L’Anna Pascual és professora de socials a l’educació secundària des de fa 14 anys. Des de llavors treballa de professora en un institut públic de màxima complexitat a Badalona, on ha estat, al llarg dels anys, tutora, coordinadora de nivell, cap de departament, coordinadora d’extraescolars i, des de fa tres cursos, coordinadora pedagògica dins l’equip directiu.
Com va ser la teva entrada a l’equip directiu?
Era a principi del 2020… sense saber que, a més de ficar-me de ple a gestionar un institut de màxima complexitat, ens tocaria lidiar amb una pandèmia nefastament coordinada des del Departament i l’ampliació del centre amb nous estudis i, per tant, més alumnat i professorat.
Com t’hi sents, formant part d’un Equip Directiu?
Doncs sovint no em trobe gaire còmoda. Si el professorat ja fa més hores de les que pensa la gent (i el mateix Departament!) i està sempre en el punt de mira de la societat, els qui som als equips directius patim encara més sobrecàrrega laboral amb l’afegit del pes de la responsabilitat d’intentar que tot tire endavant. Contínuament em trobe fent sobreesforços per resoldre i gestionar coses que el Departament ens amolla sense recursos i sense previsió. I ho faig quan el que realment m’agradaria seria boicotejar-ho. Però si ja quan ets profe acabes claudicant i traient les castanyes del foc, quan estàs en un Equip Directiu encara et sents més atrapada. Treballem cara a cara amb personetes i famílies i això ens condiciona totalment i absolutament.
Quines problemàtiques has viscut des de l’equip directiu en el teu centre?
Només començar, era durant la pandèmia, ens van dir que el curs següent al centre hi hauria nous estudis: un grau de perruqueria. Sense saber amb quin pressupost comptaríem vam haver d’adaptar una aula per posar-hi una perruqueria amb els seus estris! Altres problemes amb què ens trobem… per exemple el pati! El nostre pati té problemes estructurals i no s’hi poden fer casals d’estiu o extraescolars… però en canvi durant tot el curs ha de funcionar com a pati amb tota normalitat! Després hi ha el problema per aconseguir professorat, per omplir les substitucions… Falta personal! Hem arribat a estar setmanes amb places per cobrir.
Què en penses del decret de plantilles?
Ui, aquest és un tema delicat! Personalment, em genera molts dubtes. Que es permeta fitxar el professorat de manera tan descentralitzada i amb criteris tan opacs és perpetuar els peus de fang que té el gegant que és el sistema educatiu.
Per una altra banda, també tinc una visió molt condicionada pel meu lloc de treball. En un institut com el meu, l’estabilitat de la plantilla és vital per tenir uns mínims resultats positius. És un centre on fer de profe és complicat i es requereix molta energia i unes habilitats específiques, on la intensitat del dia a dia fa que no tothom es veja capaç de ser-hi. És per això que, quan trobes professorat disposat, agraeixes la possibilitat que es puga quedar.
És clar, que hi hagi un personal estable als centres és bo per als alumnes i per al professorat. Per això ens queixem del nombre enorme d’interins a l’ensenyament. Resoldre això, estabilitzant el personal, evitaria el problema que esmentes, de professorat que va entrant i sortint dels centres… Però a més de poder reclamar professors per tal que continuin al centre, en pots escollir a dit… Quin perfil demanes per al teu centre, com per haver de fer entrevistes?
No tenim al cap un perfil en concret, més enllà d’un profe que siga conscient del tipus d’institut que som. Particularment crec que les entrevistes no són una bona eina per escollir el professorat, perquè un bon currículum i mitja hora de conversa no són garantia de res. Una altra cosa és quan se’ns permet “reclamar” un/a profe que ha estat treballant al centre durant aquell curs. En aquest cas, tant el/la profe com l’equip directiu han tingut temps real per valorar molts aspectes i prendre una decisió en funció de motius una mica més seriosos.
I no et sembla que aquesta situació genera arbitrarietats, submissions, pèrdua de democràcia als centres…?
Pot generar-se tot això o no. Jo intente aplicar-ho amb molt de respecte i rigorositat i em molesta que es pose a tothom al mateix sac.
Sí, però la porta oberta a l’arbitrarietat hi és… Trobo que no hauríem de comptar amb la bona fe de qui teniu responsabilitats directives sinó que el sistema no facilités aquestes situacions…
Efectivament, el Departament descarrega en les direccions dels centres la responsabilitat i la presa d’unes decisions (no sols la selecció del personal) les quals, per estratègiques o per delicades, haurien de gestionar-se amb procediments més professionals i transparents.
I, tot i que els claustres ja no tenen gaire força dins de la maquinària administrativa general, també caldria que els equips directius funcionéssim comptant més amb l’aval vinculant del nostre professorat i generar dinàmiques laborals cooperatives, empoderadores i constructives dins dels instituts.
