Universitat, treball precari i falsos autònoms

Falsos autònoms sostenint la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) utilitza una plantilla de més de 6.000 professors i professores mitjançant contractes mercantils que anul·len drets laborals i permet evitar pagar cotitzacions a la Seguretat Social. Aquest professorat és classificat com a Professorat Docent Col·laborador (PDC), a qui convoquem per a la lluita per la seva laboralització, és a dir, la seva contractació indefinida com a treballadors amb totes les garanties i drets.

La UOC és coneguda com la universitat capdavantera en educació a distància a Catalunya, amb projecció internacional, especialment cap a Amèrica Llatina. En algunes de les titulacions, aquesta universitat es mostra cap a l’exterior com una entitat compromesa amb els drets laborals, denunciant les condicions de contractació de plataformes com Uber, Glovo o Deliveroo. En diversos projectes de recerca i de publicacions digitals, la UOC ha denunciat en aquestes companyies la figura del fals autònom: un treballador que, en comptes de ser incorporat per un contracte laboral, és vinculat mitjançant un contracte mercantil. Això implica no retallar, sinó eliminar de facto, tots els drets laborals del treballador en considerar-lo sobre el paper com un petit empresari.

Llegeix més

El nostre sindicat: SEGAP Barcelona

El llegat anarcosindicalista

Històricament, els àmbits professionals i els sectors que formen el nostre sindicat han estat molt presents a la CNT. Algunes de les figures més importants de l’anarquisme del segle XIX eren treballadores dels nostres sectors, com podrien ser Anselmo Lorenzo o Josep Llunas. També podríem destacar a Enric Moneny, que va presidir la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals (anomenada a vegades simplement “Dibuixants CNT”), o Carme Millà, una de les poques dones cartellistes de la Guerra Civil espanyola.

Evidentment, la dictadura i repressió franquista van debilitar molt tota la militància i l’arrelament anarcosindicalista. Un dels sectors on la CNT va aconseguir reorganitzar-se durant les darreres dècades del franquisme va ser als cinemes. Va obtenir molta força, tant entre les projeccionistes com entre les taquilleres i altres treballadores d’aquests espais recreatius. Aquest és l’origen del Sindicat d’Espectacles Públics de Barcelona, quan ja va ser possible la legalització.

Llegeix més

Guía d’autodefensa per a casals d’estiu

o sobre com sobreviure a la calor i a una patronal infernal

[Podeu consultar la seva guia germana sobre autodefensa laboral en cases de colònies]

Al món del lleure, treballar al casal d’estiu sol ser l’eina que moltes hem trobat per poder sobreviure econòmicament els mesos d’agost i setembre. El curs escolar acaba a finals de juny i passem a període d’inactivitat.

Aquest article és una aproximació als drets laborals bàsics en un casal d’estiu. Així doncs, si en lloc de ser treballadores del lleure formeu part de les famílies que hi porten les criatures, llegiu també atentament aquest article per poder acompanyar l’equip de monitoratge a reivindicar les seves condicions laborals. El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat del sector.

Llegeix més

Deixar de ser una illa per a ser arxipèlags

Al voltant de les VII Jornades pedagògiques celebrades a Reus el passat 12 i 13 d’abril de 2024

No se sorprendrà ningú si diem que a les nostres escoles i instituts falten espais i temps de qualitat per poder trobar-nos i reflexionar de manera col·lectiva sobre educació. Tampoc és cap novetat que les urgències del dia a dia se’ns mengen el temps per allò important. Precisament per poder combatre aquestes mancances, aquest abril s’han celebrat unes jornades pedagògiques a l’Escola Pompeu Fabra de Reus en què, durant un parell de dies, hem pogut tindre aquest espai comú. Aquest espai, però, no sorgeix del no-res.

Llegeix més

A les entranyes d’una vaga massiva al sector informàtic, DXC

«Els informàtics no es mouen, són individualistes», «amb el teletreball és gairebé impossible fer una mobilització al sector TIC». Aquestes són algunes de les lamentacions habituals a seccions sindicals del sector, i va ser també usat com a excusa en assemblees de CCOO per justificar la signatura de l’anterior conveni TIC, com sempre desastrós.

Durant dècades s’ha imposat aquest fatalisme (alienats, passotes, egoistes, que si la subcontractació, que si el teletreball…) i la idea que amb les plantilles d’informàtica no hi ha res a fer. Mai. Paradoxalment, ens domestiquem nosaltres mateixos.

Però els passats 21 i 22 de març i 29 i 30 d’abril la majoria dels 7500 treballadors i treballadores de la consultora DXC vam fer vaga, amb incidències greus en serveis de grans clients i manifestacions de prop d’un miler de persones a diverses ciutats de l’estat. Igualment, al grup Accenture es van fer tres dies de vaga del Grup amb milers de persones secundant-la. A les dues empreses es reclama recuperació del poder adquisitiu. Però no vam quedar que era impossible? No només això, a DXC els dies abans els sindicats convocants ja sabíem que funcionaria, no es van llançar els daus a l’aire a veure què sortia.

Llegeix més