Coordinadora Pensionistes i Jubilades i jubilats de la CGT de Catalunya
Tal com diem constantment, volem deixar clar que la lluita que les i els pensionistes duem a terme durant tots aquests anys, no és per un afany egoista de defensar només el que és nostre, com intenten de convèncer-nos des dels mitjans de “manipulació” i des dels estaments polítics i financers, amb un afany de confondre i dividir-nos entre les persones que estan actives i les pensionistes. Les i els pensionistes som persones que formem part de la classe obrera; per tant, ho fem per la defensa de tots aquests drets socials que veiem que ens estan prenent, entre ells el Sistema Públic de Pensions, que mou molts milions, i a més hi ha els voltors financers, que com a llops famolencs volen quedar-s’ho tot.
Per això hem d’exigir que es garanteixi la revalorització de les pensions i els salaris en funció de l’IPC acumulat interanual (el que anomenem IPC Real) que, encara que no sigui tan real com es suposa, almenys és un referent més clar que els IPCs mitjans o subjacents que estan intentant introduir.
Què entenem per IPC real? Per IPC real hauria d’entendre’s el que ha pujat la cistella de la compra al llarg d’un any natural. Una altra cosa és com calcula el govern la cistella de la compra, quins productes s’hi inclouen, quins es consideren amb més i amb menys valor dins d’aquesta cistella. Però, per a una família, l’IPC real és el que es gasta per a viure actualment respecte al que es gastava l’any anterior, fent-ho en les mateixes o condicions semblants.
Un exemple per entendre’ns millor: fer com aquell que va trobar uns tiquets de compra d’aliments de l’any 2021, en dos supermercats, i se’n va anar als mateixos en aquests moments, va comprar els mateixos productes i les mateixes quantitats, i va observar que hi havia força diferències, que poden anar des d’un 28 a un 40% respecte al d’anys anteriors. Aquest és el clar reflex del que és en realitat l’IPC.
1. A CGT exigim la immediata pujada de les pensions mínimes per garantir que no hi hagi pensionistes que estan per sota del llindar de la pobresa. El 60,2% de les pensionistes a Espanya no arriben a 1.000 euros al mes. Exigim que la pensió mínima es situï en 1200 €.
2. Acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions. Les dones, que han treballat i continuen treballant, tenen moltes llacunes de cotització per parts, embarassos complicats i pèrdues d’ocupacions perquè les empreses no volen que la gent agafi cap baixa laboral. Per aquests motius les dones eren i són les més afectades.
3. Rebutgem la proposta del govern, presentada pel ministre Escrivá, perquè agreujarà aquesta bretxa, en augmentar els anys per al càlcul de les futures pensions; i perquè l’allargament de l’edat de jubilació suposa continuar ocupant llocs de treball que han de ser per a la joventut, ja que amb aquesta mesura —i la no reducció de la jornada laboral— el que s’està fent és crear major competitivitat pels llocs de treball, qüestió que aprofiten els empresaris per fer xantatge amb les rebaixes de salaris i drets laborals.
4. Rebutgem les penalitzacions en pensions anticipades a persones que tenen més de 40 anys cotitzats, així com de totes aquelles persones amb més de 60 anys d’edat que es quedin a l’atur per tancaments d’empreses o expedients d’ocupació, i es vegin obligades a acollir-se a la jubilació anticipada per sobreviure.
5. Exigim que, immediatament i amb garanties, es realitzi l’Auditoria de la Seguretat Social recollida en la Llei 21/2021, perquè estem convençudes que ens donarà la raó i certificarà que el sistema és sostenible, no es justifiquen les retallades, i que es compleixin els articles 41 i 50 de la Constitució que certifiquen que la jubilació és un dret i que ha de pagar-se.
6. Exigim la derogació de les reformes de pensions de 2011, 2013, 2021, 2022 i 2023, rebutjant de ple la promoció de plans de pensions privats d’ocupació (Llei 12/2022) amb recursos de la Seguretat Social, perquè aquestes reformes el que han fet és allargar cada vegada més l’edat de jubilació, així com els anys necessaris per al càlcul de la base reguladora.
7. Rebutgem la descapitalització de la Seguretat Social, ja que estan liquidant els seus actius (propietat de tots/es les treballadores) com a part del procés encobert de privatització, que inclou l’“Agència de la Seguretat Social” que proposa crear el Govern.
8. Així mateix, rebutgem l’augment dels anys per al càlcul de la base reguladora de la pensió, que només té per objectiu reduir les pensions futures, i exigim tornar al període de càlcul de 15 anys anterior a la reforma de 2011.
Ara toca recuperar el poder adquisitiu de salaris i pensions, restablint la paga compensatòria corresponent, i tot i que gràcies a les mobilitzacions estem aconseguint que es revaloritzin les pensions un 8,5% per al 2023, qüestió que malauradament no s’ha fet amb els salaris, i que, malgrat això, s’ha produït una pèrdua major del 7% del poder adquisitiu des de l’entrada en vigor de la Llei 21/2021 (anys 2021 i 2022), amb l’IPC mig de 2022 i les enormes pujades dels productes de primera necessitat, a més de l’acumulat d’anys anteriors.
Per aconseguir-ho ens toca ara ampliar les mobilitzacions, no només per les pensions i els salaris, sinó per tots els drets laborals i socials que estem perdent; per la Sanitat pública, que l’estan privatitzant a marxes forçades, i per tots els Serveis Públics que exigim per a sobreviure.
Hem de dur a terme campanyes de sensibilització. Explicarem al conjunt de la nostra afiliació i a la societat que la Seguretat Social és de les persones treballadores; que el nostre Sistema Públic de Pensions (SPP) és un sistema de repartiment que es manté sobre la base de les cotitzacions dels i les treballadores; que les pensions són salari diferit; que el SPP és sostenible i que és obligació de l’Estat fer que sigui així, aportant els fons que siguin necessaris, enlloc de préstecs com a mesura fraudulenta per a acabar amb ell.
Treballadores i treballadors en actiu, persones pensionistes, homes i dones, joves i menys joves, tenim les mateixes reivindicacions urgents: recuperar el poder adquisitiu dels salaris i les pensions i impulsar i desenvolupar els serveis i les polítiques públiques que garanteixin mitjançant un repartiment equitatiu de la riquesa, l’accés a una vida digna de ser viscuda.
GOVERNI QUI GOVERNI
LES PENSIONS, ELS SALARIS I ELS DRETS ES DEFENSEN!
