Etiqueta: Catalunya234

Universitat, treball precari i falsos autònoms

Equip Comunicació

Frank Smith, amb el suport de CGT UOC

Falsos autònoms sostenint la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) utilitza una plantilla de més de 6.000 professors i professores mitjançant contractes mercantils que anul·len drets laborals i permet evitar pagar cotitzacions a la Seguretat Social. Aquest professorat és classificat com a Professorat Docent Col·laborador (PDC), a qui convoquem per a la lluita per la seva laboralització, és a dir, la seva contractació indefinida com a treballadors amb totes les garanties i drets.

La UOC és coneguda com la universitat capdavantera en educació a distància a Catalunya, amb projecció internacional, especialment cap a Amèrica Llatina. En algunes de les titulacions, aquesta universitat es mostra cap a l’exterior com una entitat compromesa amb els drets laborals, denunciant les condicions de contractació de plataformes com Uber, Glovo o Deliveroo. En diversos projectes de recerca i de publicacions digitals, la UOC ha denunciat en aquestes companyies la figura del fals autònom: un treballador que, en comptes de ser incorporat per un contracte laboral, és vinculat mitjançant un contracte mercantil. Això implica no retallar, sinó eliminar de facto, tots els drets laborals del treballador en considerar-lo sobre el paper com un petit empresari.

Llegeix més

El TJUE declara que la invalidesa no és causa d’una extinció de la relació laboral

Equip Comunicació

Àlex Tisminetzky

Un fantasma recorre les relacions laborals, el fantasma de la sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) que declara l’obligació de l’empresa d’ajustar el lloc de treball als treballadors que han estat declarats en situació d’incapacitat permanent. Als despatxos d’advocats d’empresa es fan tenses reunions monotemàtiques per analitzar la situació, i als Jutjats comencen a acumular-se les demandes, mentre el Govern espanyol prepara una nova llei per adequar-se a la doctrina comunitària que a data d’avui encara no se sap quan entrarà en vigor ni quin serà el seu redactat definitiu.

Llegeix més

El nostre sindicat: SEGAP Barcelona

Equip Comunicació

Sindicat d’espectacles, arts gràfiques, audiovisuals i paper de Barcelona
SEGAP Barcelona

El llegat anarcosindicalista

Històricament, els àmbits professionals i els sectors que formen el nostre sindicat han estat molt presents a la CNT. Algunes de les figures més importants de l’anarquisme del segle XIX eren treballadores dels nostres sectors, com podrien ser Anselmo Lorenzo o Josep Llunas. També podríem destacar a Enric Moneny, que va presidir la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals (anomenada a vegades simplement “Dibuixants CNT”), o Carme Millà, una de les poques dones cartellistes de la Guerra Civil espanyola.

Evidentment, la dictadura i repressió franquista van debilitar molt tota la militància i l’arrelament anarcosindicalista. Un dels sectors on la CNT va aconseguir reorganitzar-se durant les darreres dècades del franquisme va ser als cinemes. Va obtenir molta força, tant entre les projeccionistes com entre les taquilleres i altres treballadores d’aquests espais recreatius. Aquest és l’origen del Sindicat d’Espectacles Públics de Barcelona, quan ja va ser possible la legalització.

Llegeix més

La vaga

Equip Comunicació

Joan Salvat-Papasseit

Visquem un moment la candent tragèdia.

Uns germans nostres, milers de camarades, s’han llançat forçats a la vaga. Temps són de penúria els temps que correm. Vosaltres ho sabeu, que aquesta guerra ens porta a totes les vergonyes que el capital amassa amb les seves culpes.

I què horrible patir per aquesta negra causa! Si no es pot menjar del  treball… com passar sense ell?

I no obstant és just, és necessari. Cal fer-ho així. La maldestra burgesia mai no cedirà res sinó a una altra burgesia més malvada que aquesta. Ho hem de comprendre i meditar-ho: mentre la nostra força no estigui molt per sobre de la seva força, lluitarem perdent.

Llegeix més

Joan Salvat-Papasseit, ‘poetaanarquistacatalà’

Equip Comunicació

Jordi Martí Font

Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, un combat cultural que en molts aspectes han guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos ideològics amaressin àmplies capes de la societat, majoritàriament joves, i en altres ocasions perquè la radicalitat dels seus plantejaments provocava que la resta de la societat se’ls mirés més com uns excèntrics que com un perill. I a poc a poc, l’extrema dreta s’ha apropiat, en el terreny literari, que és del que vull parlar en aquest article, de noms, llibres, obres i autors. El cas d’Ezra Pound a Itàlia amb la creació de Casa Pound l’any 2003 i l’extensió a més de 150 indrets de la geografia italiana d’aquest projecte obertament neofeixista ens hauria de fer pensar una mica, però en això també continuem absents.

A qui em refereixo quan dic que «continuem», de quin «nosaltres» estic parlant? Doncs de la classe obrera, de les llibertàries i anarcosindicalistes, a qui va dirigida aquesta publicació i a qui amb aquest article vull esperonar no només a llegir Papasseit sinó a fer-se seva la poesia catalana contemporània a partir d’autores i autors que ens pertanyen i han de ser, mentre n’hi hagi, part del cànon literari català. 

Llegeix més