Sindicat d’espectacles, arts gràfiques, audiovisuals i paper de Barcelona
SEGAP Barcelona
El llegat anarcosindicalista
Històricament, els àmbits professionals i els sectors que formen el nostre sindicat han estat molt presents a la CNT. Algunes de les figures més importants de l’anarquisme del segle XIX eren treballadores dels nostres sectors, com podrien ser Anselmo Lorenzo o Josep Llunas. També podríem destacar a Enric Moneny, que va presidir la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals (anomenada a vegades simplement “Dibuixants CNT”), o Carme Millà, una de les poques dones cartellistes de la Guerra Civil espanyola.
Evidentment, la dictadura i repressió franquista van debilitar molt tota la militància i l’arrelament anarcosindicalista. Un dels sectors on la CNT va aconseguir reorganitzar-se durant les darreres dècades del franquisme va ser als cinemes. Va obtenir molta força, tant entre les projeccionistes com entre les taquilleres i altres treballadores d’aquests espais recreatius. Aquest és l’origen del Sindicat d’Espectacles Públics de Barcelona, quan ja va ser possible la legalització.
Durant els anys setanta, el sindicat també actuava de representant d’artistes, sobretot d’actrius secundàries i figurants, i tenia les fitxes de les treballadores que estaven afiliades. D’aquesta manera, intentava que les empreses garantissin unes condicions laborals dignes i un repartiment just del treball.
Durant les següents dècades, l’aleshores Sindicat d’Espectacles Públics, va incorporant altres sectors i creixent fins al dia d’avui.
Totes les cares de SEGAP
Per organitzar millor la feina, ens coordinem en quatre sectors. El primer és el que engloba espectacles. Aquí incloem totes les treballadores dels teatres, cinemes, parcs d’atraccions, música, etc. Hi ha seccions sindicals importants a llocs com el Liceu o el Teatre Lliure, entre d’altres. Pel que fa als cinemes, encara som el sindicat més representatiu a Barcelona: en tenim el 70% de les delegades i, per tant, som qui marca les línies vermelles en la negociació del conveni. També és destacable la secció sindical del Tibidabo, on tenim una presència majoritària gràcies a la qual hem estat presents en conflictes importants, com la vaga convocada el juliol de 2023 per reivindicar els mitjans necessaris per combatre les onades de calor.
En el sector de l’audiovisual podríem destacar seccions sindicals com la d’Eumovil, que forma part del grup Mediapro, la de TV3 o les de RTVE i Onda Cero. A banda de les seccions sindicals, però, també s’ha de destacar la gran quantitat de treballadores autònomes que agrupem d’aquest sector.
La tercera àrea serien les arts gràfiques. En un inici hi havia molt de pes d’impremtes, però els últims deu
anys hi ha hagut un descens molt important de l’activitat econòmica d’aquestes i molts tancaments. Tot i això, conservem seccions sindicals com la de CRE-A, la impremta propietat del Grup Godó. Per contra, hem crescut molt en altres àmbits d’aquest sector, com en les llibreries –per exemple, la secció sindical de La Central, que és l’únic sindicat amb presència a l’empresa a Barcelona–, en editorials o la secció de la fàbrica de paper Miquel i Costas, que després de sostenir una vaga indefinida amb un seguiment del 100% durant mesos van aconseguir l’equiparació dels salaris per la que lluitaven. A més, hem creat grups de treballadores autònomes de la il·lustració, traducció, correcció, etc., professions que habitualment es troben en situacions d’alta inestabilitat laboral i amb una precarietat econòmica molt estesa, i que troben en el nostre sindicat un espai on lluitar per millorar aquestes condicions.
L’últim sector, que tot just té uns mesos de vida, és el dels videojocs. La sindicació sempre ha estat una tasca pendent en aquest sector; per això el gener de 2024 es presentava oficialment la Coordinadora Sindical dels Videojocs (CSVI) amb una molt bona acollida. I no podria haver arribat en un moment més necessari. Als ja històrics salaris precaris i als llargs períodes d’explotació laboral amb prolongades jornades conegudes com a crunch, des de 2023 s’ha iniciat un torrent d’acomiadaments massius a la gran majoria d’empreses.
Superant àmbits i fronteres
Com a sindicat, formem part de la Federació Sectorial Estatal més petita de CGT, que només està formada pel sindicat de Madrid i el de Barcelona. Per tant, a part de salvaguardar la nostra organització local, des de SEGAP ajudem a sostenir la Federació Sectorial Estatal. Tanmateix, es fa de forma natural, perquè una gran part de les nostres problemàtiques tenen un àmbit supralocal.
Moltes de les afiliades del sector de les arts gràfiques i els videojocs (especialment les autònomes)
acostumen a treballar per a empreses disperses per tot el territori o fins i tot internacionals. Tot i que estiguin afiliades a Barcelona, poden treballar per empreses de Vigo, Madrid i Sevilla amb pocs dies de diferència.
Per tant, resulta evident que en molts dels casos, segons la naturalesa de les nostres professions, aquest compromís amb l’organització estatal no és només beneficiós sinó necessari.
També considerem important destacar que per la idiosincràsia de les nostres realitats laborals, ens veiem obligades a tenir uns serveis jurídics força diversos. Per això, a més de disposar d’un servei d’advocacia laboralista hem hagut de dotar d’una assessoria en qüestions d’autònomes i d’una altra de propietat intel·lectual.
Per altra banda, més enllà de les batalles del dia a dia que compartim tota la CGT, des de SEGAP estem
dedicant esforços o liderant alguns fronts que considerem que no ens afecten només a nosaltres.
Fa dos anys ja que ens estem organitzant i actuant contra els efectes que té sobre els drets de les treballadores la massificació de la intel·ligència artificial generativa, i treballem enxarxades amb altres organitzacions d’artivistes d’arreu del món.
També hem impulsat la Coordinadora de Treballadores Autònomes de la CGT Catalunya primer, i a nivell estatal recentment. Com ja ha quedat més que patent, al nostre sindicat hi ha moltes treballadores autònomes afiliades, però el règim d’autònomes no es limita ni molt menys a les professions que empara el nostre sindicat. Per això creiem que totes les treballadores autònomes ens hem d’organitzar per reformar completament aquest règim i assegurar un escenari just, digne i allunyat de la precarietat que actualment se’ns imposa.
Un últim eix que hem impulsat és el grup de treball de cooperatives de CGT Catalunya. Precisament per fugir d’aquest impassible i gens permissiu règim d’autònomes, algunes de les persones afiliades a SEGAP han creat cooperatives de treballadores. Desgraciadament, aquestes associacions tampoc estan exemptes de contradiccions capitalistes i d’explotació, tant interna com externa. Per aquest motiu, el grup de treball de cooperatives pretén aportar una perspectiva anarcosindicalista en aquest sector.
Un sindicat singular
Tot i que dels onze sindicats de CGT de Barcelona som dels petits en afiliació, SEGAP som l’únic amb seu pròpia, ubicada en un local històric que hem mantingut des de l’època del sindicat d’espectacles. Més enllà del valor anecdòtic, per nosaltres és un recordatori que la nostra lluita ve de lluny, i que moltes abans que nosaltres han sostingut la flama anarcosindicalista perquè ara nosaltres puguem defensar-la. Per això SEGAP vetlla per l’organització anarcosindicalista, el suport mutu i l’acció directa en gremis que, tant històrics com moderns, tots són víctimes de la precarietat laboral.
Tot i que venim d’una època en què el tancament de grans empreses gràfiques o la reducció de les plantilles contractades per les sales de cinema havien afectat l’afiliació, ara mateix som testimonis d’un creixement molt rellevant, fins al punt que en els últims anys gairebé hem duplicat l’afiliació. A més, el naixement i l’automàtica rellevància de la Coordinadora Sindical del Videojoc (CSVI) ha suposat una empenta refrescant per la configuració del sindicat. Des de SEGAP ens alegra pensar que aquesta tendència demostra el compromís per la lluita i el sentiment d’esperança cap a un futur millor que no només és possible, sinó cada dia més probable.
