Gemma Parera. Ensorrem Fronteres
En una localitat propera a Barcelona s’ha celebrat el segon campament de Joneolojî a l’estat espanyol, del 2 al 7 de juliol; una trobada en què van participar unes 60 dones amb l’objectiu de crear una xarxa d’experiències i de sabers, i escriure una història col·lectiva amb un nou imaginari proper a les dones, les seves vivències i resistències.
El campament va ser anomenat “Şehîd Sara Dorşîn” per conmemorar a la internacionalista i guerrillera Sarah Handelmann, assassinada en un atac aeri turc el passat 7 de abril. Van ser cinc dies intensos de xerrades per part de companyes que han investigat i estudiat diferents temes, de debats entorns opinions i experiències personals i familiars, d’àpats compartits també entre debats i coneixences i d’activitats més actives, com el taller de medicina natural, el taller d’autodefensa, balls i actuacions durant descansos i, sobretot, durant la nit del dissabte dedicada a generar més companyerisme i enfortir la moral col·lectiva, tot compartir poemes, cants, jocs i danses.
Durant aquests dies ens vam organitzar a través de comunes (petits grups de debat i de treball per gestionar les tasques diàries del campament), – anomenades cada una amb el nom d’una màrtir- que cada nit, al finalitzar la jornada, realitzaven un tekmil. En aquest es recollia de forma ràpida les crítiques (polítiques, de gestió o d’actitud, en cap cas a nivell personal o destructiu) acompanyades de propostes. Les principals reflexions i propostes es compartien a la trobada de tot el grup de cada matí. Una forma molt àgil, directa i participativa de gestionar el funcionament del campament de manera assembleària.
Una ciència de les dones
El terme Jineolojî significa “ciència de dones” i està relacionada amb el coneixement i saviesa de les dones, a més a més, també pot traduir-se com “ciència de la vida” per l’arrel que les paraules “vida” (jîn, jiyan)i “dona” (jin) comparteixen en kurd. La Jineolojî va ser proposada al 2008 pel líder del moviment d’alliberament kurd Abdullah Öcalan i desenvolupada pel moviment de dones. Actualment la Jineolojî treballa a les quatre parts del Kurdistan i a Europa, a través d’acadèmies, centres d’investigació, campaments, seminaris, conferències i comitès, entre alguns exemples.
“la masculinitat ha colonitzat la societat, i fins que no ens descolonitzem no ens podrem alliberar”
Per entendre la Jineolojî cal situar-la, doncs, en el marc dels 40 anys d’història del moviment d’alliberament kurd. Al 1993 es van crear les primeres unitats de dones de la guerrilla vinculades al moviment i al 1995 la primera organització de dones kurdes que incloïa tant l’àmbit de la lluita armada com el de l’organització política social. Es desenvolupà la teoria de la separació (tant física com mental) per tal de conèixer-nos com a dones, reflexionar sobre la dominació i “matar la masculinitat”. En el 1998 el moviment kurd presenta la teoria de l’alliberació de les dones, amb cinc punts fonamentals: welatparez, (amor a la cultura, a la història, a la terra); viure en base a una voluntat i pensament lliures; auto organitzar-se; determinació en la lluita; ètica (valors de llibertat) i estètica (amb la nostra actitud mostrem l’ètica de llibertat, com ens relacionem amb les companyes, els companys i amb l’entorn).
En aquest context, a la Modernitat Capitalista -basada en el capitalisme, l’Estat nació i l’industrialisme- i a la ciència positivista, – que té una perspectiva lineal de la història, és etnocentrista i vinculada al poder, amb una falsa idea d’objectivitat que separa subjecte i objecte a controlar-contraposen la revolució democràtica i la Jineolojî, -com a ciència universal, holística, connectada a les necessitats i a la vida-. És una ciència en sentit circular, en què totes aportem al coneixement. La societat té capacitat de generar coneixement, des de l’experiència, els sentits i l’estudi.
Vam parlar àmpliament dels mètodes que utilitza la Jineolojî: epistemologia, recuperar i generar el coneixement de les dones; etimologia, l’estudi de les paraules; l’ontologia, coneixement de l’univers, saber d’on venim i qui som; la història, especialment de resistències i moviments de lluita; la sociologia de la llibertat i l’anàlisi de moviments feministes.
De la societat natural al Franquisme i a la Transició, un recorregut per la nostra història amb mirada feminista
Un dels elements d’estudi del campament van ser les societats prepatriarcals, que es poden anomenar societat matriarcals enteses com a “principi o ordre de les mares”, no com a forma organitzada de dominació de les dones mares. Són realitats que volem conèixer ja que ens apropen a una altra manera d’entendre la societat més vinculada a la natura i a les necessitats de la vida.
Eren societats formades entorn de grups de parentesc de descendència matrilineal, sense jerarquia, amb una presa de decisions que seguia el principi del consens, on prevalia la figura de la dona-mare com a cuidadora de la comunitat, amb una economia compartida (economia de subsistència recíproca o del regal, sense propietat privada i basada en distribuir igualitàriament d’acord amb les necessitats). Hi havia una relació viva amb la natura i un fort sentiment de comunitat com a base de la vida social i de la supervivència.
El patriarcat va subvertir aquest model passant del control de l’economia compartida per part de les dones a la propietat privada; de l’auto control del cos com a dones a una màquina de reproducció i violació; i a una cosmovisió que canvià l’estatus de les dones (iniciada durant la revolució neolítica entre 5.000 i 10.000 anys a.c.), i que s’ha desenvolupat al llarg del temps per la mitologia, les religions monoteistes, la filosofia i la ciència positivista.
Vam parlar, també, de com, des del segle XV, i durant 500 anys, la cacera de bruixes esdevé una persecució religiosa, social i de gènere a Europa que suposa un feminicidi que vol reapropiar-se de les pràctiques de la societat natural, els coneixements de sanació i el control sobre el part que tenien les dones, així com eliminar les dones que se sortien del perfil de feminitat. A Catalunya hi va haver 400 processades, – sobretot metzineres, comadrones, però també camperoles pobres i vídues-, la major part als Pirineus, en tribunals civils formats per senyors feudals i alcaldes. En aquests no importaven els fets sinó els rumors i moltes dones acusades de bruixeria acabaven penjades o, també, linxades pels propis veïns.
En relació a una època més recent, vam compartir coneixements i herències familiars entorn de la Segona República, un període d’adquisició de drets civils de les dones, com el matrimoni civil, la supressió del delicte d’adulteri, l’equiparació salarial, la pensió de maternitat o la coeducació, i fins i tot a Catalunya la despenalització de l’avort, la dispensació d’anticonceptius i la prostitució reglamentada.
Vam compartir experiències sobre les lluites obreres durant la Guerra Civil, la dura repressió, la por i el silenci que van seguir, i vam debatre sobre com avui encara ens queda tant per fer per recuperar la memòria històrica i per vincular-la a les lluites presents i futures.
Vam analitzar com la dictadura franquista va reinstaurar l’ordre patriarcal definint un model tradicionalista de família com a únic possible i hegemònic. Va desenvolupar la figura de l’àngel de la llar com a construcció de la burgesia, – en la qual les dones tancades a casa sostenen les cures de la vida sense reconeixement social-, mentre va empresonar 23.000 dones, violar i humiliar públicament, i robar els seus fills o filles.
Vam debatre entorn de com durant la Transició hem passat a ser un estat liberal democràtic que posa per davant l’individualisme, és a dir, l’individu aïllat, la propietat privada, l’etnocentrisme i el racisme, sense deixar que es trenqui del tot el teixit social per no desestabilitzar l’Estat.
En canvi, la revolució democràtica que proposa el moviment d’alliberament kurd i el Confederalisme Democràtic parteix d’un individu amb voluntat lliure i capacitat creativa, així com d’una identitat col·lectiva. En aquest punt, vam fer una reflexió sobre les nostres militàncies i en quina mesura reproduïm relacions liberals immediatistes i consumistes (a nivell material, de persones i d’ideologies). Ens plantegem fins a quin punt som capaces de renúncies i de construir comunitat o relacions col·lectives.
“el Confederalisme Democràtic parteix d’un individu amb voluntat lliure i capacitat creativa, així com d’una identitat col·lectiva”
Matar la masculinitat
Una reflexió central durant el campament va ser la de com matar la masculinitat; un concepte introduït per Abdullah Öcalan en una entrevista el 1996, on va dir que “la masculinitat ha colonitzat la societat, i fins que no ens descolonitzem no ens podrem alliberar”. Això va ser una provocació, va remoure tot i va regenerar el moviment. Sobretot, va significar que no cal esperar a fer la revolució per alliberar les dones, sinó que aquesta ha de ser la part prioritària de la revolució.
La definició de la masculinitat va més enllà de l’home, fa referència a una ideologia i política, en què es produeix una desconnexió de la societat amb la terra, és a dir de la dona amb la terra; la fi de l’economia de la reciprocitat i el regal per la de l’acumulació i la propietat privada, i una colonització del cos de la dona, amb el control sobre la seva sexualitat i el llinatge patern (el cos de la dona com a reproductor de fills que no li pertanyen, que porten el nom del pare). Com a eines per “matar la masculinitat”, que significa també matar el poder i la desigualtat, es van esmentar l’educació; trencar l’aliança entre estat-patriarcat-capitalisme; generar un moviment autònom de dones que permeti matar el patriarcat en les mentalitats; fer acadèmies per a homes, com les que van començar a la guerrilla a les muntanyes de Kurdistan i després es van estendre a la societat.
Vam reflexionar, també, entorn de preguntes que havíem formulat a homes sobre com entenien la seva masculinitat. Alguns consideraven que ser un home lliure suposa la superació del protagonisme, mostrar-se vulnerable, desaprendre valors,… però altres ho vinculaven al concepte de persona lliure sense diferenciació de gènere. Créixer com a home significa per a alguns rebre cures sense donar-les, mostrar seguretat, no mostrar sentiments…
Durant el campament, una companya va compartir les seves vivències al poble de Jinwar, a Rojava, on conviuen només dones i els seus fills i filles intentant crear una societat diferent.
Per tancar les jornades vam fer una reflexió sobre què ens aporta el moviment de dones kurd. A més d’una manera d’entendre el món, ens aporta, també, una manera d’organitzar-nos amb eines com les coportaveus o corepresentativitats, l’educació d’homes, els tekmil, o el companyerisme.
