Precarietat en les cures, precarietat en la vida

Redacció

La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.

«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.

Llegeix més

ENTREVISTA AL SINDICAT DE MARES EN LA DIVERSITAT FUNCIONAL

Maria José Tavira i María Herrero en conversa amb Elena Calvo Escartín

Les discapacitats, les dependències. Les cuidadores. Contra l’explotació de les dones i la vida, reivindiquem les cures i l’economia reproductiva.

Parlem amb la Maria José Tavira i la María Herrero, afiliades de CGT, i del Sindicat de mares en la diversitat funcional. Tenen molt a dir sobre aquest tema en el nostre entorn d’economia productiva imposada pel capitalisme patriarcal.

 – Qui sou i a qui representeu?

Som mares de persones amb discapacitat i grans dependents. Fem criances perllongades i intensives, perquè no s’acaben. Ens hem unit per lluitar plegades pels drets dels nostres fills i filles, i perquè les cures no professionals siguin reconegudes; perquè la cura és un dret fonamental, és una qüestió política i social, una responsabilitat col·lectiva.

Llegeix més

Discursos d’odi i precarietat, la realitat del proletariat trans a l’Estat Espanyol

Àuria Soriano

És una realitat que en el context actual estem veient un augment de la precarització i de la violència cap al proletariat, fet que s’explica per la destrucció creixent de l’Estat del Benestar i de la capacitat de la burgesia per fer concessions. Davant la pèrdua de drets i l’empitjorament de les condicions de vida, al bloc que abans conformava còmodament la classe mitjana no li queda més remei que buscar culpables i, lluny de fer-ho assenyalant la burgesia, els busca en els sectors més vulnerables de la seva pròpia classe, ja sigui el proletariat migrant, LGTBIQ+, etc.

Llegeix més

Donem suport a la diversitat 

Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+

Il·lustració: Lluc Baliarda

El mes passat va ser el mes de l’Orgull, i Catalunya es va carregar d’actes per tot el territori, celebrant les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, asexuals i tothom fora de la normativitat de gènere i sexual. Tant les institucions com les grans corporacions, les mateixes que en el seu dia a dia participen en la mateixa opressió sistèmica que diuen rebutjar, van omplir els carrers de banderes i de declaracions a favor de la visibilitat i els drets del col·lectiu LGTBIQ+, dedicant espais a una comunitat que hauríem d’escoltar cada dia, no només al juny.

Llegeix més