Òscar Murciano
Fem poques vagues i n’hauríem de fer moltes més.
Més enllà de que sigui un posicionament ideològic o vital, és una evidència pràctica que la majoria de les vagues que es fan, en certes condicions, funcionen. I si la majoria funciona, per què no en fem més? Aquí està el punt d’inici que cada secció hauria de reflexionar, és una situació que interpel·la a totes i cadascuna.
Llegeix més
Redacció
Matinada del 2 de setembre, Botarell, Baix Camp. Els treballadors de l’empresa pública Serveis Comarcals Mediambientals, SA (SECOMSA), que es dedica a la recollida de residus a la comarca, es comencen a concentrar davant la porta d’entrada a la planta de tractament. És negra nit però ja fa temps que crema la ràbia i indignació davant una direcció de l’empresa que porta gairebé dos anys bloquejant la negociació del nou conveni.
Llegeix mésSEGAP Barcelona
Els treballadors i les treballadores del centre Besòs de Miquel y Costas & Miquel estem fent vaga cada dimecres des del dia 26 de juliol. Una vaga que s’està duent a terme al 100%, amb unitat i determinació.
Reivindiquem, entre d’altres coses, equiparar els sous dels membres de la plantilla més antics i els nous. Aquesta desigualtat la crea de manera unilateral l’empresa mitjançant acords individuals als contractes de les noves incorporacions, saltant-se les condicions pactades, en alguns casos, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta és una estratègia clàssica de la patronal: dividir la classe treballadora de la forma que sigui: a través de privilegis, beneficis i/o fomentant visions racistes i masclistes.
Però davant d’aquestes tàctiques, al nostre centre de treball hem decidit dir prou. I hem iniciat una lluita per equiparar les condicions de totes. Això significa que els i les treballadores més antigues de la plantilla estem fent una vaga de la que, si guanyem, no n’obtindrem cap benefici directe.
El novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, van convocar aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que s’arrossega des de fa anys. Avanza, que va obtenir l’adjudicació el 2019, forma part d’una multinacional que presta un pèssim servei: vehicles que circulen tot i no complir normatives ni tenir la ITV, amb rampes per persones amb mobilitat reduïda que no funcionen en la gran majoria dels casos, una neteja quasi inexistent i un llarg etcètera de despropòsits que recauen en usuàries i en la plantilla.
Aquesta situació, a més d’altres males condicions laborals (salarials, torns, hores de treball…), van portar els treballadors a rebutjar amb un 86% dels vots l’últim preacord que havien presentat l’empresa i UGT i CCOO. La vaga va anar prenent força, amb un suport de la plantilla que rondava el 90%, i es va anar allargant durant mesos. La llarga vaga d’Avanza és un exemple de lluita, d’actitud i coratge, de fermesa de la plantilla en la defensa de les seves reivincidicacions; perseverant, dia rere dia, setmana a setmana, mes a mes; sense dubtar, aguantant davant les pressions de l’empresa.
Finalment, el 18 d’abril, després de mig any de vaga, la plantilla va tòrcer el braç a la direcció i va aconseguir la totalitat de les seves demandes. Persistir és vèncer!
Aquesta setmana el consell constitucional francès es pronunciarà sobre la validesa de la reforma de les pensions duta a terme per l’executiu d’Elisabeth Borne, primera ministra del país i defensora a ultrança d’una reforma qüestionada per sindicats, organitzacions socioambientals i per la majoria dels treballadors. La decisió d’aquests nou membres podria desbloquejar la tensa situació que viuen des de fa gairebé quatre mesos les classes treballadores franceses. En cas contrari, la determinació sembla inqüestionable i les ganes de continuar lluitant fins a la retirada definitiva de la reforma s’albira avui dia com l’única solució possible.
En aquest context de mobilitzacions massives, hem volgut traduir i publicar aquesta entrevista a Simon Duteil, co-delegat nacional d’Unió Solidaires, sindicat germà de CGT a França, combatiu, democràtic i de transformació social, en la qual aborda algunes de les claus de l’assoliment històric actual: una intersindical unida al complet des del començament de les protestes. Aquesta estratègia inaudita es manté forta tot i les diferències polítiques entre els 8 sindicats que la componen, sent, no obstant això, objecte de crítiques des d’alguns sectors per falta de radicalitat i fermesa.
