Àlex Tisminetzky
La recent entrada en vigor l’1 d’octubre de 2023 del Reial Decret Llei 2/2023 ha generat cert seguiment mediàtic, malgrat no sempre de forma acurada al que diu la norma. Aquesta nova llei reforma un cop més la cotització a temps parcial, i en aquest article intentarem explicar fins on arriba la modificació i les seves possibles conseqüències, tenint en compte que un 80% de les persones que treballen a temps parcial són dones, a més de patir salaris més baixos i períodes de cotització més curts.
Polèmica històrica en la cotització a temps parcial
En els darrers anys s’han donat múltiples reformes legals de la cotització a temps parcial provocades per sentències judicials que van declarar les antigues normatives com a discriminatòries per raó de gènere, en impedir de forma indirecta a la pràctica que les dones poguessin accedir a les prestacions contributives.
Abans de 2013 el càlcul era l’anomenat mètode del «1,5»: si una persona treballava 10 anys al 50% de la jornada, el còmput per a les prestacions determinava els 5 anys que constaven a la vida laboral (el 50% de 10), multiplicat per 1,5, resultant en aquest cas un total de 7,5 anys a efectes d’accedir a la jubilació o invalidesa.
Però al 2013 la sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) en l’anomenat cas «Elbal Moreno» la va considerar discriminatòria; l’alt tribunal europeu analitzava el cas d’una treballadora de la neteja a Barcelona que havia treballat tota la seva vida laboral (més de 40 anys) al 10% de la jornada, sense poder accedir a la jubilació al no comptabilitzar-li els 15 anys mínims de cotització. La resolució judicial analitzava que si treballaves 40 anys al 10% de la jornada, només et computaven 4 anys de cotització (multiplicat per 1,5, donava un total de 6 anys), i que per tant aquesta treballadora havia de treballar casi 100 anys per poder sumar 15 anys de cotització mínims per a poder accedir a la jubilació. La conclusió del TJUE va ser que la normativa era discriminatòria amb les dones, impedint de forma indirecta l’accés de les treballadores a jornada parcial a les prestacions de la Seguretat Social.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional va declarar novament inconstitucional la normativa del temps parcial per idèntiques raons, obligant a canviar la normativa discriminatòria.
La reforma de 2013
A conseqüència de les sentències del TJUE i el Tribunal Constitucional, el govern espanyol va regular al 2013 l’anomenat «coeficient global de parcialitat» (ara derogat per la nova norma de 2023); en resum determinava que s’havia de determinar la mitjana de parcialitat d’un treballador durant la seva vida laboral (per exemple, com a mitjana una persona ha treballat al 50% de parcialitat).
Al requisit mínim de cotització de cada una de les prestacions de la Seguretat Social se li aplicava posteriorment aquest coeficient de parcialitat; per exemple, per a aquesta persona que ha treballat una mitjana del 50% de parcialitat, no necessitarà 15 anys de cotització per jubilar-se, sinó 7,5 anys (el 50%). Aquesta llei però mantenia una important discriminació al mantenir la «integració de llacunes» (com s’omple els mesos sense cotització) sense cap mínim, donant com a resultat pensions finals molt baixes.
La llei d’octubre de 2023
La nova norma, Real Decreto-ley 2/2023, elimina tots els càlculs anteriors, i equipara el treball a temps parcial amb el treball a temps complert a efectes del còmput dels períodes cotitzats pel reconeixement de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent (en tots els seus graus), viduïtat, orfandat, incapacitat temporal o maternitat (entre d’altres).
Per tant, i en resum, la persona treballadora (en la seva gran majoria dones) que treballi a jornada parcial, cotitzarà de forma idèntica al que ho faci a jornada complerta. Per exemple, abans de la norma una persona que hagués cotitzat 10 anys al 50% de la jornada, a la seva vida laboral comptabilitzava només 5 anys, mentre que ara (tot i que a l’Informe de Vida Laboral continuarà constant com fins ara) a efectes de totes les prestacions de la Seguretat Social haurà cotitzat el total de 10 anys, igual que si hagués treballat a jornada complerta.
Per tant, la nova norma en aquest sentit ha de considerar-se positiva, en equiparar les cotitzacions a jornada parcial igual que si fossin a jornada complerta, i alhora fer més senzill el càlcul.
Hem d’estar alerta però al fet que els Informes de Vida Laboral que emet la TGSS no estan adaptats al nou càlcul, i continuaran determinant només els dies de cotització parcials, tot i que posteriorment si es calcula la prestació sortiran més dies. Per exemple, una persona que ha treballat 15 anys al 50%, a l’Informe de Vida Laboral de la TGSS continuarà dient que només té 7,5 anys cotitzats, tot i que al fer el càlcul de jubilació o invalidesa li computaran com si en tingués 15 anys. Aquest fet, fins que que no es modifiqui per part de la TGSS, pot suposar bastantes dificultats al realitzar els càlculs de jubilació (que s’hauran de fer de forma manual).
Hem d’estar alerta però al fet que els Informes de Vida Laboral que emet la TGSS no estan adaptats al nou càlcul
Parts negatives de la nova llei
L’àmbit en què la llei és més perjudicial és l’anomenada «integració de llacunes», o la forma en la que s’omplen els mesos no cotitzats en els càlculs de les prestacions amb cotitzacions fictícies (que en realitat no s’han produït).
En els treballadors a jornada complerta «s’omplen» actualment els mesos sense cotització (on no s’ha treballat) amb la base mínima de cotització amb un màxim de dos anys, i la resta amb el 50% d’aquesta base mínima de cotització (aquesta forma de càlcul ja va suposar una rebaixa molt important de moltes prestacions, ja que abans s’omplien tots els mesos sense cap límit amb la base mínima de cotització).
La nova llei per al treball a jornada parcial «omple» els mesos sense cotització en funció de la parcialitat de la relació laboral, i no es comptabilitzarà a temps complert fins a l’1 de gener de 2026. Posem per exemple la jubilació d’una treballadora a temps parcial que ha treballat 15 anys al 40%; com que es calcula la jubilació amb la mitjana dels darrers 25 anys, en tindrà 10 no cotitzats. Aquests 10 anys que no ha cotitzat «s’omplen» amb el 40% de la base mínima de cotització dos anys, i amb el 40% del 50% de la base mínima de cotització la resta de 8 anys. Aquest càlcul que es mantindrà fins 2026 (si no hi ha noves reformes abans) farà que moltes de les prestacions a jornada parcial siguin molt baixes, acabant moltes d’elles com a pensions mínimes, fet que és clarament discriminatori, novament per qüestió de gènere.
Aquesta discriminació s’ha de posar en relació amb una reforma de 2011 que limita el complement a mínims a l’import màxim de la pensió no contributiva, provocant que es donin pensions per sota de la pensió mínima, afectant novament de forma majoritària a les dones.
L’entrada en vigor
Un altre aspecte que ha generat debat mediàtic és si només afecta a les noves cotitzacions o si també a les prestacions ja reconegudes amb anterioritat.
En aquest àmbit la llei és clara: s’aplica a totes les prestacions que tinguin una data d’efectes posterior a l’1 d’octubre de 2023, i no es pot aplicar a cap prestació ja reconeguda amb data d’efectes anterior. Alhora, un cop s’ha determinat que la prestació té una data d’efectes posterior a l’entrada en vigor de la llei, s’aplica el nou càlcul a totes les cotitzacions, tant a les anteriors com a les posteriors a octubre de 2023.
Per exemple, no s’aplicarà la nova llei a una jubilació de data 15 de gener de 2023, però sí que s’aplicarà el nou càlcul a una jubilació de 15 d’octubre de 2023, aplicat-se aquest càlcul més beneficiós a tots els 25 anys anteriors amb què es calcula la prestació actual.
