Els estralls del colonialisme i l’imperialisme han esclatat un cop més al Pròxim Orient en els darrers mesos de setembre i octubre. Conflictes enquistats en el tauler del capitalisme mundial han portat a noves onades de bombardejos, ocupació i neteja ètnica en diferents zones d’aquest territori hereu d’invasions i genocidis recurrents que afecten, sense excepcions, la població treballadora, empobrida i oprimida per anys de polítiques d’embargament i violència.
El 19 de setembre va ser el dia fatídic per Armènia (República d’Artsaj), el 5 d’octubre pel Kurdistan (Rojava) i el 7 d’octubre per Palestina (Gaza). Però no són dates singulars, sinó la continuïtat de mesos, anys i segles de colonialisme i despossessió. En els tres casos bombardejos, embargament i ocupació, amb diferents contextos i escales, s’entrellacen com a tàctiques de guerra que ofeguen i massacren les poblacions. I en l’escenari, una Europa i uns Estats Units amb diferents vares de mesurar drets i responsabilitats, i amb produccions armamentístiques i interessos geopolítics que atien foc als conflictes.
Gemma Parera i Rosalia Molina, Ensorrem fronteres – CGT Catalunya
La Caravana Obrim Fronteres denuncia els assassinats a Melilla, i a tota la frontera sud, i l’explotació i racisme institucional cap a les persones migrants
La Caravana Obrim Fronteres —com a espai de denúncia itinerant format per diferents col·lectius de la península, entre ells CGT, i d’Itàlia (amb Carovane Migranti)— ha iniciat enguany el seu recorregut a Melilla el 24 de juny, just un any després d’una massacre en què van morir 37 persones que intentaven saltar la tanca i 77 segueixen desaparegudes. També s’ha recorregut Màlaga, Salobreña i Almeria, on s’han denunciat les condicions d’extrema explotació laboral —amb salaris de 3 i 4 euros l’hora— i d’habitatge precari de les persones migrants que treballen i viuen sota plàstic. El trajecte ha finalitzat l’1 de juliol a València mostrant els mecanismes que enforteixen el sistema de repressió migratori com el negoci de fronteres i el CIE. Han estat nou dies en què la caravana ha reflexionat i reivindicat en clau de drets, de dignitat i també de memòria i de solidaritat.
En una localitat propera a Barcelona s’ha celebrat el segon campament de Joneolojî a l’estat espanyol, del 2 al 7 de juliol; una trobada en què van participar unes 60 dones amb l’objectiu de crear una xarxa d’experiències i de sabers, i escriure una història col·lectiva amb un nou imaginari proper a les dones, les seves vivències i resistències.
Des del 9 d’octubre de 2019, Turquia i els seus aliats gihadistes, amb el nom de l’Exèrcit Nacional Siri (opositor a Al Asad) estant envaint els territoris de nord i est de Síria (Rojava).
Turquia té l’objectiu d’ocupar el territori, desplaçar la població que ara hi viu per tal de turquificar-lo (imposant la llengua, les escoles i l’administració turca) i poblar-lo amb famílies de combatents gihadistes que estan saquejant i apoderant-se de cases i propietats de les persones que van fugir dels bombardejos (com està passant a les zones recentment ocupades de Serêkaniyê i Girê Spi, i a Afrin des de fa dos anys). A més de fer una neteja ètnica, el president turc Erdogan també pretén destruir el projecte polític que la població ha estat construint al llarg dels darrers vuit anys entorn de la democràcia directa, l’ecologia i l’alliberament de les dones.
Rojava és un exemple per a
la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món: tenen
organitzacions no mixtes i participen en tots els espais polítics i
representatius; impulsen cooperatives i altres projectes per a l’autonomia
econòmica; hi ha acadèmies, centres culturals i mitjans de comunicació de
dones, així com tribunals no mixtes responsables d’abordar casos com la
violència masclista. Una altra experiència a destacar és l’espai de convivència
comunitària entre dones al poble de Jinwar, ara amenaçat per la guerra.
Cal recordar, també, la
dura lluita que el poble kurd i altres pobles de nord i est de Síria, a través
de les Forces Democràtiques Síries, han lliurat i lliuren contra l’Estat
Islàmic. Les dones tenen un paper molt important, a través de les YPJ (unitats
de protecció de les dones) en què moltes donen la seva vida. L’objectiu de les
YPJ és l’autodefensa, així com aconseguir l’alliberament de les dones a través
de la lluita contra la mentalitat patriarcal i els atacs militars. Per això les
YPJ, a la vegada que lluiten al front també eduquen les dones,
intel·lectualment i culturalment, perquè aprenguin a defensar-se elles
mateixes, mentalment i física. És clau la lluita de les dones contra la
mentalitat patriarcal, a les escoles, als barris, a les famílies, a les
institucions polítiques…
Kongra Star és una estructura paraigua dels grups de dones en Rojava amb l’objectiu de construir un Orient Mitjà democràtic i que promogui la llibertat de les dones. Kongra Star es va crear al 2005; l’organització va ser clandestina sota el règim Baaz i es va enfrontar a moltes dificultats. Durant la revolució va tenir un paper clau en l’organització de les dones i des d’aleshores no ha parat de créixer.
“Rojava és un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món”
Des del 9 d’octubre les dones han estat
un objectiu directe de les forces d’ocupació i s’han convertit en víctimes de
desplaçaments massius, bombardejos, segrestos, execucions i violacions. Fins i
tot, les milícies gihadistes aliades de Turquia han difós en vídeos les seves
atrocitats, per tal de destruir la voluntat i resistència de les dones, com van
fer amb l’assassinat i mutilació del cos de Hevrîn Xalef, una política i
activista pels drets de les dones, la unitat dels pobles i la pau a la ciutat
de Raqqa.
No obstant això, les dones
de tot el nord i est de Síria s’estan organitzant per resistir a aquests atacs.
La seva mentalitat no és en absolut de víctimes, sinó que diuen: “aquí la
resistència és vida i desenes de milers de dones de tot el nord i est de Síria
viuen amb aquest principi”. La resistència de les dones es du a terme a través
de les YPJ, com a força de defensa de les dones i de la societat en contra de
l’opressió de l’Estat islàmic o de qualsevol agressor, avui l’estat turc i els
seus grups armats aliats gihadistes. Dins les YPJ hi ha dones de diferents
grups ètnics: la majoria són kurdes i àrabs, però també n’hi ha de siríaques,
assíries i d’altres, a més de les internacionalistes d’altres països i regions.
Defensen la importància de connectar la
defensa de les dones contra els atacs patriarcals i militars de tot el món. “Si
estem unides, la nostra força i la nostra voluntat es tornen més fortes”, diu
Zenûbîya Athro.
També existeixen les Forces de Protecció de les Dones de Bethnahrin HSNB, una força militar siríaca formada exclusivament per dones. Els siríacs inclouen assiris, caldeus i arameus, pobles originaris de l’Orient Mitjà supervivents, així com els armenis, del genocidi que l’Imperi Otomà va dur a terme contra ells entre 1915 i 1917. Aquestes organitzacions de defensa que van néixer per fer front a l’Estat Islàmic, integrades en les Forces Democràtiques Síries, s’enfronten avui també a la invasió turca i temen un nou genocidi cap al seu poble.
L’autodefensa ha arribat també a les
comunitats. Les Forces de Dones d’Autodefensa de la Comunitat, HPC-Jin van
ser fundades en 2014 per a la seguretat de les comunitats i els barris, la
defensa contra qualsevol tipus de violència contra les dones i també per a
l’educació, la medicació i el canvi de mentalitats. La majoria de les dones que
treballen en HPC-Jin són mares, àvies i dones grans, algunes d’elles tenen
entre 60 i 70 anys. Però també hi participen dones joves de totes les
comunitats. Actualment tenen un paper molt important en la lluita contra les
cèl·lules dorments de l’Estat Islàmic perquè no s’infiltrin ni ataquin les
poblacions.
Les dones són també majoria entre el personal
de la Mitja Lluna
Roja Kurda (Heyva Sor), una ONG local que organitza el suport mèdic a les zones
atacades- sovint en grans condicions de risc perquè el personal sanitari és
objecte dels atacs- i ajuda als desplaçats.
Són moltes les periodistes que denuncien els
crims de guerra, i els atacs indiscriminats contra la població civil, fins i
tot amb armes químiques. El 13 d’octubre l’exèrcit turc va bombardejar un
comboi de cotxes de civils i periodistes que anava a Serêkaniyê a evacuar els
ferits. Onze persones van ser assassinades, entre elles dues periodistes. Una periodista
de Jin TV, una cadena de notícies no mixta, també va ser ferida cobrint
la guerra.
Són dones també les que mantenen la moral alta, es donen suport mutu i comparteixen el dolor com a mares de shehids (màrtirs) i formen part del Consell de les Famílies dels Màrtirs, fundat el 2014 per proporcionar ajuda, tant moral com material, a les famílies, i recordar als que han donat la via en la lluita.
“empreses espanyoles com Indra, Maxa, La Caixa o Banc Sabadell donen suport militar i logístic a Turquia”
Des que va començar la invasió, hi ha hagut
manifestacions massives, accions de protesta, i també demandes a organitzacions
internacionals de drets humans, tant per part del moviment de dones com de
totes les organitzacions civils. El moviment de dones joves també ha dut a
terme accions independents.
Arran de la invasió, més
de 300.000 persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars. Moltes
han estat acollides pels seus familiars en altres ciutats o han trobat refugi
en escoles i altres allotjaments organitzats, però la majoria viuen en camps de
desplaçats, on sobretot hi ha dones i nens. Però les dones no són només
víctimes del desplaçament: treballen per Heyva Sor de Kurdistan, les ONG locals
i les forces de seguretat dels campaments. I formen part de les comunes, el
sistema d’organització del camp, tal com a les ciutats i pobles. Les comunes de
camp estan organitzades amb el sistema de copresidència, el que vol dir que una
dona i un home són igualment portaveus. La Fundació de Dones Lliures de Rojava, creada el
2014, dona suport a les dones als camps de refugiats amb cursos de formació per
a la salut, tallers de suport psicològic, projectes educatius… i també
acompanyen a dones exmembres de l’Estat Islàmic.
La resistència de les
dones, una lluita global
WomenDefendRojava és la
campanya internacional per a la defensa de la revolució de Rojava i per
enfortir els vincles entre les lluites de les dones arreu del món. Silava
Şêxmûs, jove kurda que treballa en la campanya explica que “Women Defend
Rojava tracta sobre donar-se suport mútuament”.
També han llençat la
campanya “Boicot a Turquia”, que fa un crida a deixar de consumir
productes turcs, així com anar de turisme a Turquia, per minar l’economia de la
guerra. I, evidentment, a posar fi al comerç d’armament amb Turquia.
Acabem amb la venta
d’armament a Turquia
L’estat espanyol dona
suport logístic i militar a Turquia en el marc de l’OTAN: protegeix amb els
seus míssils Patriot i un total de 150 militars la base d’Incirlik, des la qual
s’enlairen cada dia els avions turcs que bombardegen la població del Nord i Est
de Síria.
D’un banda, són moltes les
empreses armamentístiques espanyoles – com Maxam que fabrica explosius i mines
antipersona, Indra amb els seus components electrònics, per esmentar-ne algunes
– que venen els seus productes a Turquia. I el suport financer d’aquestes
empreses prové de bancs com ara el BBVA, el Banc Sabadell, La Caixa o Bankia. De l’altra,
el consorci europeu Airbus ha subministrat a Turquia els avions A400M que estan
sent utilitzats per a transportar material militar, tropes turques i milícies
gihadistes per a l’ocupació.
Per tot això, des de la
secció sindical de CGT Airbus Getafe, CGT SOV del sud de Madrid i altres
organitzacions han fet un acció de protesta el 18 de febrer davant l seu de
l’empresa en aquesta ciutat.
Cal que des de l’acció
sindical, des de les organitzacions socials, des de tots els moviments socials
utilitzem les armes del boicot, la protesta, la denúncia i, sobretot, la
solidaritat per aturar el genocidi al nord i
est de Síria, per defensar la revolució de les dones i unir-nos contra els
estats patriarcals, capitalistes, colonials i les polítiques de guerra.
Dimecres 9 d’octubre començaven els primers bombardejos a les ciutats de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, també coneguda com a Rojava, per part de l’exèrcit turc. Era l’inici d’una invasió anunciada que arrassa la població i el projecte polític revolucionari de Rojava, una experiència pràctica de municipalisme llibertari sobre el que tantes esperances estan posades per construir un nou model de vida a l’Orient Mitjà i al món.
Que està
en joc a Rojava?
En el marc de la guerra de Síria, Rojava (zona kurda del nord de Síria) va aconseguir la seva autonomia el 2012, i va establir una organització política, social i econòmica basada en el Confederalisme Democràtic, sorgit del gir ideològic que va fer Abdullah Öcalan (líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan) a inicis de la dècada dels 2000, inspirat pel municipalisme llibertari que planteja Murray Bookchin, pare de l’ecologia social, centrat en com crear una societat igualitària i llibertària tot combinant les institucions bàsiques existents i noves formes de decisió i estructura social.
És per això que parlem de la revolució de
Rojava; perquè han creat un projecte polític que va més enllà de l’Estat-nació,
basat en l’auto gestió, la democràcia directa, la convivència interètnica,
l’alliberament de les dones, la defensa de l’ecologia i unes comunitats fortes
i auto organitzades.
A nivell d’autogovern, les decisions es prenen en el marc dels consells de les comunes, les quals apleguen 100 o 150 llars que comparteixen un espai geogràfic. En els consells de les comunes totes les minories religioses i ètniques estan representades; el 50% dels seus membres són dones, i els joves també hi són representats. D’aquesta manera entenen la democràcia com la presa de decisions des de baix i creuen que un Estat no és necessari. Els consells de les comunes tenen una presidència i copresidència (que han de ser sempre un home i una dona) i comitès d’economia, educació, diplomàcia…, que han permès donar serveis a una població que fins ara havia estat abandonada i oprimida pel règim sirià.
“l’exèrcit turc està massacrant la població”
A més, han desenvolupat un model econòmic basat
en el foment de cooperatives; un model social, cultural i educatiu de
reconeixement i convivència entre les diferents ètnies i religions i, sobretot,
de defensa de l’alliberament de la dona, amb una pràctica real de participació
en la vida social i política a través d’organitzacions autònomes i de corepresentativitat
en les organitzacions mixtes.
També cal assenyalar que l’Administració
Autònoma del Nord i Est de Síria, creada com a tal en la Constitució de 2016,
acull centenars de milers de persones refugiades de tota Síria i que les seves
forces militars d’autodefensa, les Unitats de Protecció Popular (YPG), i les
unitats femenines (YPJ), integrades en les Forces Democràtiques Síries (FDS),
han tingut un paper fonamental en la lluita contra l’Estat Islàmic a la regió.
Per què de
l’atac d’Erdoğan a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria?
La revolució de Rojava forma part del moviment kurd d’alliberament iniciat el 1978 amb la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que ha estat, junt amb totes les organitzacions ideològicament afins nascudes a Bakur (el Kurdistan de Turquia), i ja des dels anys 80 del segle passat, fruit de contínues persecucions, censures, detencions dels seus membres, tortures i assassinats per part del govern turc, així com la detenció i empresonament en solitari a l’illa d’Imrali del seu líder, Abdullah Öcalan. Ara el president turc Recep Tayyip Erdoğan vol acabar amb el partit “germà”, ideològicament afí, a Rojava, el Partit de la Unió Democràtica Kurda (PYD) i la seva branca armada, les YPG i les YPJ.
L’autogovern democràtic del Nord i Est de Síria
ha fet tot el possible per negociar i evitar aquest atac. Es va arribar a un
acord amb EEUU i Turquia, segons el qual les YPG i YPJ s’havien de retirar de
la frontera, malgrat no hi havia hagut cap atac d’aquestes a la zona de
Turquia. Però l’estat turc mai ha volgut una sortida diplomàtica; sempre ha
volgut una guerra, una ocupació, un genocidi, una neteja ètnica i acabar amb el
projecte polític de Rojava, d’esquerres, anticolonial i antipatriarcal. A més,
l’AKP, partit governant encapçalat per Erdoğan, s’està debilitant, viu un
retrocés a nivell electoral i el país pateix una greu crisi econòmica. Una
interpretació força estesa és que Erdoğan
busca amb la guerra, l’exaltació del nacionalisme i la invasió la
sortida a problemes interns.
Erdoğan ha posat com a excusa per justificar la invasió la reubicació al nord de Síria d’entorn un milió de refugiats que viuen a Turquia. Però al nord i est de Síria viuen cinc milions de persones entre kurds, àrabs, assiris, armenis, turcmans, circassians i jazidis, molts dels quals s’han convertit en desplaçats i refugiats. De fet, amb aquest ús utilitarista de les refugiades sirianes, Erdoğan no amaga que el que pretén fer és un canvi demogràfic a la zona del nord de Síria, com ja va fer a Afrin el gener de 2018. Aleshores, l’ocupació d’aquest territori que pertanyia a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria i era un dels cantons de Rojava, va generar milers de morts, refugiats i una neteja ètnica.
“ni l’estat turc ni el sirià ni l’americà ni el rus garantiran la vida de la població, ni del projecte polític del Confederalisme Democràtic”
El brutal atac d’Erdoğan a Rojava està propiciat
per la retirada de l’exèrcit d’EEUU de la zona – aliat tàctic de Rojava en la
lluita contra l’Estat Islàmic i que fins ara contenia la intervenció turca-,
així com per Rússia que té control sobre l’espai aeri. També ho ha facilitat
una descafeïnada reacció de les institucions europees i dels països europeus.
Mentrestant, el govern espanyol manté tropes a la base militar turca d’on
surten avions que estan bombardejant ciutats del nord i est de Síria. S’han
compromès en un comunicat a sumar-se a l’embargament d’armes a Turquia, però
serà difícil de controlar perquè des de 2014 hi ha un acord de
confidencialitat.
En definitiva, es parla de traïció per part
d’EEUU i d’Europa a Rojava i als seus sacrificis per combatre l’Estat Islàmic.
Però més que traïció s’evidencia, un cop més, la naturalesa d’estats
imperialistes que només miren pels seus interessos polítics i econòmics.
Què està
passant a Rojava?
L’exèrcit turc està massacrant la població: hi
ha més de 200 víctimes, la majoria en bombardejos, però també en execucions i
tortures en les zones ocupades, com va succeir en una emboscada amb la líder
del partit Futur de Síria (creat recentment amb el propòsit de buscar una
solució pacífica per a tots els pobles de Síria), Hevrin Khalaf. El seu cadàver
va ser a més mutilat. Entorn de 600 persones han estat ferides i més de 300.000
han fugit a altres zones del nord de Síria i estan dormint a les escoles i on
poden. A més, representants de
l’Administració Autònoma han denunciat i confirmat que l’exèrcit turc ha
utilitzat fòsfor i napalm com a arma de guerra a la ciutat de Serekaniye.
A diferència de la lluita contra l’Estat
Islàmic, les FDS no tenen capacitat militar per defensar-se dels atacs aeris
turcs, perpetrats per avions militars però també per drons. Davant el que és
terrorisme d’Estat per part d’un dels membres de l’OTAN, les forces
d’autodefensa kurdes exigeixen a l’ONU que declari Rojava una zona d’exclusió
aèria, decisió que impediria a Turquia sobrevolar el nord de Síria, però no
s’han fet passos en aquest sentit.
Un altre element en joc és el ressorgiment de
l’Estat Islàmic a la regió després que ja n’escapessin de camps i presons 600
membres i familiars, al produir-se atacs a prop i sobre els centres mateixos de
detenció. Una situació que mostra la complicitat entre el govern turc i l’Estat
Islàmic, entre dos tipus de feixismes amb diferents cares.
També ha entrat en joc l’Exèrcit Regular Sirià
d’Al-Assad que s’havia retirat de la zona. La invasió turca ha forçat a Rojava a
demanar suport a l’Exèrcit d’Al-Assad com a última opció davant la submissió a
Turquia. Tot i així, l’exèrcit siri s’ha ubicat en zones on no hi ha atacs i hi
ha molts recels entorn de si la seva intenció és controlar de nou el territori,
amb el beneplàcit rus, més que defensar-lo dels atacs turcs.
El 22 d’octubre s’ha firmat un acord entre
Turquia i Rússia per retirar les forces kurdes de tota la franja del nord de
Síria, fins a una profunditat de 30 quilòmetres, tal com exigeix Erdoğan, -i on
hi ha les principals ciutats de Rojava-. Segons les últimes informacions, les
FDS accepten retirar-se per protegir la població de més atacs.
En tot cas, la situació és incerta però una cosa
està clara, ni l’estat turc ni el sirià ni l’americà ni el rus garantiran la
vida de la població, ni del projecte polític del Confederalisme Democràtic; si
no al contrari, porten anys de destrucció i atacs contra aquest poble i la seva
revolució. Està en les nostres mans, des de la solidaritat des de baix, des de
les oprimides, les treballadores, les dones fer que pervisqui el projecte
polític de Rojava i aturar un genocidi.
Què podem
fer des de la solidaritat entre lluites?
El rebuig a la invasió ha portat a milers de
persones de tot al món a sortir als carrers, a assenyalar les ambaixades, els
consulats, els socis comercials de Turquia i les empreses turques amb relació
amb el govern.
A Catalunya, el mateix dia d’inici de
l’ocupació, una manifestació davant els mostradors de Turkish Airlines a
l’Aeroport del Prat denunciava l’atac. A la tarda, milers de persones van
baixar per Passeig de Gràcia per acabar protestant davant del consulat turc.
Des d’aleshores hi ha hagut manifestacions gairebé diàries entre els diferents territoris de Catalunya, coincidint amb l’esclat de ràbia davant les sentències als presos polítics. Això ha fet que en moltes de les mobilitzacions que han tingut lloc aquests dies estigués present la solidaritat entre els pobles de Catalunya i Rojava.
En groc: territori controlat per l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria En blau: tropes turques i exèrcit nacional siri (forces gihadistes) En vermell: zona controlada per l’Exèrcit Àrab Sirià (de Baixar al-Assad) En taronja: zona d’on s’haurien de retirar les YPG i YPJ segons l’acord entre Turquia i Rússia; acord que no té el consentiment de les FDS.
A més, hi ha hagut centenars de mostres de
suport a les xarxes socials; accions contra els interessos turcs a Catalunya
com ara l’ocupació d’una botiga del Barça en denuncia de la seva col·laboració
amb Beko, empresa d’electrodomèstics turca que patrocina l’equip. Ressaltar
especialment la mobilització del moviment feminista que entenent que la lluita
per l’alliberament de les dones ha de ser global i Rojava és un referent contra
el patriarcat han abocat moltes energies en la solidaritat i en accions que
sota el lema #WomenDefendRojava volen visibilitzar aquesta força global de
dones contra l’ocupació.
I dia a dia creix i ens hem d’unir moltes més, i
des del sindicalisme combatiu hi som i hem de seguir presents, en aquest
moviment contra el feixisme, l’ocupació i el patriarcat, i per la justícia que
s’alça des de Rojava, a Catalunya, a Xile, a Hong Kong, i a tants indrets on la
gent ha dit prou, es rebel·la, resisteix i construeix alternatives de vida.
