Dani Alves no surt de la presó, el treuen!
Rosalia Molina i Novembre feminista (Ca la Dona)
Volem parlar de la indignació que ens ha provocat la sentència dictada contra Dani Alves després d’haver considerat els fets d’agressions sexuals denunciats com a provats.
Encara a Espanya, com a la resta del món, sobrevolen unes certes idees i estereotips al voltant del sexe que en realitat no hi tenen a veure, sinó amb el poder i amb la concepció que les dones són propietat de l’home. És la cultura de la violació: les creences o conductes que sustenten la idea que el sexe és un dret per als homes que les dones han de consentir.
La sentència de l’Audiència de Barcelona que condemna Alves per violació considera provats els següents fets: «Finalment, el processament utilitzant la seva força física, vencent amb això l’oposició de la Sra. xxxxx, la va col·locar inclinada sobre l’excusat, on la va penetrar vaginalment amb el seu penis fins a ejacular dins d’ella, sense usar preservatiu i sense el seu consentiment.» L’agressió sexual a la jove de 23 anys va tenir lloc als lavabos d’un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona.
Malgrat aquests fets provats, però, ens ha provocat indignació la sentència condemnatòria contra Dani Alves quan s’ha publicat. A la resolució, que considera provat que Alves va penetrar la noia sense el seu consentiment i amb violència, els magistrats li van imposar una pena de quatre anys i mig de presó. La pena que finalment se li va imposar va ser, doncs, molt més baixa de la que sol·licitaven les acusacions (9 anys la Fiscalia, 12 la víctima), en aplicar-li l’atenuant de reparació del mal.
Tant la víctima com la seva advocada, Ester García, van reflectir la seva satisfacció davant la credibilitat que es dona a l’agredida en tota la sentència. Una credibilitat que aferma encara més la doctrina del consentiment, tal com van apuntar en molts moments. No obstant això, García va considerar que la pena imposada és baixa: «La pena no té res a veure amb la reforma legal», afirmava en referència a la modificació de la Llei del Només sí és sí que estableix la forquilla de 6 a 12 anys. Per això, va anunciar que estudiaria un recurs.
Els mites de la cultura de la violació en el judici a Alves: del ‘no va dir que no’ a les lesions vaginals
El comportament de la víctima, com opera el consentiment o suposades respostes fisiològiques són algunes de les creences falses que s’han intentat usar en el procés.
Ens ha semblat interessant reflectir alguns comentaris d’algunes juristes que comenten la sentència:
«Fins i tot acceptant la reparació de mal, en aquesta forquilla de 4 a 12 anys podrien haver considerat el mal psicològic o al desenvolupament del projecte de vida de la víctima per establir una pena de 6, 7 o 8 anys», assenyala Victòria Rosell. Per la magistrada la pena «no és conforme» a la gravetat dels fets perquè és «la més lleu possible».
L’advocat Isaac Guijarro considera que aquesta decisió mostra el marge d’interpretació dels jutges per triar una pena major però, sobretot, un cert «automatisme» de cara a imposar les penes més lleus en els delictes sexuals. I ens explica: «Encara que la sentència recull tot l’horror que ha passat la víctima, imposa la pena mínima; aquí hi ha la incongruència. El problema no és tant l’atenuant sinó l’automatisme en imposar aquesta pena. És una pena que podria adequar-se més a casos sense violència o tanta afectació psicològica”, explica l’advocat.
Per la magistrada Victòria Rosell, exdelegada del Govern contra la Violència de Gènere, és una «contradicció» estimar aquesta reparació només en el pla econòmic en un cas en el qual «ell no té cap problema a acceptar pagar aquests diners». «Una cosa és acceptar la indemnització com a atenuant, per descomptat, però reparar el mal ha d’anar més enllà de pagar diners».
Una argumentació que podria ser decisiva donada la rellevància del cas i establir un precedent en tots dos sentits: tant per aplicar l’atenuant com per l’elecció de la pena.
Un cop feta l’explicació dels fets, referent al delicte d’agressió sexual i els comentaris de diferents juristes respecte la sentència dictada, nosaltres, com a feministes, volem donar veu al comunicat que es va emetre des del moviment Feminista de Catalunya, en concret des de Novembre Feminista (Ca la Dona), on les companyes denunciaven i explicaven el posicionament respecte a la decisió emesa el 20 de març per part de l’Audiència de Barcelona en relació a la sentència del cas de Dani Alves per un delicte d’agressió sexual.
Dani Alves no surt de la presó, el treuen
Com a feministes sabem que la violència sexual és sempre un exercici de poder: demostrar poder i construir poder; sabem també del complex entramat que sustenta aquest sistema… Quan llegim la notícia no ens volem fixar en un home poderós convençut del seu dret a violar dones, aquest ja ha estat condemnat. Ara veiem un sistema atacat que lluita per reconstruir-se, per demostrar que sí, que amb poder i diners es pot agredir sexualment, i us convidem a pensar: qui necessita alliberar aquest delinqüent condemnat abans d’hora? qui necessita enviar-nos aquest missatge a totes les candidates a patir aquest exercici cruel de les violències masclistes?
Molts mitjans de comunicació seran còmplices de fer gran l’agressor i revictimitzar la víctima. També som moltes les que pensem en ella, li voldríem fer més transitable aquesta defensa i reparació a la que sabem que té dret i mereix.
El sistema és perillós per nosaltres, de vegades fa l’efecte que la justícia patriarcal se’n burla: a una condemna per una violació li segueix la llibertat del violador. En menys d’un mes hem passat de que hi ha risc de fuga a que aquest és menor i es pot conjurar amb un milió d’euros. Per arribar a aquesta conclusió, el Tribunal fa una pirueta dialèctica: atès que la condemna es menor —com si no l’haguessin imposat ells— a la sol·licitada per les acusacions el risc de fuga és menor, quan el risc de fuga s’incrementa perquè hem passat dels indicis a una condemna, pendent de la resolució dels recursos de les acusacions, amb moltes possibilitats de que s’imposi una pena superior.
Seguim juntes contra la benevolença dels tribunals davant els delictes sexuals; hem après a estar juntes, a omplir els carrers, a lluitar contra la justícia dels poderosos, contra l’escrutini que els tribunals fan de les paraules de les dones, i estem obrint escletxes de justícia feminista.
Desitgem que la llibertat del violador no frustri el procés de recuperació i reparació de la noia agredida. Estem fartes i seguim dient prou a les violències masclistes.
