Tots els números.
SEGAP
Miquel y Costas, empresa dedicada a la fabricació de paper per diferents usos, entre ells el de
fumar, tanca el semestre amb un benefici de més de 9 milions d’euros i amb un acumulat
interanual de més de 36 milions.
I què fa una empresa capitalista quan té aquests beneficis? Evidentment intentar extreure’n
més, a base d’escanyar a la classe treballadora.
Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+
El mes passat va ser el mes de l’Orgull, i Catalunya es va carregar d’actes per tot el territori, celebrant les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, asexuals i tothom fora de la normativitat de gènere i sexual. Tant les institucions com les grans corporacions, les mateixes que en el seu dia a dia participen en la mateixa opressió sistèmica que diuen rebutjar, van omplir els carrers de banderes i de declaracions a favor de la visibilitat i els drets del col·lectiu LGTBIQ+, dedicant espais a una comunitat que hauríem d’escoltar cada dia, no només al juny.
Llegeix mésEster M.
L’Àuria Soriano és docent de Geografia i Història en l’educació secundària, afiliada a la CGT i part del col·lectiu LGTBQ+.
LLUITES I HABITATGE
Redacció
EL PAISATGE ABANS DE LA TEMPESTA
La classe treballadora sovint les ha passat magres per tenir un lloc on viure. El passat és dur i ple d’exemples. El paisatge habitacional de les classes populars és el del barraquisme; dels polígons d’habitatges sense carrers, escoles, parcs o centres mèdics ni transport públic; de les colònies mineres o tèxtils on l’amo de la fàbrica o la mina ho era de les claus del pis —deixant les famílies treballadores en una situació d’extrema dependència i vulnerabilitat—; i encara la realitat dels «rellogats» i de la gent sense sostre.
I hi ha hagut, sempre, una lluita constant per defensar el dret a l’habitatge i a uns barris on es pugui viure bé. Des de la CNT s’havien impulsat des de cooperatives d’habitatges a vagues de lloguers. Associacions veïnals van aconseguir portar transport públic, biblioteques, parcs, escoles i tot el necessari als buits polígons d’habitatges.
Avui hi ha encara assentaments de barraques, rellogats, okupes, i gent que fa la viu-viu i es deixa el sou sobretot en el lloguer —un sou que tal com entra, surt—. I hi ha, encara, organitzacions barrials i per l’habitatge plantant cara.
Llegeix mésEl novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, van convocar aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que s’arrossega des de fa anys. Avanza, que va obtenir l’adjudicació el 2019, forma part d’una multinacional que presta un pèssim servei: vehicles que circulen tot i no complir normatives ni tenir la ITV, amb rampes per persones amb mobilitat reduïda que no funcionen en la gran majoria dels casos, una neteja quasi inexistent i un llarg etcètera de despropòsits que recauen en usuàries i en la plantilla.
Aquesta situació, a més d’altres males condicions laborals (salarials, torns, hores de treball…), van portar els treballadors a rebutjar amb un 86% dels vots l’últim preacord que havien presentat l’empresa i UGT i CCOO. La vaga va anar prenent força, amb un suport de la plantilla que rondava el 90%, i es va anar allargant durant mesos. La llarga vaga d’Avanza és un exemple de lluita, d’actitud i coratge, de fermesa de la plantilla en la defensa de les seves reivincidicacions; perseverant, dia rere dia, setmana a setmana, mes a mes; sense dubtar, aguantant davant les pressions de l’empresa.
Finalment, el 18 d’abril, després de mig any de vaga, la plantilla va tòrcer el braç a la direcció i va aconseguir la totalitat de les seves demandes. Persistir és vèncer!
