.
Llegeix mésFonsi Loaiza (San Fernando, Cádiz, 1990) fa periodisme i no relacions públiques; per això de seguida les mencions a Pegasus quan poso la gravadora o el «si no me meten en la cárcel» tot just després de saludar-nos. Confronta aquesta teranyina que hem anat coneixent com el Règim del 78. A Sospitosos habituals (Tigre de paper, 2024) posa el dit a la llaga al periodisme, l’Església, la monarquia… les potes del règim. I si una pota cau, diu, cau tot. Ens colem al pati de l’Ateneu Barcelonès, la casa dels senyorets, per parlar-ne.
o sobre com sobreviure a la calor i a una patronal infernal
Laura Gené i Sanz, Sindicat d’Ensenyament de Barcelona, Sector lleure
[Podeu consultar la seva guia germana sobre autodefensa laboral en cases de colònies]
Al món del lleure, treballar al casal d’estiu sol ser l’eina que moltes hem trobat per poder sobreviure econòmicament els mesos d’agost i setembre. El curs escolar acaba a finals de juny i passem a període d’inactivitat.
Aquest article és una aproximació als drets laborals bàsics en un casal d’estiu. Així doncs, si en lloc de ser treballadores del lleure formeu part de les famílies que hi porten les criatures, llegiu també atentament aquest article per poder acompanyar l’equip de monitoratge a reivindicar les seves condicions laborals. El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat del sector.
Llegeix més
