Futbol, sororitat i lluita

Equip Comunicació

Laura Gené

Arran del prou conegut cas Rubiales, les futbolistes han fet un exercici de sororitat i unitat envejable a través de l’autoorganització. Organitzar-se sindicalment, saber llegir el moment i no deixar ningú enrere han estat claus per aconseguit moltes de les seves reivindicacions laborals. I és que no hem d’oblidar que les jugadores són treballadores i que qui cometien les violències eren i són els seus caps. No només estem parlant de violència masclista sinó d’assetjament laboral. El petó no consentit de Rubiales, com acostuma a passar amb les violències patriarcals, és tan sols la punta de l’iceberg. Feia mesos, si no anys, que les jugadores anaven denunciant abusos de poder per part d’homes de la federació.

Llegeix més

Bruts a més no poder…

Equip Comunicació

Coordinadora CGT Ambulàncies

Abans de començar, volem fer un aclariment, i és que no estem en contra dels protocols d’assetjament laboral, així com els d’assetjament sexual o raó de gènere, sinó al contrari: cridem a la participació per a l’elaboració d’aquests documents per part de les seccions sindicals als diferents centres de treball. Entenem que, ben utilitzats, són una eina per salvaguardar la classe treballadora. Aquí el que volem revelar és el seu ús fraudulent per part de les empreses del sector d’ambulàncies per desestabilitzar i atordir mentalment els delegats de CGT.

Llegeix més

Sindicalisme, comitès d’empresa i precarietat (II)

Equip Comunicació

Ermengol Gassiot

L’efectivitat del sindicalisme centrat en l’acció als comitès d’empresa i en la dinàmica institucional (eleccions, accions jurídiques, etc.) és molt limitada. El marc legislatiu, cada cop més restrictiu, ja s’ocupa que sigui així. A banda, estableix dinàmiques de delegació que generalment desincentiven les mobilitzacions col·lectives. Tot això no és nou i en gran mesura ja va estar present en el debat intern de la CNT de fa més de 40 anys, on també es posava sobre la taula el risc de marginalitat si es rebutjava per sistema qualsevol presència en els comitès d’empresa. El debat en aquell moment no podia preveure, no obstant, una realitat que ha fet palesa la precarietat laboral actual. En un context on la presència de moltes treballadores en una determinada empresa és temporal (encara que sovint ara es camufli amb uns contractes indefinits buits de contingut) i subjecte a múltiples formes de precarietat i inestabilitat laboral, els comitès d’empresa, les eleccions sindicals i molt sovint les denúncies ofereixen molt poc marge per a l’acció sindical per part d’aquest col·lectius. Una de les raons d’això radica en el fet que la seva permanència a les empreses és molt curt, raó per la qual no poden participar d’una dinàmica electoralista ni tampoc en iniciatives que, en el millor dels casos, aspiren a resultats a mig o llarg termini, com en molts casos són les accions jurídiques. Ben cert que es pot argumentar que des dels comitès d’empresa es poden fer accions en defensa dels interessos de les treballadores i treballadors més precàries. No obstant, una màxima del sindicalisme és que han de ser les pròpies treballadores les que protagonitzin les lluites pels seus interessos, cosa que en aquestes dinàmiques és molt poc possible.

Ara bé, quines alternatives ens podem plantejar? Crec que aquesta pregunta cal respondre-la amb imaginació i segurament amb un debat col·lectiu que requereix temps i que, sobretot, ha de saber superar dogmes i els esquemes mentals que subtilment ens imposa la legislació laboral. Jo simplement apuntaré tres idees.

Llegeix més

PAUTES D’ACTUACIÓ PER FER FRONT ALS RISCOS PSICOSOCIALS 

Equip Comunicació

Joan Bonada, Delegat de Prevenció (Secció sindical de la Zona Franca al TSC)

Quan parlem dels riscos psicosocials encara hi ha molt desconeixement, especialment perquè fins fa poc no s’havien considerat amb la mateixa dimensió i importància d’altres riscos que afecten la nostra salut. Poc a poc, però, anem prenent consciència d’aquests aspectes, en un moment en què el sistema sanitari i molts altres sectors laborals imposen condicions laborals incompatibles amb la nostra salut mental i dignitat com a professionals: sobrecàrrega de feina, manca de formació, horaris incompatibles amb la conciliació familiar, poca claredat a l’hora d’executar tasques, lideratges basats en la imposició i la prepotència (lideratges d’estil dictatorial), contractes precaris, jornades interminables, assumpció de feines que no ens corresponen per contracte o categoria professional, etc.

Llegeix més