L’agroindústria catalana i l’abisme eco-social

Amb una organització sense arrelament en el sector primari, les mobilitzacions pageses dels passats mesos ens han deixat més preguntes que respostes, però la necessitat de plantejar-nos com ens relacionem amb aquest sector i amb allò que acaba al nostre plat a taula.

Els posicionaments s’han plasmat des del rebuig a les mobilitzacions —«són uns reaccionaris», «són extrema-dreta»— fins a la simpatia i comprensió, si més no d’alguns punts defensats per part de la pagesia. En un comunicat de la CGT de Catalunya de títol ben explícit, Visca la revolta pagesa!, llegíem en el moment àlgid de mobilitzacions, el mes de febrer: «Com a organització que creu en l’autonomia, la sobirania alimentària i en l’autogestió de la societat per part de les treballadores (…) estem al costat dels pagesos i ramaderes autònoms i dels treballadors i treballadores del camp; al costat de tota la mà d’obra migrant, en molts casos sense papers, que són la baula més dèbil de la cadena».
En tot cas, s’apuntava a la mare dels ous: el capitalisme agroindustrial.

Llegeix més

Diàspora i misèria a les mines del Sahel


Del 7 de febrer al 26 de febrer, un col·lectiu de investigadors socials i artivistes del projecte Solroutes (Solidarity and Migrants’ routes across Europe at Large) va viatjar a Mauritània. L’or es va descobrir, immediatament, com un recurs crucial per a moltes persones en ruta. El que segueix és el diari dels nostres encontres amb els miners que l’extrauen.

Llegeix més

La pagesia i la fi d’un model

Fins a veure la Sílvia Orriols votant amb una samarreta de Revolta Pagesa, a la pagesia del país li han passat moltes coses. Les mobilitzacions del febrer del 2024 han estat de les més grans mai vistes a Catalunya, i fruit de l’escalada de mobilitzacions arreu d’Europa.

El gran problema: la crisi de la pagesia, almenys d’aquella pagesia entesa com a productors independents. Una crisi que està motivada per diferents factors: una concentració i mercantilització cada vegada més importants al sector, l’esgotament del model de producció guiada per la Política Agrària Comuna, i el canvi climàtic.

Llegeix més

Deixar de ser una illa per a ser arxipèlags

Al voltant de les VII Jornades pedagògiques celebrades a Reus el passat 12 i 13 d’abril de 2024

No se sorprendrà ningú si diem que a les nostres escoles i instituts falten espais i temps de qualitat per poder trobar-nos i reflexionar de manera col·lectiva sobre educació. Tampoc és cap novetat que les urgències del dia a dia se’ns mengen el temps per allò important. Precisament per poder combatre aquestes mancances, aquest abril s’han celebrat unes jornades pedagògiques a l’Escola Pompeu Fabra de Reus en què, durant un parell de dies, hem pogut tindre aquest espai comú. Aquest espai, però, no sorgeix del no-res.

Llegeix més

A les entranyes d’una vaga massiva al sector informàtic, DXC

«Els informàtics no es mouen, són individualistes», «amb el teletreball és gairebé impossible fer una mobilització al sector TIC». Aquestes són algunes de les lamentacions habituals a seccions sindicals del sector, i va ser també usat com a excusa en assemblees de CCOO per justificar la signatura de l’anterior conveni TIC, com sempre desastrós.

Durant dècades s’ha imposat aquest fatalisme (alienats, passotes, egoistes, que si la subcontractació, que si el teletreball…) i la idea que amb les plantilles d’informàtica no hi ha res a fer. Mai. Paradoxalment, ens domestiquem nosaltres mateixos.

Però els passats 21 i 22 de març i 29 i 30 d’abril la majoria dels 7500 treballadors i treballadores de la consultora DXC vam fer vaga, amb incidències greus en serveis de grans clients i manifestacions de prop d’un miler de persones a diverses ciutats de l’estat. Igualment, al grup Accenture es van fer tres dies de vaga del Grup amb milers de persones secundant-la. A les dues empreses es reclama recuperació del poder adquisitiu. Però no vam quedar que era impossible? No només això, a DXC els dies abans els sindicats convocants ja sabíem que funcionaria, no es van llançar els daus a l’aire a veure què sortia.

Llegeix més