Etiqueta: Catalunya234

Fonsi Loaiza. Quan els sospitosos habituals són els pirates de dalt

Equip Comunicació

Fonsi Loaiza (San Fernando, Cádiz, 1990) fa periodisme i no relacions públiques; per això de seguida les mencions a Pegasus quan poso la gravadora o el «si no me meten en la cárcel» tot just després de saludar-nos. Confronta aquesta teranyina que hem anat coneixent com el Règim del 78. A Sospitosos habituals (Tigre de paper, 2024) posa el dit a la llaga al periodisme, l’Església, la monarquia… les potes del règim. I si una pota cau, diu, cau tot. Ens colem al pati de l’Ateneu Barcelonès, la casa dels senyorets, per parlar-ne.

Llegeix més

Guía d’autodefensa per a casals d’estiu

Equip Comunicació

o sobre com sobreviure a la calor i a una patronal infernal

Laura Gené i Sanz, Sindicat d’Ensenyament de Barcelona, Sector lleure

[Podeu consultar la seva guia germana sobre autodefensa laboral en cases de colònies]

Al món del lleure, treballar al casal d’estiu sol ser l’eina que moltes hem trobat per poder sobreviure econòmicament els mesos d’agost i setembre. El curs escolar acaba a finals de juny i passem a període d’inactivitat.

Aquest article és una aproximació als drets laborals bàsics en un casal d’estiu. Així doncs, si en lloc de ser treballadores del lleure formeu part de les famílies que hi porten les criatures, llegiu també atentament aquest article per poder acompanyar l’equip de monitoratge a reivindicar les seves condicions laborals. El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat del sector.

Llegeix més

Mal d’escola: L’atenció creadora

Equip Comunicació

Adriana Rubio Amo

El concepte d’atenció creadora és de Simone Weil. Sembla una contradicció apel·lar a
aquest concepte a finals de juny (que és quan escric aquestes paraules). Segurament
sortiran publicades a l’estiu i quasi no recordaré les nostres dificultats per estar atentes i ser
creadores al juny.

Ara, però, aquest concepte em sembla tant preciós com llunyà. Al Mal d’Escola acostumem
a parlar del temps, una vegada i una altra. Bàsicament, perquè l’atenció és la consciència
plena del temps present, un estat d’escolta i receptivitat que és condició de possibilitat per a
la creació.

Llegeix més