Primavera

Adriana Rubio. Mal d’Escola

Els dies s’allarguen i comença l’esperança primaverenca. És fàcil poder-ne fer una metàfora pedagògica. Diu la Joana Raspall que la imatge de la flor es performa en el cor del roser a l’hivern; que, encara que sembli mort, el roser no ho està. 

En quina estació de l’any es troba la pedagogia actualment? És possible tenir una experiència pedagògica, avui, a les aules? Ens queda massa lluny, potser, en el dia a dia, pensar la nostra pràctica en la solitud dels centres? És possible una pràctica pedagògica capaç de respectar els nostres ritmes vitals, les nostres necessitats profundes de viure i gaudir de la vida? 

Llegeix més

VOLEM SER LLIURES?

Lucía Álvarez

Deia Kierkegaard, al Diari d’un seductor, que les dones havíem de tindre llibertat, però no les ocasions per a disposar d’ella. És significatiu com tothom parla contínuament de la llibertat, també en l’actualitat, però no l’exerceix si no és com a llibertat de consumir, ni vol que la resta puga fer-ho més enllà de decidir quatre banalitats preestablertes. Eixa mena de llibertat formal, teòrica, que només existeix com a paraula però que no es pot practicar, ajuda a que els discursos de polítics i altres persones amb poder sonen millor del que podrien fer-ho si digueren la veritat de les seues aspiracions: alguns volen llibertat per a comprar i acumular béns a costa de que molts altres no puguen mai decidir sobre les seues pròpies vides. En un sistema capitalista, la llibertat és una mercaderia més, que es compra i es pot vendre, donat que no té altra traducció que els diners. Ens han ensenyat que no podem fer absolutament res sense ells i que tenim i hem de tindre una relació de dependència absoluta amb respecte d’ells. I, com que això és així, la gran majoria es veu obligada a vendre bona part del temps vital a canvi d’eixa mercaderia peculiar, ara ja ni física, que esdevé divina, que són els diners. Treballem forçosament prou més de la meitat de la nostra existència per a disposar d’un limitat temps lliure en el que, suposadament, poder fer el que vulguem. No fan altra cosa que insultar-nos quan ens diuen que no hi ha alternativa i que aquest és el millor dels móns possibles. 

Llegeix més

Conversa amb Anna Pascual: l’educació pública des d’un equip directiu


L’Anna Pascual és professora de socials a l’educació secundària des de fa 14 anys. Des de llavors treballa de professora en un institut públic de màxima complexitat a Badalona, on ha estat, al llarg dels anys, tutora, coordinadora de nivell, cap de departament, coordinadora d’extraescolars i, des de fa tres cursos, coordinadora pedagògica dins l’equip directiu.

Llegeix més

Austericidi social a partir del 2024: la tempesta perfecta per a una revolta

Moisès Rial. Afiliat a CGT Sallent

El mes d’abril la troika europea de Brussel·les va fer públic un pla dit «d’ajust fiscal» del 0,5% del PIB de cada Estat de la Unió Europea, quan aquests superin el 3% de dèficit públic.

Si amb xifres fredes no som concients de què implicarà en el dia a dia, cal posar en context l’austerici social que suposarà per les classes populars que treballen per compte d’altri o són autoexplotats en règim d’autònoms en quant a retallades en el sector públic.

Llegeix més

REPRODUCCIÓ SOCIAL / EXPLOTACIÓ SOCIAL

Agustín Yáñez. Secció Sindical Joan XXIII

Podríem parlar del sector social a Catalunya des d’un anàlisi típicament sindical: una realitat laboral molt dura; unes condicions particulars d’explotació; el desenvolupament d’una petita oligarquia empresarial hormonada a base de subvencions públiques; la típica màfia sindical de CCOO i UGT falsejant negociacions en foscos despatxos per perpetuar la precarietat de les treballadores allunyant-nos d’experiències sindicals combatives i d’autoorganització.
Però, ¿quantes de les persones que llegim aquesta publicació no podríem dir el mateix de qualsevol dels nostres sectors?: patronal guanyant convenis, els sindicats de les gambes en cerca i captura, les treballadores segregades i explotades somiant en clau de consum i així, l’espiral de la derrota, mirant-se en un mirall infinit.

Llegeix més