Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 234 de juliol – agost de 2024
«La poesia és una arma carregada de futur», ens deia Gabriel Celaya, i nosaltres pensem el mateix; per això hem decidit posar en el focus en aquest número del Catalunya al nostre poeta del poble, l’home entusiasta, poeta de la divina acràcia, Joan Salvat Papasseit.
Aquest estiu, el dia 7 d’agost, es commemora just un segle des que ens va deixar i per això l’hem volgut recordar i homenatjar. Ho fem de la mà del Ferran Aisa, comissari de l’Any Salvat-Papasseit; de Jordi Martí Font, editor de l’obra completa del poeta; i de la Montse González Papiol, autora de la il·lustració de la portada.
No hem volgut deixar sol en Salvat-Papasseit en les pàgines d’aquest Catalunya, i altres artistes l’acompanyen. A les pàgines de sindicalisme se’ns presenta el Sindicat d’espectacles, arts gràfiques, audiovisuals i paper (SEGAP); a les pàgines de cultura us parlem d’una artista coetània de Salvat, Suzanne Valadon; i a la contraportada xerrem amb un artista de sabates grosses i nas vermell, l’Iván Prado, un pallasso en rebel·lia. En tots ells l’art es trena a la vida, al vitalisme i la rebel·lia.
A les pàgines centrals parlem amb una altra ànima rebel: el Fonsi Loaiza, que està entestat en fer periodisme i no relacions públiques, i ho fa força sol en aquest país de tertulians titelles. Ho fa encarant-se amb els poderosos, i en pateix les conseqüències per via judicial o directament dels feixistes, com en la Feria del Libro de Madrid fa uns dies.
Aquest número ens dóna a conèixer també la situació laboral a universitats o al món del lleure i ens posa al dia de vagues llargues que estan portant a terme diverses seccions sindicals de la CGT; ens aporta un parell d’articles dels pensionistes, perquè la jubilació no ens fa deixar de ser classe treballadora; hi trobem un article de l’Àlex Tisminetzky sobre la Sentència del TJUE que ha declarat que és discriminatori acomiadar els treballadors que tenen reconeguda una invalidesa total; un article sobre neurodrets; coneixerem la posada en escena de la violència masclista de «la manada» al teatre (La Jauría) i al cinema (No estás sola); l’Adriana Rubio, de Mal d’Escola, ens acosta el concepte d’atenció creadora de Simon Weil; a les pàgines d’Internacional visitem el Sahara; des de Dones Llibertàries ens expliquen una mica més qui són arran d’una Trobada estatal de Dones Llibertàries; seguim consumint píndoles de Prevenció de Riscos Laborals amb perspectiva de gènere; a Opinió donem veu al Vicenç Pujals, la veu d’algú que obre les portes del seu sindicat i parla cada setmana amb un munt d’afiliats i treballadors, i al Dani Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic. I alguna coseta més.
Com en Salvat, nosaltres sabem què és guardar fusta al moll. Per això acostem les nostres mans balbes a redós del seu foc, units en la intempèrie.
No volem acabar aquesta editorial sense enviar una forta abraçada a les 6 de la Suiza. No esteu soles companyes!
