Ramon Massana
Un dia de finals d’octubre ens trobem a la Rosa de foc, a Barcelona, amb l’Erik Valencic, periodista i escriptor anarquista eslovè. Recentment l’Editorial Deskontrol ha publicat la seva primera novel·la en castellà, Las sombras no arden (Deskontrol, 2023), i és a la ciutat per presentar-la.
Llegeix mésMaria José Tavira i María Herrero en conversa amb Elena Calvo Escartín
Les discapacitats, les dependències. Les cuidadores. Contra l’explotació de les dones i la vida, reivindiquem les cures i l’economia reproductiva.
Parlem amb la Maria José Tavira i la María Herrero, afiliades de CGT, i del Sindicat de mares en la diversitat funcional. Tenen molt a dir sobre aquest tema en el nostre entorn d’economia productiva imposada pel capitalisme patriarcal.
– Qui sou i a qui representeu?
Som mares de persones amb discapacitat i grans dependents. Fem criances perllongades i intensives, perquè no s’acaben. Ens hem unit per lluitar plegades pels drets dels nostres fills i filles, i perquè les cures no professionals siguin reconegudes; perquè la cura és un dret fonamental, és una qüestió política i social, una responsabilitat col·lectiva.
Llegeix mésRedacció
La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.
«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.
Llegeix mésSEGAP Barcelona
Els treballadors i les treballadores del centre Besòs de Miquel y Costas & Miquel estem fent vaga cada dimecres des del dia 26 de juliol. Una vaga que s’està duent a terme al 100%, amb unitat i determinació.
Reivindiquem, entre d’altres coses, equiparar els sous dels membres de la plantilla més antics i els nous. Aquesta desigualtat la crea de manera unilateral l’empresa mitjançant acords individuals als contractes de les noves incorporacions, saltant-se les condicions pactades, en alguns casos, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta és una estratègia clàssica de la patronal: dividir la classe treballadora de la forma que sigui: a través de privilegis, beneficis i/o fomentant visions racistes i masclistes.
Però davant d’aquestes tàctiques, al nostre centre de treball hem decidit dir prou. I hem iniciat una lluita per equiparar les condicions de totes. Això significa que els i les treballadores més antigues de la plantilla estem fent una vaga de la que, si guanyem, no n’obtindrem cap benefici directe.
Ignasi Escudero
Germán Kupfer: “Volem un conveni propi al 112 i això passa per la internalització”
El 112 de Reus està en vaga indefinida parcial des de l’agost. Les treballadores demanen un conveni propi i la internalització del servei, un canvi que està previst als acords de govern però que l’executiu d’ERC no acaba de dur a terme. Germán Kupfer és delegat de CGT al Comitè d’empresa i treballa al 112 de Reus des de 2014.
