Feia mesos que el Catalunya no sortia i ja som aquí de nou. Els últims mesos hem repensat el projecte, hem construit aquest nou web, hem canviat de capçalera i imatges de perfil, la maquetació… En definitiva, hem donat una volta al projecte, i hem fet alguns canvis formals per tal que l’essència del Catalunya continuï ben viva.
Aquest és un projecte fruit de l’esforç i la intel·ligència col·lectiva. Moltes gràcies a tothom qui hi ha col·laborat i hi col·laborarà.
En aquesta nova etapa, sortirem en paper cada dos mesos posant l’accent en qüestions de fons. Per altra banda potenciarem el web per donar lloc a l’actualitat i a tot allò que no ha tingut cabuda al paper. Ja en les darreres setmanes, ho haureu vist, hem anat penjant al web articles i entrevistes. Així seguirem.
Esperem seguir trobant-vos a un i altre costat, llegint, escrivint, reflexionant i compartint.
Aquí a la dreta teniu i tindreu sempre la portada i l’enllaç al darrer número. Passeu i gaudiu-lo!
Aquesta setmana el consell constitucional francès es pronunciarà sobre la validesa de la reforma de les pensions duta a terme per l’executiu d’Elisabeth Borne, primera ministra del país i defensora a ultrança d’una reforma qüestionada per sindicats, organitzacions socioambientals i per la majoria dels treballadors. La decisió d’aquests nou membres podria desbloquejar la tensa situació que viuen des de fa gairebé quatre mesos les classes treballadores franceses. En cas contrari, la determinació sembla inqüestionable i les ganes de continuar lluitant fins a la retirada definitiva de la reforma s’albira avui dia com l’única solució possible. En aquest context de mobilitzacions massives, hem volgut traduir i publicar aquesta entrevista a Simon Duteil, co-delegat nacional d’Unió Solidaires, sindicat germà de CGT a França, combatiu, democràtic i de transformació social, en la qual aborda algunes de les claus de l’assoliment històric actual: una intersindical unida al complet des del començament de les protestes. Aquesta estratègia inaudita es manté forta tot i les diferències polítiques entre els 8 sindicats que la componen, sent, no obstant això, objecte de crítiques des d’alguns sectors per falta de radicalitat i fermesa.
COMUNICAT DEL SECRETARIAT PERMANENT DE CGT MENORCA EN RELACIÓ AMB LA DENEGACIÓ D’ÚS D’INSTAL·LACIONS DE LA FORTALESA DE LA MOLA PER PART DEL CONSORCI MILITAR DE MENORCA
El passat 8 de febrer de 2023 una delegació de CGT Menorca es va reunir amb el Coronel Víctor Manuel Herrero Álvarez, Director del Consorci Militar de Menorca, amb l’objectiu de sol·licitar l’ús d’una de les instal·lacions de la fortalesa de La Mola el dia 15 d’abril de 2023 per a la celebració d’un acte d’homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, amb motiu del centenari del seu assassinat a mans del terrorisme patronal.
El motiu de la localització de l’acte a les instal·lacions esmentades és el fet que Salvador Seguí, «El Noi del Sucre», figura cabdal de l’anarcosindicalisme de principis del segle XX, va ser empresonat a la Fortalesa de La Mola entre 1920 i 1922. Consideràvem adient que un acte de reparació de la memòria històrica com aquest tingués lloc allà on el moviment llibertari menorquí va mostrar-ne, en el seu moment, la solidaritat amb el company empresonat.
El novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, convoquen aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que arrosseguen des de fa anys. Som al mes de març de 2023 i la seva lluita continua. Entrevistem en Quique, conductor de l’L95, actualment de baixa, i en Víctor, conductor de l’E86: ambdós afiliats a la CGT, ens expliquen les raons que han portat la plantilla a la vaga, què reivindiquen i quina és la seva visió del conflicte.
Sou els responsables de la mobilitat a gran part del Baix Llobregat i els que rebeu de primera mà les queixes de la població sobre el servei d’autobús. En quines condicions està la flota de vehicles que conduïu?
Quique: Ens veiem treballant amb autobusos obsolets en els quals no funciona l’aire condicionat, ni els sistemes antibaf, ni els eixugaparabrises, ni els fars. Els seients d’usuaris i conductors estan destrossats, les rodes estan desgastades… A molts vehicles, el pedal d’emergència que serveix per a comunicar incidents està espatllat i tampoc funciona el sistema de comunicació amb l’empresa: et veus obligat a fer servir el teu telèfon personal, fet que no és ni tan sols legal.
Víctor: La flota està molt deteriorada: fa 6 anys que s’hauria d’haver renovat. La situació ja era dolenta amb l’anterior operador, Mohn, però els últims 3 anys s’ha agreujat. Avanza va obtenir la licitació del servei presentant una oferta un 16% més baixa: amb un parc de vehicles que ja era obsolet, es van afegir 42 autobusos que estaven a Madrid pendents de ser desballestats. Hi ha vehicles que circulen malgrat no complir amb els requisits ambientals ni tenir la ITV. El 70 o 80% de les rampes per a persones amb mobilitat reduïda no funcionen. El servei de neteja és pràcticament inexistent: s’han hagut de retirar autobusos perquè estaven infestats de xinxes, puces o fongs que han afectat treballadors i usuaris. Això últim vam haver de denunciar-ho a Inspecció de Treball, que va obligar l’empresa a desinfectar tota la flota.
Com afecta això a les vostres condicions laborals?
Quique: Tot això repercuteix a la salut dels treballadors i treballadores. Jo, actualment, estic de baixa per ansietat i depressió, provocades per les condicions laborals a Avanza que, en alguns casos, els treballadors hem denunciat des de 2015. L’absentisme laboral és del 12%, en molts casos per ansietat, però també per lesions d’esquena, de ciàtica i de cervicals, a causa d’uns seients antics i desgastats on treballem moltíssimes hores a la setmana.
Víctor: Quan va entrar Avanza es va trobar una plantilla amb 170 treballadors de baixa. Hi ha moltíssima gent amb depressió, s’aguanta molt estrès: cada dia t’exposes que t’insultin i, fins i tot, que t’agredeixin, perquè els passatgers arriben tard al seu lloc de treball. Mai saps si acabaràs el servei o et quedaràs tirat enmig d’una carretera.
S’acosta el 8 de març i ens reivindiquem una vegada més en contra de les discriminacions històriques de les dones treballadores, com ara la bretxa salarial o la major vulnerabilitat a desigualtats de tota mena (en contractació, promoció, estabilitat laboral, etc.). A mesura que la societat es digitalitza de manera cada cop més àmplia i arrelada, aquestes desigualtats també es manifesten en tots els moments en què interactuen les persones i la tecnologia, i per tant, també es reflecteixen en el sector laboral de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Comencem per definir el fenomen de les desigualtats digitals sistemàtiques. La bretxa digital és qualsevol distribució desigual en l’accés, l’ús o l’impacte de les tecnologies digitals (ordinadors, smartphones, Internet de les coses, etc.) entre grups socials. Igualment, les desigualtats existents entre homes i dones al terreny de les noves tecnologies i Internet es coneixen com la bretxa digital de gènere, i es manifesta no només en el menor nombre de dones usuàries de les TIC, sinó també en la persistència de desigualtats estructurals específiques de gènere que constitueixen barreres per a una plena inclusió. Hi ha diverses maneres de classificar els tipus d’impediments que constitueixen la bretxa digital, així que aquí els agruparem en tres categories.
