MGL, tramoista de teatre (SEGAP Barcelona)
Coeficients reductors de l’edat de jubilació. Apropar-nos al descans digne amb un mínim de salut i condicions per gaudir-ho després d’una existència laboral incerta, penosa i que ens ve matant de mica en mica.
El passat dissabte 23 de setembre la CGT convocà una manifestació a la capital del regne. Madrid va veure desfilar les nostres banderes, pancartes i cartells, des de Cibeles —la nostra clàssica i pagana Pachamama— fins al Parlament de Les espanyes, menys tel·lúric que la deessa grega, per on va desfilar una significativa representació de la militància catalana i companyes d’altres territorials, per descomptat.
La casa del terror de la democràcia representativa burgesa i neoliberal, on es deleguen les representacions que després ens brinden els incompliment dels seus propis decrets i promeses. Allà, ni ens hi vàrem poder apropar.
El motiu de la manifestació era exigir l’aplicació immediata del Reial Decret 1698/2011. Havia de servir per regular el règim jurídic i el procediment general per establir coeficients reductors i anticipar l’edat de jubilació al sistema de la Seguretat Social. El que havia de ser no ho està sent i d’aquí ve la nostra emprenyamenta. L’engany irrita, molesta i ens obliga a reaccionar als carrers. Les lluites i conquestes d’avui han de ser fonament i llavor dels drets vinents.
Parlem de dignitat i salut.
LA SALUT, no com un remei o seguit de recursos clínics —que també calen, i necessitem que siguin públics i considerats un bé comú—; tenir salut, perquè no ens l’hem d’haver jugada a la ruleta russa dels accidents laborals i les malalties professionals, com a collita de tota una vida de treball precari.
Aquesta somiada vida en condicions dignes i respectuoses és la nostra idea i propòsit de SALUT en el treball; la que el treball penós ens pren, que es veu trencada i alterada pels torns, manca d’estabilitat i regularitat, incerteses i pors. Menysteniment dels hàbits saludables que l’organització del treball capitalista, especulatiu i explotador per definició, no està en disposició d’admetre o cedir, ni al sector privat ni al públic, que els contemplen com un cost del que no treuen guany immediat.
No deixa de ser cert que si no fos lesiu, desagradable o denigrant no es pagaria el nostre treball.
Malament, poc i malament se’ns remunera el desgast que necessàriament patim de forma física i psicològica els centres i llocs de treball.
Què és i com funciona un coeficient reductor?
Evidentment és una magnitud que fa la funció de facilitar-nos un resultat en aplicar-ho sobre el temps que hem tingut una determinada activitat de reconeguda penositat.
Aquest dos factors, el coeficient que sigui d’aplicació i el temps treballat en l’activitat que el genera o justifica, ens donarà un producte, que seran els anys que podrem reduir de l’edat genèrica o ordinària de jubilació que estigués legalment establerta.
Però, qui i com es generen els coeficients? Són diversos o universals? Totes hi tenim dret? Són individuals o col·lectius? Són d’empresa o de sector? Per què no tothom en té, si sabem que existeixen prou treballs penosos i lesius? Si pugen l’edat de jubilació estem anant a contra corrent? Hi ha privilegis o discriminacions en les edats de jubilació segons les professions?
Cas de les policies…
Com s’ha recollit a les formacions on les nostres assessores legals han exposat la flagrant vulneració per l’incompliment de la seva pròpia legislació per part de l’executiu espanyol, hem de ser objectives i pràctiques en els nostres propòsits:
Les propostes de coeficients reductors les ha d’assumir la Seguretat social, qui ha de procurar un decret, en cada cas, i serà d’afectació a la hisenda pública.
Comporta, tot plegat, que la Seguretat Social haurà de convèncer al ministeri d’Hisenda perquè es legisli al respecte.
Prèviament, la Seguretat Social no admetrà la generalització de les possibles afectacions als diferents sectors productius; que la diversitat de funcions farà que en cada empresa, fins i tot, haguem d’obrir aquestes lluites i batalles per visibilitzar-les. Siguem conscients que no seran victòries pírriques, sinó que cada gra suma i la feinada és fer la muntanya.
Per descomptat que les facultats, influències i transcendències de les grans empreses o institucions poden donar-nos més satisfaccions. Especialment en aquests nínxols d’interès polític ens cal actuar més contundentment, amb vehemència. L’estratègia ens farà més eficients.
Estem parlant d’estadístiques i podem pressuposar que no totes es fan amb aquesta perspectiva. La coordinació i el mapeig de les nostres observacions són vitals per arribar a bon port en les afectacions i condicions a denunciar. Es fa per tant primordial trencar aïllaments, comunicar-se i compartir causes i conseqüències de les activitats laborals on intervenim.
Més que mai, SALUT
