Amada Santos, Dones Llibertàries
El passat 8 de juliol de 2023 se’n va anar una de les nostres, va morir la Llum Ventura. Va marxar sobtadament, se’n va anar en pau.
La Llum Ventura va ser una activista social i defensora dels drets humans de les dones. Va formar part activa de nombrosos col·lectius i associacions i, entre aquests, la seva implicació al col·lectiu de Dones Llibertàries de la CGT.
El mateix dia del seu comiat, el 10 de juliol, es va proposar organitzar un acte d’homenatge amb la intenció i el desig de mantenir viva la seva memòria. Finalment, així va ser i el 2 de setembre es va realitzar el primer en un espai molt estimat per ella: l’Àgora Juan Andrés Benítez, al Raval.
A l’organització de l’acte hi van participar gran nombre de col·lectius i associacions: Àgora Juan Andrés, La Negreta del Gòtic, Resistim al Gòtic, Ca la Dona, Coral Popular del Raval, Iaioflautes, Antiga Massana, Col·lectiu Jardins de Sant Pau, Guerrilla Raval, Darrere La Manta, Putes Llibertàries, CAP Raval Nord Digne, CGT Acció feminista, Tanquem els CIEs, l’Òstia, Metzineres, la Xarxa Veïnal del Raval, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, El Lokal. Dones Llibertàries també hi vam assistir i participar.
Va ser una Jornada entranyable, on la música, les cançons i la poesia van posar una nota alegre i de nostàlgia. També es van exposar fotos compartides, de diferents temps i llocs, on la Llum era la protagonista. Van parlar diferents col·lectius, de molts dels quals havia format part activa. Van evocar la seva presència, col·locant-la simbòlicament a l’epicentre de l’Àgora, i va ser, en aquest espai concret, on es van mostrar els seus records, la seva memòria; en fi, la seva vida.
Vida i compromís
La Llum era activista de cor. Com ella reivindica a la seva autobiografia, escrita el 2017, deia que “els seus orígens familiars la van portar a ser anarquista i feminista”. Filla, néta i neboda d’anarquistes, va reivindicar el caràcter llibertari fins al final.
La seva vinculació més estreta amb l’activisme feminista arriba el 1972 quan, arran del naixement del quart i últim fill, va connectar amb la impotència que pateixen les dones que volen avortar. Al costat d’aquestes dones surt al carrer declarant “jo també he avortat, jo també sóc adúltera”; i és en aquest context que va impulsar la creació de la perruqueria “La Mar” on, a banda de tallar els cabells, també assessorava sobre com avortar clandestinament i de manera segura. Aquesta perruqueria feminista més tard es reconvertiria en “La Pelu”, un nou concepte de perruqueria que s’apropava a les dones del carrer i del barri. Aquest nou projecte, creat amb gran il·lusió i afecte, trencador i transgressor, el va portar fins a Sarajevo un cop finalitzada la guerra dels Balcans. En aquesta ciutat tan emblemàtica i on tant dolor i resistència es va generar durant tot el conflicte bèl·lic, la Llum hi va viure durant un temps, mantenint el projecte, creant i difonent aquest nou concepte de perruqueria en què ella havia estat tan compromesa.
La seva participació a les institucions
La Llum va participar uns anys a les institucions: va ser consellera de Districte a l’Ajuntament de Barcelona. El temps que va estar vinculada a la política institucional va fer sempre el seu treball amb un sentit lliure i independent. Els seus objectius els va tenir clars: defensar els drets de les dones i dels més desposseïts. El PP va demanar la seva dimissió diverses vegades pel seu continuat suport als manters i a les prostitutes de Ciutat Vella. Quan no li va ser possible fer la seva activitat lliurement, va anteposar els seus principis i va tornar al seu activisme de carrer.
Com a consellera de Districte va ser la gran impulsora de la recuperació històrica de les “Dones del 36″, un projecte per transmetre el testimoni de dones supervivents de la Guerra Civil.
Durant aquest procés la LLum va conèixer Conxa Pérez Collado, miliciana de la CNT a la Guerra Civil, i ja no es van separar mai més; es van adoptar com a mare i filla. La Llum la va cuidar, la va acompanyar, en un gran acte d’afecte i generositat. La Concha va poder seguir amb el seu activisme revolucionari al costat de la Llum i la Llum va evolucionar pel que fa a l’ajuda mútua i a les cures.
Conxa Pérez, Maria Salvo i Trinidad Gallego són dones que van tenir una gran vinculació amb la Llum en la creació de l’Associació “Dones del 36”. Van viure i van patir la Guerra Civil espanyola i la ferotge repressió posterior. Les seves històries haurien caigut en l’oblit si no hagués estat pel seu afany. Crec que parlar-ne és important (dones, necessàries i úniques); traslladar-les del fons a la superfície i de la foscor a la llum és indispensable.
Valenta i decidida, entranyable, afectuosa i enormement generosa
La Llum ja va fer escala en el viatge a Ítaca. Va ser un viatge llarg i fructífer. Va estar ple d’aventures i descobriments, un pelegrinatge que omplí la seva vida d’experiències prodigioses. Però també creiem que n’hi quedaven moltes més, segurament sorprenents i fascinants, i sense ella, restaran per descobrir.
La Llum va ser valenta i decidida, entranyable, afectuosa i enormement generosa, sempre bolcant-se amb els més necessitats. El feminisme llibertari la reivindica com una dona extraordinària i irrepetible. I com es va dir al seu comiat: “Esperem que la seva llum segueixi irradiant per a totes”.
