SECOMSA o el pols guanyat a l’empresa

Victòria sindical històrica al Baix Camp després de 25 dies de vaga indefinida

Matinada del 2 de setembre, Botarell, Baix Camp. Els treballadors de l’empresa pública Serveis Comarcals Mediambientals, SA (SECOMSA), que es dedica a la recollida de residus a la comarca, es comencen a concentrar davant la porta d’entrada a la planta de tractament. És negra nit però ja fa temps que crema la ràbia i indignació davant una direcció de l’empresa que porta gairebé dos anys bloquejant la negociació del nou conveni.

Cants, nervis i camions de recollida de brossa aturats davant la tanca verda de la planta. Camions que acabaran fent d’anunci ambulant del conflicte per tot el territori: “Vaga”, “Salaris dignes” i “Prou precarietat” pintat sobre els tancs que dia rere dia engoleixen la brossa comarcal. És el primer dia de vaga indefinida a SECOMSA, una vaga dura que s’allargarà durant 25 dies. Un conflicte que venia de lluny i que gràcies a l’aturada i als piquets acaba amb una victòria sindical històrica, després d’un intens pols a la direcció de l’empresa i a la classe política local, dominada per ERC i Junts, i responsable de les decisions i bloquejos al llarg de tot el procés.

La convocatòria de la vaga indefinida a SECOMSA representa un final i un inici. La plantilla veu la seva paciència acabada després de tantes promeses que no arriben enlloc. Després de veure com un company mor en un accident laboral i res no canvia. La “mala organització de la feina, la precarietat de la maquinària, la manca d’equiparació salarial o la necessitat de crear nous llocs de treball”, denuncia Ignasi Risalde, delegat de CGT a SECOMSA, són motius de sobra per voler abordar el conflicte i iniciar una vaga a l’empresa.

“Indefinir” la vaga

ERC i Junts porten anys barallant-se públicament, però la vella burgesia i la socialdemocràcia catalana no tenen cap problema a l’hora de fer pinça i, si cal, governar amb mà de ferro. Al llarg dels vint-i-cinc dies de vaga indefinida, els polítics han demostrat que segueixen actuant com a veritables ‘senyors de la terra’, cacics que intenten fer el que els dona la gana. Promocionant l’esquirolatge i posant, si fa falta, les brigades municipals a recollir la brossa de cada poble.

El primer cop de realitat arriba als despatxos quan camions amb les rodes punxades es queden sense poder sortir a recollir les deixallas de la seva ruta. “La vaga ha estat l’eina que ha forçat a la direcció a asseure’s i negociar amb els treballadors, després de 20 mesos de bloqueig”, explica Ignasi Risalde, delegat de CGT a SECOSMA. 

Després de dues setmanes de vaga, amb tenses i dures negociacions, la direcció de SECOMSA proposa un preacord que reconeix gran part de les reivindicacions dels treballadors. Un oferiment que ha de ser ratificat per l’assemblea de treballadors dos dies més tard. La proposta, però, no arriba a ser discutida per la plantilla. La pròpia empresa es fa enrere: retira l’oferta i planteja un nou acord que empitjora el que s’havia negociat.

El conflicte entra en via morta i s’endureix encara més. En aquest punt tan Risalde com Jorge Fernández, de CGT Baix Camp – Priorat, emfatitzen en la combinació de tres eines per superar l’embat. La primera, la unitat dels treballadors: tot i que passen els dies i baixa lleugerament el seguiment, la determinació dels vaguistes no s’esquerda i l’objectiu es manté clar. La segona, els suport mutu. Militants de CGT i altres solidàries d’arreu del territori es desplacen fins al Botarell per mantenir el piquet dia i nit. La barricada que fins aleshores s’havia  encès durant els canvis de torn passa a cremar dia i nit. La tercera: la caixa de resistència que, un cop activada, dona un recolzament incondicional als vaguistes i espanta a la patronal. Determinació, suport mutu i caixa de resistència davant la repressió dels Mossos d’Esquadra que, enviats per la direcció de l’empresa, obren el piquet amb els antidisturbis.

Tres eines combinades que aconsegueixen doblegar l’empresa el 26 de setembre, que acaba acceptant gran part de les reivindicacions després d’un gran desgast polític i personal. “Estic cansat d’aquesta vaga, vull que s’acabi ja”, se sent a les files de la patronal poques hores abans de ratificar l’acord. 

“Sense conflicte no hi ha victòries”

La victòria sindical a SECOMSA és “històrica” i marca un “abans i un després en la defensa dels drets dels treballadors i treballadores tan al Baix Camp i al Camp de Tarragona com al sector de les escombraries en general”, sentència Fernández. Un sector amb unes condicions de treball precàries i amb conflictes arreu del territori català.

Al llarg dels vint-i-cinc dies de vaga indefinida s’ha confirmat que l’estratègia de la CGT funciona, “sense conflicte no hi ha victòries”, remarca Fernández. El portaveu de la CGT al Baix Camp – Priorat també recorda que “defensar els serveis públics és defensar els drets laborals dels treballadors i treballadores” i que amb aquesta millora, la comarca blinda el servei de recollida de residus de possibles privatitzacions futures. 

L’assoliment de la jornada de 35 hores setmanals a SECOMSA arriba en mig del debat estatal sobre la reducció de la jornada. La lluita demostra que és possible aconseguir-ho sense rebaixes. Per aconseguir-ho s’hauran de fer valer les paraules de Billy Bragg i il·lustrades aquests dies de manera solidària @undesgraciat: “Mai travessis la línia d’un piquet de vaga”.

Les claus de l’acord:

  • Implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals.
  • Convocatòria de la taula de negociació del conveni col·lectiu amb el compromís d’enllestir-lo en un termini màxim de tres mesos.
  • Reestructuració de les rutes amb la participació del comitè d’empresa.
  • Renovació de la flota amb la compra de 7 nous recol·lectors – compactadors.
  • Millora en el manteniment i la neteja dels vehicles de recollida, contenidors, maquinària de plantes de tractament i neteja general de les instal·lacions.
  • Implantació d’un nou quadrant horari de dilluns a divendres.
  • Ampliació i millora dels plusos per antiguitat.
  • Ampliació dels dies d’assumptes propis.
  • Increment salarial màxim establer per la llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
  • Creació de nous llocs de treball.
  • Retirada de les denúncies policials presentades per l’empresa.