SEGAP
Miquel y Costas, empresa dedicada a la fabricació de paper per diferents usos, entre ells el de
fumar, tanca el semestre amb un benefici de més de 9 milions d’euros i amb un acumulat
interanual de més de 36 milions.
I què fa una empresa capitalista quan té aquests beneficis? Evidentment intentar extreure’n
més, a base d’escanyar a la classe treballadora.
Per això, el passat 2 de març l’empresa va convocar el Comitè per iniciar consultes i presentar
una sèrie de mesures que pretenien modificar les condicions de treball en cas que la demanda
baixés «a fi i efecte de garantir la competitivitat de la companyia», establint nous torns de treball
i principalment baixant els sous dels treballadors del centre Besòs de Miquel y Costas. La
baixada de sou podia arribar en alguns casos al 30%. Tot això amparant-se en l’article 41 de
l’Estatut dels Treballadors.
Les consultes van començar el dia 9 de març i havien de durar dues setmanes, que al final es
van allargar una setmana més.
A l’assemblea que es va convocar, i després d’exposar-se les mesures que es pretenien
imposar, els treballadors ens hi vam negar rotundament i vam ordenar al comitè que de cap
manera es podia acceptar cap mesura que signifiqués una baixada salarial, que era indigne i
injust que una companyia amb més de 30 milions de beneficis volgués baixar el sou als seus
treballadors mentre l’alta direcció feia el contrari. Es va acordar convocar una altra assemblea
en acabar les consultes i prendre les mesures que calguéssin per defensar els drets.
Després de traslladar a la direcció la voluntat dels treballadors, l’empresa va oferir una
modificació en la seva proposta inicial fins a dues ocasions, baixant les seves pretensions, però
de manera totalment insuficient. La tònica va canviar quan el propi director de fàbrica va passar
per les màquines el cap de setmana anterior a l’última reunió del període de consultes, on els
propis treballadors van mostrar el seu rebuig total.
El 28 de març va ser l’última reunió. L’empresa es va presentar amb unes mesures que sí
modificarien els torns de treball, però que no significaven la pèrdua salarial plantejada
inicialment, aplicant complements al salari entre altres coses. Ara bé, hi havia trampa: això
només s’aplicava als treballadors que ja hi havia en plantilla, per a les noves contractacions
aquest complement seria de la meitat que als treballadors que ja en formaven part.
A totes aquestes propostes, òbviament, ens hi vam negar. Perquè sabem que de molles no
vivim, i que sols la unitat ens permet guanyar.
La reacció de la direcció, en veu del director, va ser hostil i gens amigable, manifestant que
l’esmentat article 41 els permetia aplicar les modificacions que volguessin i que si les volíem
tirar enrere hauríem de denunciar i decidiria un jutge; i “que si guanyava l’empresa, molt bé, i
que si el jutge li tombava les mesures, ells es quedaven igual”, entre d’altres desafiaments a la
representació dels treballadors i assistents dels sindicats que érem a les reunions, i per
extensió a tots els treballadors del centre Besòs.
La nostra resposta va ser contundent: evidentment que si ho intentaven tirar endavant ens
veuríem al jutjat, però que tinguessin molt clar que no ens quedariem de braços creuats
esperant la decisió d’un jutge, que també ens veuríem les cares al carrer si la voluntat dels
treballadors era anar a la vaga.
Després d’un recés de més d’una hora, la direcció va decidir tirar-se enrere en les seves
intencions. Un cop més, la lluita obrera, la unió de tots els treballadors i la resistència ferma,
ens porten a la victòria.
“Curiosament” el mes de maig, en presentar les dades econòmiques del primer trimestre de
2023, el Grup Miquel y Costas millorava resultats un 40%, cosa que els hauria impedit
l’aplicació de l’article 41. Un cas clar de “ho intento, i si cola, cola.”
