Alícia Bofarull i Castro, facultativa del Departament de Barcelona del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses (en endavant INTCFB). Sindicat Administració Pública de Barcelona de la CGT
La idea actual que les violències sexuals són una expressió bàsica de la dominació patriarcal envers les dones és relativament recent i dista de ser assumida àmpliament a nivell social i institucional.
Llegeix més
Isabel Segura Soriano
Què fa que amplis sectors de les dones de les classes populars convoquin i participin de la vaga general de dones el mes de gener de 1918, a diverses poblacions catalanes i també de la resta de l’Estat? Ras i curt: exigir el dret a la vida tan individual com col·lectiva.
Llegeix més
Amada Santos, Dones Llibertàries
El passat 8 de juliol de 2023 se’n va anar una de les nostres, va morir la Llum Ventura. Va marxar sobtadament, se’n va anar en pau.
La Llum Ventura va ser una activista social i defensora dels drets humans de les dones. Va formar part activa de nombrosos col·lectius i associacions i, entre aquests, la seva implicació al col·lectiu de Dones Llibertàries de la CGT.
Llegeix més
Laura Gené
Arran del prou conegut cas Rubiales, les futbolistes han fet un exercici de sororitat i unitat envejable a través de l’autoorganització. Organitzar-se sindicalment, saber llegir el moment i no deixar ningú enrere han estat claus per aconseguit moltes de les seves reivindicacions laborals. I és que no hem d’oblidar que les jugadores són treballadores i que qui cometien les violències eren i són els seus caps. No només estem parlant de violència masclista sinó d’assetjament laboral. El petó no consentit de Rubiales, com acostuma a passar amb les violències patriarcals, és tan sols la punta de l’iceberg. Feia mesos, si no anys, que les jugadores anaven denunciant abusos de poder per part d’homes de la federació.
Llegeix mésRedacció
La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.
«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.
Llegeix més
