Redacció
Des del Sector Social de la CGT es va realitzar entre l’abril i el juny passat una enquesta per conèixer la situació del sector.
Hi van participar 861 treballadores en actiu o a l’atur del sector social de Catalunya, dins del paraigües de diferents convenis (acció social, lleure…) i professions (educadores socials, treballadores socials, psicòlogues, integradores socials, pedagogues, treballadores familiars…).
Ara que ja en tenim els resultats publicats, podem assenyalar des d’aquestes pàgines algunes qüestions de l’informe. La primera, potser, és la socialització d’un malestar i unes males praxis compartides que són ben conegudes al sector social. Va bé, si més no, posar-hi llum.
El sector social és un sector feminitzat (74,5% d’enquestades són dones) i precari, ple d’irregularitats. En un sector fortament externalitzat, la lluita per la subvenció i pels concursos públics porten a precaritzar treballadors i serveis. I, sovint, a posar el personal en situacions incòmodes, oposant les necessitats dels usuaris als seus drets i necessitats, pressionant perquè s’accepti la precarització.
Posem-hi dades, va.
El sou no dona per viure (el 89,1% afirma que no viu bé amb el seu salari) i gairebé tothom (93,7%) coincideix en què les condicions laborals afecten negativament a l’atenció. Aquestes condicions es donen per manca de recursos i de personal, imposant un alt volum de feina i situacions d’ansietat (72,5%), desmotivació, burn out (47,6%), estrès (82,7%), manca de conciliació, riscos, afectacions de salut, etc. És ben significatiu que moltes treballadores hagin acabat de baixa mèdica derivada de la feina (61,6%) o hagin patit agressions o amences (64,3%).
El 80,4% ha vist irregularitats relacionades amb els contractes, els sous, els horaris, les categories laborals, desviacions de diners, accions irregulars relacionades amb l’ètica i la mala praxi, assetjament o pressió, mala gestió dels recursos, entre altres. El 61,6% no ha gosat fer reivindicacions laborals per responsabilitat cap a les persones ateses i el 37,4% sent que hi ha conseqüències al lloc de feina pel fet de fer-ho; sovint, a més, la vocació ha estat l’excusa per obviar les demandes (68,9% de casos).
El panorama de desgast i precarietat al tercer sector porta les treballadores a plantejar-se canvis en la seva vida professional: tres quartes parts (77%) de les treballadores s’han plantejat abandonar el sector.
Totes aquestes dades demostren que la situació al tercer sector penja d’un fil. El fil de la precarietat de les treballadores i d’uns serveis igualment precaritzats. Han de millorar les condicions laborals, s’ha de respectar els drets de les treballadores i vetllar pel seu benestar; hi ha d’haver un seguiment real de les partides econòmiques, internalitzar serveis, etc.
Ja ho sabíem perquè ho vivíem i les dades recollides ho confirmen: les treballadores del sector social s’empobreixen, atenent des de la precarietat, amb una càrrega emocional diària, unes condicions precàries i nombroses irregularitats. I això no pot seguir així.
- Podeu conèixer l’estudi més a fons consultant l’informe aquí.
