Constatem de manera massa habitual que quan arriba el moment de la jubilació la nostra afiliació es dona de baixa al Sindicat. Les raons poden ser variades, però no podem amagar que una d’elles, si no la més significativa, és que no acaben d’entendre quin és el paper que l’Organització pot —podem— jugar en aquesta nova situació.
Per això, veiem com afiliades combatives deixen de ser activistes, entre altres raons perquè creuen que ja no tenen res a aportar, que el sindicalisme ja no els és útil, que el temps de les reivindicacions ha quedat enrere, deixant de banda tot allò que tingui a veure amb la seva experiència sindical. Es comença destrossant els arxius antics, les nòmines, les reclamacions, i tot allò relacionat amb la nostra vida laboral anterior passa a ser un llast, un destorb, un record.
Malauradament en aquesta errada hi podem caure la majoria de persones per pensar que no cal continuar sindicats en aquesta nova etapa de la nostra vida, oblidant-nos que encara tenim moltes reivindicacions per defensar i reclamar, ja que els nostres problemes no desapareixen per rebre una pensió de la Seguretat Social.
Per això resulta necessari seguir afiliat/da a CGT després d’assolir l’edat de jubilació: per poder continuar defensant els drets dels treballadors i treballadores, ja que millorar la nostra qualitat de vida és una necessitat. Per això hem de continuar lluitant pels nostres drets, sobretot en aquesta situació en què ens trobem enmig d’una crisi econòmica i amb una nova retallada de tots els drets incloses les pensions.
I és en aquest context on podem i hem de jugar un paper que fins ara no hem entès adequadament.
Els i les pensionistes ens estan mostrant la seva capacitat de mobilització i de denúncia i lluita envers la reforma de les pensions, no tan sols en relació amb els continguts, sinó que estenen el seu rebuig també als interlocutors socials que les estan patrocinant en qualitat de col·laboradors necessaris.
Les constants i continuades crides a la mobilització estan demostrant una gran acceptació entre els qui més s’identifiquen contra les reformes. Els diversos col·lectius constituïts a tot l’estat són capaços de mantenir en el temps, des de fa alguns anys, aquestes lluites i rebuig.
Tot i les evidents discrepàncies i diversitat de criteris, estan aconseguint coordinar-se, amb més o menys encert, però cal reconèixer que amb consignes i anàlisis clars i concrets van despertant consciències que es trobaven adormides.
Arran de diverses converses, comprovem com la nostra afiliació d’una manera dispersa i per diferents territoris estan participant en els col·lectius que estan treballant en aquestes mobilitzacions, però ens adonem que la nostra Organització, CGT, no ha estat responent convenientment cap a aquest important moviment. Segurament no hagi estat intencionat, però el cert és que, tot i assumir individualment aquestes lluites, com anarcosindicalistes organitzades hi hem intervingut poc o gens.
La proposta organitzativa que se’ns proposava passava per constituir el Sindicat de Jubilats, Jubilades i Pensionistes, aspecte que vam declinar des del principi… Tot i això, hem estat capaços de reconduir la situació, de manera que en el passat XIX Congrés Confederal de la CGT (celebrat el juny de 2022 a Saragossa) es va analitzar, proposar i desenvolupar els acords específics relatius a pensions i pensionistes, i d’aquesta manera es proposa organitzar-nos com una plataforma organitzativa que ens permetrà recuperar el temps perdut i començar a treballar.
Feia mesos que des de Catalunya ja plantejàvem aquesta necessitat; per totes aquestes raons volem formar part d’aquest tipus d’organització i de coordinació, amb la intenció de compartir experiències, analitzar les reformes i respondre col·lectivament a aquest nou atac als nostres drets més elementals. No és la nostra intenció substituir ningú, ni impedir la participació en els col·lectius ja constituïts, ni de bon tros dissoldre’ls, però no és menys cert que cada cop és més inexcusable i necessària una resposta que alhora sigui també sindical.
Entre els i les qui ens trobem en aquesta nova etapa de la nostra vida és segur que podrem implicar altres persones amb una gran experiència en la lluita sindical, amb tot tipus de capacitats tant intel·lectuals com pràctiques que facilitin anàlisis i propostes, incloses en heterogenis sectors laborals, i els coneixements dels quals seran de gran utilitat. Sempre ens hem identificat amb el poble lluitador, del que formem part fonamental, i no estem acostumades a que d’altres ens solucionin els nostres problemes.
Per tot això, convidem a participar amb nosaltres a totes aquelles persones que tinguin ganes de col·laborar i voluntat de continuar en la lluita.
Repetim que la nostra activitat i organització no es formalitza amb la intencionalitat de substituir ningú ni cap de les iniciatives en què potser estigueu implicats sinó al contrari: el nostre interès és complementar i compartir accions; que arribin a bon port només dependrà de l’interès que tinguem que això sigui efectiu i comencem a caminar plegades.
Finalment, convidem tota la organització a la participació i a col·laborar a fer extensiva aquesta iniciativa que ja està funcionant, comptar amb la vostra assistència —totes som necessàries— i animar-vos a contribuir que el missatge de la CGT s’expandeixi.
Totes som necessàries. Necessitem de la participació i les idees de totes. Us hi esperem.
COORDINADORA PENSIONISTES I JUBILATS I JUBILADES DE LA CGT DE CATALUNYA
pensionistes@cgtcatalunya.cat
