Antonio Gascón i Agustín Guillamón
El 9 de setembre de 2023 s`aixecarà un monòlit en honor a les víctimes dretanes de la matança del 9 de setembre de 1936 a Puigcerdà
L’acte públic
El 24 d´agost de 2023 es va celebrar a l´Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà, un acte polític públic de la dreta local, presidit per l´arxivera Erola Simon, amb assistència de l’actual alcalde i d´un representant del Memorial Democràtic. Era un acte tancat, sense possibilitats d´intervenir-hi ni debatre res.
El motiu de l´acte era la presentació d´un pòdcast sobre la matança del 9 de setembre del 1936 al Còrrec del Gavatx, a prop de Puigcerdà. La presentació fou feta per les seves autores: la periodista puigcerdanenca Teresa Turiera-Puigbó i la seva filla Neus Aldeguer, estudiant de periodisme.
Memorial Democràtic anuncià l´aixecament d´un monòlit que recordarà a Urtx els civils de Puigcerdà que hi van ser executats el 9 de setembre de 1936.
Se n’ha fet ressò la premsa local: Pirineus Digital i Regió7.
El Pòdcast sobre la matança del 9 de setembre de 1936 es pot escoltar a Spotify.
Fets i antecedents
– Als anys 40 els seus noms van ser inscrits als murs de totes les esglésies de la Cerdanya com a Caidos por Dios y por España.
– Als anys 60 foren exaltats i glorificados en misses per tot arreu de la Cerdanya, arran del 25è. aniversari de la carnisseria del 9 de setembre del 1936.
– El 1977 Pous Porta i Solé Sabaté van publicar un llibre, avui obsolet, que acusa falsa i arbitràriament a Antonio Martín Escudero (a) el Cojo de Málaga i els anarquistes d’aquests assassinats.
– El 2018 es publicà Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdanya, a Edicions Descontrol, que va demostrar documentalment que la llista dels afusellats es va decidir al Casal d´ERC; que Antonio Martin, el Durruti de la Cerdanya era a França en aquelles dates; i que les víctimes eren dretans que des d´octubre del 34 fins al novembre del 35 van reprimir, denunciar i empresonar als catalanistes. El 9 de setembre va ser, doncs, un acte de venjança dels catalanistes insurrectes de l’octubre de 1934 contra els dretans espanyolistes que des d’octubre de 1934 fins al novembre de 1935 van denunciar, perseguir i reprimir aquests catalanistes.
– Encara avui, al web de l´Arxiu Comarcal només consten com a llibres de referència de la guerra civil a la Cerdanya l´excel·lent treball de Blanchon i el llibre obsolet de Pous/Solé. ¡Nacionalistas contra anarquistas només figura a l’apartat menor d´obres sobre “el cojo de Málaga”!
– El 2025 Puigcerdà preveu comptar amb un Arxiu Comarcal de nova planta. L’equipament substituirà les actuals dependències situades a l’antic convent de Sant Domènec. Les noves instal·lacions permetran emmagatzemar fins a 8.000 metres lineals de documentació, gairebé vuit vegades més que actualment, i, per tant, acollir fons dels diversos municipis de la Cerdanya i reunir-los en un mateix emplaçament. Pel que fa a la inversió necessària, inicialment s’ha previst que rondarà els 2,4 milions d’euros.
La manipulació del pòdcast
Ara, un nou martirologi en forma de pòdcast es fa ressò de l’aixecament d’un monòlit el proper 9 de setembre del 2023: els poders fàctics sempre guanyen. ERC es converteix en una confusa “Izquierda,” que mai va existir com a partit o entitat, ni a la Cerdanya ni enlloc, i les víctimes dretanes apareixen com a innocents civils sense cap passat repressor. Si cal manipular la declaració del testimoni de Josefa Caralps es fa amb tota impunitat, i no passa res, encara que això suposi per a qualsevol persona objectiva que el prestigi de les periodistes desaparegui en el no-res. El llibre Nacionalistas contra anarquistas és ignorat i l’arxivera Erola Simon fa una crida a redactar una nova història de la guerra civil a la Cerdanya, que complagui a les dretes i a ERC i continuï inculpant de la manera que sigui els anarquistes (perquè alguna culpa han de tenir, ja que són anarquistes).
Les periodistes autores del pòdcast retallen l’últim paràgraf del text d´aquest testimoni (Caralps) quan explica que el seu pare va ser detingut perquè el seu nom figurava en una llista; llista treta d’una altra llista de contribuents en favor dels familiars dels soldats de l’exèrcit morts quan van aixafar la insurrecció d’octubre de 1934. ¡Quina casualitat! A això li diuen tècnica periodística, en lloc de manipulació documental.
S’adjunta el text sencer d’aquesta declaració, presa de l’Annex número 20 del llibre Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdanya):
Declaración del testigo Josefa Caralps Ribalaiga [1]
En Barcelona, a veintiuno de julio de mil novecientos cuarenta y dos.
Ante el Sr. Fiscal, delegado para la Instrucción de la Causa General de Barcelona, compareció el testigo anotado al margen, de veintiocho años de edad, de estado casada, natural de Puigcerdá, de profesión sus labores, que no ha sido procesado, con domicilio en ésta, calle del Clot 46, 3ª 2ª, y después de prestar juramento de decir verdad y enterado de las penas por falso testimonio, fue interrogado, y DICE:
Que el día nueve de Septiembre de 1936, comparecieron en la casa de la que declara, un Carabinero llamado Mario Rodríguez (de paradero desconocido), y un miliciano, cuyo nombre no recuerda, al objeto de llevar al padre de la declarante a prestar declaración; en la calle esperaban la salida de Don BUENAVENTURA CARALPS RIVAS dos individuos que formaban parte del Comité de Puigcerdá, el uno llamado Agustín Cot, alias“el Borni”, y el otro llamado Tort, junto con varios milicianos, los cuales le trasladaron a la Cárcel del Partido [Judicial], y en la madrugada del propio día, fue sacado con otros varios presos, y más tarde asesinado. El Tort era conocido por “Capgrós”.
A la mañana siguiente, la declarante compareció en la Cárcel en demanda de su padre, hallándose entonces de guardia, un miliciano cuyo nombre no recuerda, pero que era el hijo de un tal Antonio del vecino pueblo de Ger, de oficio peluquero, el cual jactándose le dijo que habían sido sacados aquella madrugada, desconociendo el paradero de los mismos, suponiendo la declarante que estaba perfectamente enterado de los hechos ocurridos.
Que quién pudiera ser el que denunció al padre de la que habla, es un tal Francisco Casadesús, propietario del Hotel Cataluña de Puigcerdá, de ideas izquierdistas, uniéndose una gran relación con el Comité, y por envidias de negocio pudiera ser denunciara al dicho finado.
Según referencias, sabe y le consta a la declarante que a los pocos días del Alzamiento[2], se confeccionó una lista en la que intervino el Presidente del “Casal de Izquierda”[3], cuyo nombre no recuerda, pero es conocido vulgarmente por el apodo del “el espardanyer”, continuando actualmente el comercio de alpargatas un familiar de dicho Presidente del Centro de Izquierda[4], concretamente su mujer, cuyo individuo se halla actualmente detenido, no pudiendo concretar la declarante en qué cárcel se halla.
La anterior lista salió de otra lista[5] confeccionada al ser reprimidos los sucesos del 6 de octubre de 1934, en la que constaban el nombre de las personas que cuando dichos hechos, donaron unas cantidades, en favor del Ejército, dándose el caso que la mayor parte de las personas que concurrieron en tal suscripción, en 1936, fueron asesinados, constándole así mismo a la declarante, que dicha lista cayó en manos del citado Presidente de Izquierda[6], apodado “el espardanyer”.
Leída y ratificada la firma con S. Sª de que doy fé.
[1] Causa General, Puigcerdà.
[2] El cop militar, denominat pels franquistes Glorioso Movimiento Nacional del 18 de julio de 1936.
[3] Es refereix al Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya.
[4] De nou el Centre d’ERC.
[5] La declaració de Concepció Comamala a la Causa General sobre l’assassinat del seu pare, Áureo Comamala, confirma la confecció d’una llista de la gent que havia de ser afusellada: «que no cree que el asesinato de su padre fuera perpetrado en virtud de denuncia alguna, sino que dicho comité formó una lista negra de las personas de derecha y católicas de dicha población, en cuyas listas figuraba el padre de la declarante».
[6] És a dir, del Casal d’ERC. Les negretes són d’Antonio Gascón i Agustín Guillamón.
Alerta davant d´aquesta nova ofensiva de la manipulació de la història!
Com va dir Orwell, «qui controla el present controla el passat».
Conclusions
1. Les autores del pòdcast han d’explicar acuradament com és que han perdut o els ha caigut i desaparegut aquest últim paràgraf de la Declaració de la senyora Caralps, que és tan descendent i familiar d´una víctima de la matança del 9 de setembre com elles mateixes. D’on treuen el poder i la facultat de retallar la declaració de la senyora Josefa Caralps?!
Aquí exposem el paràgraf caigut i perdut:
La anterior lista salió de otra lista confeccionada al ser reprimidos los sucesos del 6 de octubre de 1934, en la que constaban el nombre de las personas que cuando dichos hechos, donaron unas cantidades, en favor del Ejército, dándose el caso que la mayor parte de las personas que concurrieron en tal suscripción, en 1936 fueron asesinados, constándole así mismo a la declarante, que dicha lista cayó en manos del citado Presidente de Izquierda, apodado “el espardanyer”.
2. No entendre que “Izquierda” és ERC i explicar-ho als oients del pòdcast és una negligència greu; una manca de professionalitat.
3. La manipulació i retallada de la declaració de Josefa Caralps a la Causa General no és una tècnica periodística; és un frau o una greu errada amb una forta càrrega política. Que aquest martingala o espifiada sigui conscient i voluntària o fruit de la incompetència ho han d’explicar les autores del pòdcast. Els historiadors Gascón-Guillamón fan prou en trobar i explicar aquest desencert, com és la seva obligació.
4. Si les autores no ho clarifiquen adientment, avui tot assenyala que aquesta negligència no és gratia et amore, sinó la ferma voluntat política i ideològica d´amagar, costi el que costi, que la carnisseria del 9 de setembre de 1936 va ser una venjança dels catalanistes contra els dretans espanyolistes per les denúncies, empresonaments i persecució patides per la repressió dels dretans entre octubre de 1934 i novembre de 1935.
5. En aquest afer i en aquesta venjança els anarquistes no hi tenien cap paper a jugar perquè al no participar en la insurrecció catalanista d´octubre de 1934, tampoc van patir cap repressió especial per part dels dretans de la Cerdanya, com sí que la van patir els catalanistes.
6. El paràgraf suprimit té un fort contingut històric, que exculpa els anarquistes, inculpa a ERC i explica que les víctimes de la salvatjada del 9 de setembre van patir la venjança pels seus anteriors actes repressius.
7. Que es quedin amb el pressupost de més de 2 milions d´euros. Que es quedin amb un pòdcast manipulat. Que es quedin amb el seu monòlit i tota la politiqueria i falsedats del Memorial Democràtic al pont del Segre, a Bellver. Nosaltres ens quedem amb la cerca honesta de la veritat dels fets, sense prejudicis, sense interessos materials, sense cadenes.
8. Que la declaració de Josefa Caralps ja havia estat reproduïda fa cinc anys al llibre Nacionalistas contra anarquistes en la Cerdaña (1936-1937), Descontrol, abril 2018, pàgines 634-635. Les periodistes en tenien prou ambconsultar aquest llibre per entendre que la seva reproducció d´aquest document en el seu pòdcast era errònia, parcial i manipuladora.
9. Que el pòdcast és una versió en format novíssim d´un vellíssim martirologi. Tanmateix és força barroer i pot millorar-se moltíssim. Sobra arrogància i manca rigor.
10. Que la història de la guerra civil a la Cerdanya ja està feta al llibre Nacionalistas contra anarquistes a la Cerdanya (1936-1937), encara que no els hi agradi a les dretes ceretanes, encara que enutgi a ERC.
Document original de la declaració de Josefa Caralps, on es fa evident la retallada feta al pòdcast de l’últim paràgraf: des de «La anterior llista…» fins a «… apodado el “esparadanyer”».
Prova documental B
Aval del Casal d’ERC on apareix el nom sencer d’aquest Casal: “Unió d´Esquerres de Cerdanya – ERC – Centre Republicà de Puigcerdà”. Al pòdcast no s’entén que “Izquierda” fa referència inequívoca a ERC. Veure bé tots els segells.
