Ester M.
L’Àuria Soriano és docent de Geografia i Història en l’educació secundària, afiliada a la CGT i part del col·lectiu LGTBQ+.
– Quines són les tres coses que ha d’entendre la gent sobre temàtica trans (o LGTBQ+) per poder aconseguir un canvi de mentalitat?
Que s’ha de tenir empatia, posar-nos en el lloc de l’altra persona; que no hem escollit formar part del col·lectiu, sinó que és una realitat individual; i que mereixem gaudir dels mateixos drets que les persones cisheterosexuals, ja que sovint no els tenim (sobretot en altres països) i el que és segur és que patim discriminació per ser com som, i que no hauria de passar.
– Quines coses són clau per aconseguir una vida de qualitat per a totes les persones?
En l’àmbit laboral és important assegurar que tothom pugui accedir a una feina digna, que pugui viure sense pensar en si arriba o no a pagar les despeses mensuals, i també que pugui fer allò que desitja. Per protegir-nos de la discriminació, s’han de potenciar els plans d’igualtat de gènere i LGTBIQ+.
En l’educació, no ens hem d’oblidar que l’educació opera en un marc capitalista, dissenyada per la burgesia per tal d’assegurar el seu domini sobre la classe obrera. Per tant, no és neutre, més aviat tot el contrari. El que podem fer de moment és anar aportant la nostra visió revolucionària i a favor de l’alliberament de classe, de gènere, sexual, antiracista, anticapacitista… Per tal de poc a poc anar creant un nou marc cultural. En un futur, però, hauríem d’albirar la destrucció del sistema educatiu tal i com el coneixem (sí, també el públic) per a fer-ne un de nou dissenyat per la classe obrera i que atengui les seves necessitats i interessos reals.
Evidentment, tothom hauria de tenir un lloc digne on viure. L’habitatge ha de deixar de ser un negoci, baixar els preus dels lloguers, aturar tots els desnonaments, expropiar pisos buits i de grans tenidors i passar-los a un parc públic d’habitatge; reservar part d’aquest parc públic per a persones en risc d’exclusió social.
I, finalment, atendre a la salut. Crec que s’hauria de potenciar molt més l’exercici físic i la salut mental, que és fonamental i sovint és molt menyspreada. Penso que anar al psicòleg i/o al psiquiatra hauria de ser públic i gratuït.
– En quins projectes participes que construeixin en aquesta línea o que sentis que són importants?
Crec que és important aportar la nostra cosmovisió revolucionària al nostre lloc de treball. Ja sigui amb lis nostris companyis de feina per tal d’animar-les a crear una assemblea d’institut com per ajudar l’alumnat a comprendre que vivim en un món on qui té el poder polític i econòmic són els rics, i a través d’exemples històrics, ensenyar com la classe obrera només ha aconseguit avenços quan s’organitza i lluita contra el capitalisme.
A més, estic afiliada a la CGT i participo en tasques de la Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de Catalunya, perquè crec que és important que cap a dins del sindicat i cap enfora es faci una feina en aquest tema amb una perspectiva de classe i revolucionària, evitant el reformisme.
– Et sembla que hi ha una major sensibilitat en el nostre entorn o es reprodueixen les mateixes actituds que en la resta de la societat?
A nivell personal m’he sentit molt ben acollida dins del sindicat, també quan vaig iniciar la meva transició de gènere, ja que no em van posar cap impediment a l’hora de canviar les meves dades i el tracte personal sempre ha sigut correcte. A més, agraeixo molt haver fet una formació sobre el món trans a l’Escola d’Estiu de la CGT del 2022, en la qual hi va haver força interès i crec que vam aprendre molt totes les persones que hi vàrem assistir. És possible que tot i així s’hagin produït actituds negatives dins del sindicat, ja que passen a tot arreu, fins i tot en col·lectius exclusivament LGTBIQ+. Crec que el que s’ha de fer és una feina de prevenció i formació constants per reduir aquests problemes, però hem de ser conscients que només amb la destrucció del capitalisme s’acabarà realment amb la LGTBQ+fòbia.
– Com valores el pas d’una Secretaria de Gènere a una Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ a la CGT?
Crec que és un pas important per destacar que la CGT és un sindicat feminista que lluita contra el masclisme i el nostre món cisheteropatriarcal. A més, també serveix per visibilitzar les persones LGTBIQ+ i per fomentar la feina en aquest àmbit.
– Quins canvis hem de fer per evitar caure en actituds homofòbiques o microLGTBIQ+fòbiques?
Primer de tot, que surti de nosaltres mateixis el formar-nos en aquest tema. Després, preguntar a gent que sap del tema si hi ha quelcom que no s’entén o no es té clar o quines fonts utilitzar. També, aplicar la crítica (a altres persones, sempre que sigui de manera resilient i amb voluntat d’aportar quelcom positiu) i autocrítica (per a millorar nosaltres), seguint l’exemple de les dones revolucionàries del Kurdistan. I finalment, tenir clar que és un procés llarg però imprescindible de realitzar, per fer que les persones del teu voltant se sentin a gust amb la teva presència.
