Custòdia Villalobos (CGT Menorca), Alicia Ruiz (CGT Granada) i Rosalia Molina (CGT Barcelona)
Del 25 d’abril al 5 maig, tres companyes de CGT vam ser als campaments sahrauís.
Ens vam allotjar a casa de Mattu, a la wilaya de Smara, compartint el dia a dia amb la seva extensa família, on vam conèixer de primera mà la fabulosa hospitalitat del poble sahrauí. Una experiència dura, per la seva situació, enmig del no-res, en ple desert, on el futur és totalment incert, no hi ha pràcticament treball remunerat… però molt interessant per a poder valorar la resistència, valentia i coratge del poble sahrauí, especialment de les seves dones.
Un dels objectius del viatge era finalitzar el projecte “Pitets/bates a 2 escoles, d’Smara i de Bojador”. Una iniciativa duta a terme per CGT, plantejada per una companya del sindicat a partir de les demandes de les pròpies escoles en una visita anterior.
El projecte es va dur a terme gràcies al treball en col·laboració amb la nostra companya sahrauí Mattu. La confecció de gairebé 1000 bates escolars es va realitzar en un taller on van treballar 13 dones sahrauís durant dos mesos.
El lliurament d’aquest material escolar va ser molt ben acollit, amb actes de benvinguda i agraïment per part del professorat i de l’alumnat. Hi van participar representants del municipi, i el delegat territorial d’Ensenyament.
Vam visitar també l’escola infantil (guarderia) de la daira (barri) on vivia la família on ens allotjàvem. Allí ens van explicar el dèficit de materials didàctics i d’aliments que tenen, la precària situació laboral de les mestres, i van aprofitar per fer-nos demandes de materials i de menjar per als esmorzars de l’alumnat.
De visita al centre de secundària, el director ens va ensenyar les aules, els projectes de reciclatge que tenen, els tallers, el funcionament cooperatiu, i hi vam compartir experiències amb l’alumnat, quedant sorpreses de la bona feina, malgrat els pocs recursos de què disposen. Ens van plantejar demandes concretes de llibres, materials informàtics, etc.
Un altre dia vam visitar l’escola sahrauí-cubana-veneçolana Simón Bolívar, l’única dels campaments on el seu alumnat pot cursar el batxillerat. Allí tenen la possibilitat de quedar-se a menjar i a dormir depenent de la llunyania de casa seva. En aquest centre educatiu hi ha un conveni de col·laboració amb Cuba, i fins i tot ofereixen beques per a l’alumnat que vulgui anar a estudiar allà.
El segon objectiu que vam dur a terme en aquesta visita, va ser la denúncia per part de la nostra Organització de les declaracions que el govern espanyol havia fet acceptant el Sàhara com a territori marroquí. Es va fer públic el comunicat de CGT, referent a la situació del Sàhara, plantejant la nostra oposició davant aquestes declaracions i en defensa del dret d’autodeterminació del poble sahrauí. Amb la nostra presència vam voler posar en evidència la falsedat de les declaracions del govern espanyol que pretén persuadir les persones de visitar els campaments.
Aquest comunicat es va donar a conèixer durant la Iª Trobada Internacional de Periodistes al Sàhara (Conferència mediàtica de solidaritat amb el poble sahrauí), organitzada per la Unió de periodistes i escriptors sahrauís. Durant aquesta trobada diferents mitjans de comunicació sahrauís i algerians (ràdio, premsa i televisió) ens van entrevistar perquè donéssim la nostra opinió com a organització sindical espanyola.
Vam poder visitar la ràdio local de la wilaya de Bojador, amb emissió estatal; ens van ensenyar el projecte, i ens van plantejar les necessitats logístiques i de personal per a continuar funcionant. Allí ens van entrevistar la ràdio i la televisió nacional.
Aprofitant que durant els dies d’estada als campaments es celebrava el FiSahara, vam participar com a oients en les taules rodones de debat que estaven programades per conèixer millor la realitat del poble sahrauí i altres pobles en resistència: “Dones en resistència”, “Crisi climàtica”, “Resistir és vèncer”…
Vam mantenir molts debats amb les dones sahrauís per conèixer la seva situació als campaments (divorci, maltractament, violències, homosexualitat…).
A nivell més “oficialista”, ens vam reunir amb Mamiha Cheij Ibachir, directora del Ministeri d’Assumptes Socials i promoció de la Dona —en representació de la ministra Suelma Beiruk, que finalment no va poder assistir—, que ens va explicar el funcionament del ministeri i ens va fer una petició de col·laboració en temes de formació per a les dones.
Vam visitar el taller de dones artesanes a Bojador, on vam ser rebudes amb molta alegria, i els vam recordar que el compromís amb elles del material segueix en ferm; aquest compromís forma part del projecte “Bates, pitets i dones sahrauís”.
També vam aportar medicines i ulleres a un dispensari de la Wilaya de Smara.
Des de l’Institut de la Dona hi ha un programa de microcrèdits per promocionar i empoderar les dones, perquè puguin posar en marxa les seves pròpies idees d’autoocupació. Aquests microcrèdits també poden realitzar-se per iniciatives privades. Vam poder visitar diversos projectes com l’hivernacle d’una dona per poder tenir les seves pròpies hortalisses i vendre l’excedent.
Vam contactar amb l’únic sindicat, que ens va convidar a un acte de lliurament de premis per celebrar el 1r de maig, on només hi van assistir dones. Ens va rebre la responsable territorial del sindicat, i ens va explicar detingudament el seu funcionament, la seva dependència orgànica del govern i del front Polisari. En aquest sindicat les persones treballadores no s’afilien: acudeixen per a fer consultes, demandes i formació. Per tant, un funcionament totalment diferent del nostre. Van valorar molt positivament que érem la primera organització sindical que les havia visitat als campaments. Durant la reunió es va posar en contacte amb nosaltres telefònicament Lmani Abeid, responsable d’Afers Exteriors del Front Polisari i del sindicat, que ja coneixia la nostra organització. En finalitzar, i per poder fer un treball cooperatiu, ens van fer demandes de formació per a les dones.
És impossible poder recollir en aquest article totes les vivències del viatge. L’experiència ha estat molt positiva, malgrat les condicions tan dures que vam conèixer. Apostem per continuar col·laborant amb el poble i molt especialment amb les dones sahrauís fins que aconsegueixin poder exercir el seu dret a l’autodeterminació. Visca el Sàhara Lliure! Un altre món és possible.
