Pep Cara (CGT del Berguedà)
Entenem per «vaga política» aquella que no respon a unes reivindicacions que afectin directament a la realitat material dels treballadors o que és motivada per interessos externs a la pròpia organització. No crec, però, que puguem posar al mateix sac totes aquestes vagues; o, en tot cas, crec que hi ha vagues polítiques que està més que justificat que el sindicat convoqui: les que la societat demana de manera imperiosament majoritària, que són un clamor, que poden propiciar un canvi social real, significatiu.
Posem per exemple la vaga general del 3 d’octubre de 2017 causada pels greus abusos policials, que és, al meu entendre —contra el que jo pensava en aquell moment i el que sí que pensava el conjunt de l’assemblea del meu sindicat— una vaga encertadament convocada. També ho serien les vagues que són proposades des de les assemblees de les seccions sindicals i els sindicats —de veritat— i que són aprovades pel comitè confederal.
Tanmateix crec que hauríem de reflexionar seriosament sobre les vagues convocades per donar cobertura a fi i efecte que «qui en vulgui fer» en pugui fer o que responen a interessos externs a l’organització sense ser un clam real de la societat sinó d’algun moviment social i/o gueto concret. Aquestes vagues crec que tenen contraindicacions que cal tenir presents. Si bé poden servir per visibilitzar un malestar o una protesta, també serveixen per fer demostracions de debilitat i allunyen, encara més, la idea de vaga de la idea de victòria. Desvinculen la vaga de la seva utilitat com a eina principal dels treballadors per aconseguir els seus objectius, i en certa manera poden banalitzar-la. Una vaga, si només serveix per donar cobertura legal als militants —de l’organització o no— que volen fer-ne, no ens és útil. Som un sindicat amb pràctiques anarcosindicalistes amb voluntat de ser de masses: no som ni un sindicat d’anarquistes, ni un sindicat d’activistes, ni un sindicat de revolucionaris; som un sindicat revolucionari o un anarcosindicat, cosa que és ben diferent.
L’atzucac d’aquestes vagues
Qui no està d’acord que s’aturin les matances a Palestina? Tothom amb un mínim d’humanitat hi està a favor. I per això ens costa dir que no a una vaga que vol una cosa tant digne i important. Tanmateix, és bona idea fer una vaga que no surt majoritàriament de l’afiliació? Que l’organització no farà seva, ni secundarà de manera majoritària? Que no compta amb el compromís real del conjunt del sindicat?
Sobre el 8 M
Qui no està a favor de la lluita feminista? Qualsevol afiliat a la CGT ho ha d’estar necessàriament. Som un sindicat feminista. Tanmateix tinc seriosos dubtes que sigui bona idea que la CGT de manera automàtica convoqui vaga el 8M cada any, tal i com va ser aprovat al Congrés de Sallent. Parlo d’això després d’anys d’esmerçar esforços reals i intensos a que aquesta vaga sigui un èxit: parlar amb totes les seccions sindicals personalment, fer propaganda entre afiliats, dur la informació als centres de treball, organitzar marxes i concentracions davant dels centres de treball més feminitzats (residències, etc.). El resultat és que aquesta vaga no es fa. Ni homes ni dones. Només la fan alguns militants (homes i dones). Les dones i els homes del sindicat, doncs, de manera molt majoritària no fan la vaga. De fet, qui menys la fa són les dones més precàries (malgrat explicar-los-hi els motius i la necessitat de fer-la); sobretot les dones racialitzades i més precàries (sovint sense papers) del sindicat. I això em planteja alguns dubtes: fem vagues només per homes i dones blanques i amb feina segura (que no tenen perquè ser de la CGT), amb un sou acceptable i que no pateixen per la feina? Fem vagues només per fer-nos «propaganda»?
I doncs, no fem res?
Davant la injustícia no podem romandre inactius com a organització anarcosindicalista que som. Per tant, aquesta crítica i qüestionament no vol convidar de cap manera a la inacció. Cal actuar sempre. Tanmateix, la vaga no pot ser una eina inútil, ja que acaba sent contraproduent. Poden fer-se jornades de lluita, sabotatges, manifestacions, campanyes, concentracions, etc. De fet, el que es fa pel 8 M o el que va fer-se el passat dia 7 de febrer per Palestina, dista tant d’una jornada de lluita? Sense vaga les accions haguessin estat diferents? O no s’haguessin pogut fer? Sospito que, en gran mesura, no hagués canviat gaire res.
