Avi de la Kabra
«Imagina si las compañías interesadas en comerciar con nuestros datos personales, no sólo tuvieran datos sobre lo que hacemos y decimos, sino sobre lo que pensamos.» Rafael Yuste
«La ley de reforma constitucional habla de “resguardar especialmente la actividad cerebral, así como la información proveniente de ella”.» Maria Isabel Cornejo Plaza, Somos Iberoamérica
En un moment històric on els límits de la realitat s’estan desdibuixant, on l’ètica i la moral responen davant el poder absolut del capital i quatre superpotències, cal imposar-se la reflexió crítica. Hem de dir amb valentia i orgull: NO a traspassar certs límits humans sense un consens majoritari després d’un debat públic. Això no és una manifestació anti-transhumanista o anarco-primitivista, és una crida a la responsabilitat davant la insensatesa depredadora del nostre model de societat.
Sobre la taula hi ha un nou poder que avança silenciosament mentre estem sota la hipnosi de l’scroll infinit de la realitat tergiversada d’Instragram o X, la neurotecnologia.
Mentre ens trobem al llindar d’un nou conflicte de grans dimensions, al món civil experimentem un transcendental canvi. La classe obrera, particularment la precària, patim les diverses formes d’opressió del poder faraònic d’uns humans alienats de la seva espècie. La neurotecnologia, en aquest context, emergeix com una força fonamental comparable a qualsevol altra arma de guerra o de domini.
Els efectes devastadors de les xarxes socials, la desinformació i l’omnipresent publicitat capaces de mobilitzar masses idiotitzades, són només una ombra de la possible manipulació dels nostres cervells. Cada dia surt una publicació científica que alerta, amb dades empíriques, com afecten les xarxes socials al desenvolupament dels cervells infantils, i els canvis cerebrals que produeixen en els d’adults. Fins i tot hi ha plataformes que el 2021 ja afirmaven que tenien coneixement dels efectes negatius sobre la salut. Així doncs, què podem esperar d’aquest món amb dispositius capaços de descodificar la nostra informació més íntima, de modificar sentits o introduir records com si estiguéssim dins l’obra de Philip K. Dick We Can Remember It for You Wholesale?
Rafael Yuste és professor de Ciències Biològiques i Neurociència, codirector de l’Institut Kavli de Ciències del Cervell i director del Centre de NeuroTecnologia (NTC) de la Universitat de Colúmbia. Va ser el 2013 un dels primers assessors del projecte “Brain” de Barack Obama, un projecte dissenyat per mapejar l’activitat del nostre cervell. El 2017, signà amb unes altres 25 personalitats del món científic i d’enginyeria la proposta d’incorporar a la Carta dels Drets Humans cinc neurodrets inalienables: la privacitat mental, la identitat personal, el lliure albir, l’accés equitatiu i la no discriminació.
Si seguim el rastre del professor Yuste, veiem que va ser convidat a Xile en el marc del Congrés del Futur, una comissió de tecnologia que organitza el Senat d’aquest país cada any. En aquest escenari esdevé un moment paradigmàtic per a la humanitat. Es decideix per unanimitat —primer al Senat, i posteriorment a la Cambra dels Diputats— legislar sobre les neurotecnologies, per protegir la integritat mental de la ciutadania; en especial la ciutadania del futur, les criatures de l’avui. Xile el 2023 passa a ser un país pioner en la protecció dels neurodrets. Un missatge inequívoc pel món: la dignitat de la persona està per sobre de tot.
Amb la modificació de la seva Carta Magna fan front, entre d’altres, als reptes que planteja, per exemple, Mark Zuckerberg amb l’experiència immersiva que promet el seu metavers. Aquesta experiència, fruit dels somnis més egòlatres, és observada amb profunda preocupació per la comunitat científica, que avisa de la possible afectació a la neuroplasticitat del cervell, especialment l’infantil, que pot alterar el desenvolupament crític mitjançant modificacions del sistema nerviós central, o bé alterar la capacitat de discernir, eliminant el lliure albir, la lliure autonomia o bé intromissions a la privacitat mental.
Però no només està preocupada la comunitat científica: dins el mateix sistema capitalista hi ha grans potències econòmiques que veuen amb inquietud aquesta tecnologia. També n’hi ha que veuen una oportunitat per enriquir-se encara que sigui a costa de la nostra ment, de la nostra essència humana.
Precisament a Espanya, el 24 d’octubre del 2023 es va donar a conèixer la Declaració de León sobre Neurotecnologia Europea. A la declaració hi podem trobar detalls que ens diuen on som i per on va el camí europeu. Per exemple: «La neurotecnologia fa referència als dispositius i procediments utilitzats per a accedir, controlar, investigar, avaluar, manipular i/o emular l’estructura i funció dels sistemes neuronals d’animals o éssers humans.» «Manipular, recopilar, conservar, processar i emmagatzemar dades cerebrals requereix summa delicadesa. Per exemple, l’anàlisi dels contractes amb consumidors de les 30 majors empreses de neurotecnologia del món mostra que totes processaven les dades cerebrals dels usuaris mitjançant mecanismes de consentiment, i totes menys una tenien permís per compartir-los amb tercers». «Molts governs i empreses estan invertint grans sumes en neurotecnologies en una carrera per innovar, ampliar i assegurar-se una quota de mercat.»
Europa, amb aquesta exposició, mostra una tímida preocupació per la nostra integritat humana, mentre demostra un notable interès per “situar-se a l’avantguarda” de la tecnologia Web 4.0 i el món virtual; debatint i decidint una sèrie de principis bioètics d’afectació general amb l’afany principal de convertir-nos en figures descades dels mercats incipients. La classe obrera, enfangada amb la provocada supervivència del dia a dia, importem poc, o ben poc, en comparació amb els bilionaris beneficis del sector.
Per la seva banda, els poderosos lobbies transhumanistes (h+) avancen amb la implementació del seu decàleg per resoldre els “defectes indesitjables” de la humanitat, torçant la voluntat d’uns Estats que es gestionen com grans empreses.
Per això, la presa de consciència davant aquests brutals reptes ens ha de permetre parlar i actuar de forma crítica sense entrar en negacionismes. És crucial crear espais de debat públics per defensar fervorosament els nostres espais d’intimitat i recuperar els que hem perdut. En joc hi ha la nostra pròpia humanitat. Humanitat que no hauria de convertir-se en una mena de zombi sense lliure albir, dominada per tecnologies que suprimeixen la nostra autonomia i singularitat.
“El usuario de Neuralink, el chip cerebral de Elon Musk, juega al Mario Kart con la mente” Yahoo Finanzas.
