La Por

«A vegades la pau no és més que por». Ho cantava Raimon els grisos anys seixanta. La pau, la por. Quan els grans propietaris rurals van reconstituir el Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya el 1855, ho van fer sota un lema que deia: «Pau, pau i sempre pau». La por, la pau, sovint són dos plats d’una mateixa balança.

Llegeix més

Turisme massiu Vs. barris: una tensió constant

A aquestes alçades els antics mantres oficials «el turisme és bo per a tots» i «el turisme és una fàbrica sense fums» estan més que superats, i han estat substituïts en bona mesura per un relat des de dins, des dels territoris i els cossos que en pateixen els impactes i els fums —perquè existeixen, sí, són nombrosos i greus—.

Llegeix més

Sobre les vagues polítiques

Entenem per «vaga política» aquella que no respon a unes reivindicacions que afectin directament a la realitat material dels treballadors o que és motivada per interessos externs a la pròpia organització. No crec, però, que puguem posar al mateix sac totes aquestes vagues; o, en tot cas, crec que hi ha vagues polítiques que està més que justificat que el sindicat convoqui: les que la societat demana de manera imperiosament majoritària, que són un clamor, que poden propiciar un canvi social real, significatiu.

Llegeix més