Text: Redacció
Il·lustració: Eva Salvador
Amb una organització sense arrelament en el sector primari, les mobilitzacions pageses dels passats mesos ens han deixat més preguntes que respostes, però la necessitat de plantejar-nos com ens relacionem amb aquest sector i amb allò que acaba al nostre plat a taula.
Els posicionaments s’han plasmat des del rebuig a les mobilitzacions —«són uns reaccionaris», «són extrema-dreta»— fins a la simpatia i comprensió, si més no d’alguns punts defensats per part de la pagesia. En un comunicat de la CGT de Catalunya de títol ben explícit, Visca la revolta pagesa!, llegíem en el moment àlgid de mobilitzacions, el mes de febrer: «Com a organització que creu en l’autonomia, la sobirania alimentària i en l’autogestió de la societat per part de les treballadores (…) estem al costat dels pagesos i ramaderes autònoms i dels treballadors i treballadores del camp; al costat de tota la mà d’obra migrant, en molts casos sense papers, que són la baula més dèbil de la cadena».
En tot cas, s’apuntava a la mare dels ous: el capitalisme agroindustrial.
