No són tres dies

Toni Álvarez. Mal d’escola

Comença setembre i l’any escolar, entre molts altres anys. Com si fos un ritual de pas, famílies amb infants passegen per les botigues de material a la recerca de les llibretes, carpetes i llapis que les diferents escoles demanen. Amb expectació i nervis, s’omplen les motxilles dels alumnes, mestres i professores. Molts infants ja saben el camí de l’escola, coneixen l’escola i, potser, les seves mestres. També és molt possible que, el primer dia de setembre, moltes mestres encara no sàpiguen a quina escola aniran a treballar. Claustres que hauran d’esperar alguns dies per mostrar l’escola a les mestres que hi treballaran aquest curs; res nou sota el sol escolar català. Des del departament d’educació es considera que per preparar un curs escolar no calen més que tres dies; per cohesionar equips docents, per compartir informació i propostes pedagògiques n’hi ha prou amb tres dies. Els mateixos tres dies per preparar aules i convocar a les primeres reunions a les famílies. Això si hi ha tot el personal docent nomenat al centre el primer dia de curs, cosa que no és molt comuna.

Llegeix més

Ara fa cent anys (i són sempre els mateixos)

Ara fa cent anys, un cop d’estat imposava a l’estat espanyol una dictadura capitanejada per Miguel Primo de Rivera, el setembre de 1923. Era la primera dictadura d’aquell segle XX que viuria dècades de dictadura, primer aquesta i més tard la franquista. Potser aquesta eclipsada per la segona, però no menys dura i execrable.

No feia ni un any de la Marxa sobre Roma que havia portat Mussolini al poder a Itàlia, i sens dubte va ser una inspiració per Primo de Rivera —amb les enormes diferències entre els dos països—. Feixista o feixistitzant, el mirall italià va ser present en aquesta primera dictadura i no és casualitat que el fill del dictador, José Antonio, fos el fundador de Falange Española, l’expressió del feixisme espanyol els anys trenta juntament amb les JONS de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo.

Llegeix més

La Cerdanya i la manipulació del passat

Antonio Gascón i Agustín Guillamón

El 9 de setembre de 2023 s`aixecarà un monòlit en honor a les víctimes dretanes de la matança del 9 de setembre de 1936 a Puigcerdà

L’acte públic

El 24 d´agost de 2023 es va celebrar a l´Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà, un acte polític públic de la dreta local, presidit per l´arxivera Erola Simon, amb assistència de l’actual alcalde i d´un representant del Memorial Democràtic. Era un acte tancat, sense possibilitats d´intervenir-hi ni debatre res.

El motiu de l´acte era la presentació d´un pòdcast sobre la matança del 9 de setembre del 1936 al Còrrec del Gavatx, a prop de Puigcerdà. La presentació fou feta per les seves autores: la periodista puigcerdanenca Teresa Turiera-Puigbó i la seva filla Neus Aldeguer, estudiant de periodisme.

Llegeix més

És qüestió de temps

Toni Álvarez, Mal d’escola

Un dels recursos més valuosos en un centre educatiu és el temps. Deia l’Adriana, a la columna del número passat, entre moltes altres coses, que «els dies se succeeixen a una velocitat sorprenent, no pots despistar-te, cada segon és un instant fonedís on està en joc aprendre o no». Amb aquesta angoixa primària vivim el fet educatiu als centres. Acostumem a parlar de la falta de temps per fer les coses: per produir més, per tenir més volum d’experiències, per coordinar-nos més. Aquest acostuma a ser el concepte de temps que es demana a les escoles, el relacionat amb el rellotge, el temps cronològic, una quantitat ascendent de dies, hores i minuts que ens han de permetre construir i pensar en comú.

Llegeix més