o sobre com sobreviure a la calor i a una patronal infernal
Laura Gené i Sanz, Sindicat d’Ensenyament de Barcelona, Sector lleure
[Podeu consultar la seva guia germana sobre autodefensa laboral en cases de colònies]
Al món del lleure, treballar al casal d’estiu sol ser l’eina que moltes hem trobat per poder sobreviure econòmicament els mesos d’agost i setembre. El curs escolar acaba a finals de juny i passem a període d’inactivitat.
Aquest article és una aproximació als drets laborals bàsics en un casal d’estiu. Així doncs, si en lloc de ser treballadores del lleure formeu part de les famílies que hi porten les criatures, llegiu també atentament aquest article per poder acompanyar l’equip de monitoratge a reivindicar les seves condicions laborals. El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat del sector.
Partim d’un conveni insuficient, que no recull moltes de les problemàtiques del sector i que és inconcret, generant (de vegades) més dubtes que solucions, i que no només no avança des de 2014 sinó que ens ha portat a la pèrdua de drets —com el plus d’antiguitat— i de poder adquisitiu —un 20% en deu anys—. Així i tot, intentarem treure-li suc i aclarir algunes de les condicions que hauríem de tenir les treballadores de casals i que, malauradament, massa vegades no es compleixen.
El primer a destacar és el tipus de contracte. Aquest ha de ser de tipus fix discontinu i no pas per circumstàncies de la producció. El fet que sigui fix discontinu és causat per ser una feina previsible i periòdica (que no hi hagi casals a les escoles és l’excepció i no la norma). Aquest tipus de contracte preveu la contractació durant un període determinat de l’any en dates no certes. És imprescindible que per la reincorporació a la feina les empreses facin, per escrit, una crida a cada treballadora. El conveni de lleure preveu a l’article 27.3 que la crida s’ha de fer, com a tard, 15 dies abans de la reincorporació. En el cas que no es faci aquesta crida es considera un acomiadament improcedent que cal denunciar segons els canals habituals.
Una altra de les consultes habituals que ens trobem és la jornada de treball durant el casal. Els casals solen obrir moltes hores (n’hem arribat a trobar de 8h a 19h!) i, per estalviar personal, hi solen haver sempre les mateixes monitores. Segons el mateix conveni, la jornada màxima setmanal és de 37,5 hores (art 48.1). Tot el que sobrepassi són hores extraordinàries, que tenen una remuneració extra del 75% i que són voluntàries (art. 51). A més, aquest horari ha d’incloure les hores de preparació de l’activitat, un 5% en l’equip de monitoratge i un 12% en la coordinació del casal (art.49.2). No hem d’oblidar que a partir de les sis hores de feina continuada hi ha un descans de 15 minuts remunerat. Quan la jornada partida no permet marxar del lloc de treball (menys de 45 minuts) no es pot considerar com a tal. Per tant, caldrà reclamar que la pausa es consideri jornada de treball i que sigui remunerada.
Sovint els casals inclouen una pernoctació a l’escola o sortides de més d’un dia; en aquests casos ens hem de fixar en l’Estatut del Treballador que preveu dotze hores de descans entre jornades (art. 34 ET) i que de 22h a 06h es consideren hores de treball nocturnes (art. 36 ET). Calcular el preu l’hora del conveni pot ser una feina feixuga; en tot cas, el preu de l’hora extra és de 17,13€, i el mínim a cobrar l’hora és 8,57€, vacances a part. En aquest sentit, al final del casal, s’ha de rebre una liquidació d’entre dos i tres dies; si no és així, el preu no pot baixar de 9,79€/h.
Les funcions de cada treballadora també és una qüestió a tenir en compte. D’entrada, perquè no sempre es fan les mateixes funcions. En aquest cas el conveni preveu la polivalència funcional (art. 15) que bàsicament permet que una treballadora amb diferents funcions cobri segons la categoria laboral pertinent en cada moment (per exemple una coordinadora de casal que a la tarda passa a ser monitora d’extraescolars). En els casals més grans, on trobem que a cada grup hi ha una persona referent, el conveni explicita que en aquest cas la treballadora ha de percebre un 15% de complement de responsabilitat (art. 41.1). Ull, que marca un màxim de tres monitors o monitores a càrrec: a partir d’aquí, la categoria laboral canvia a coordinadora. La categoria de vetlladora encara no apareix al conveni; per tant, en aquest cas seguirà en la categoria de monitora. Pel que fa a les coordinacions, la seva funció és coordinar i supervisar, però no fer la memòria del casal que correspondria a la coordinació pedagògica.
Les ràtios, tot i que no ho haurien de ser, també són objecte de debat. El decret 267/2016 de la Generalitat és clar, però quan es tracta d’estalviar costos la patronal sempre troba escletxes. Segons el decret la ràtio de 5 a 20 usuaris és de dues monitores; de 21 a 24, és de tres monitores; i a partir de 25, d’una monitora per cada deu. Aquestes ràtios, però, inclouen la coordinació del casal i es computen amb el total d’usuàries, no per grup. Però què passa quan fem una sortida? Doncs que encara que tinguem deu infants o menys hem de ser dues monitores, sempre.
Els rumors diuen que aviat hi haurà un nou conveni; també que hi haurà pujades salarials. De moment no ha estat així, malgrat portar cinc anys de negociacions. Per alguns sindicats una pujada del 4 o el 5% seria una victòria. No per nosaltres. Cada dia és més i més urgent revertir la impunitat amb què actua la patronal del sector; poder aspirar a tenir un conveni digne que reconegui la importància de l’educació no formal per a la societat. Com a imprescindibles que som per a l’engranatge de la comunitat educativa hauríem de formar part dels serveis públics en lloc de que fundacions i empreses continuïn enriquint-se, enlloc que les administracions públiques encara dissenyin concursos en què no es tenen en compte els drets laborals de les treballadores del lleure. Tampoc podem perdre de vista com s’utilitza el lleure per a mantenir una falsa il·lusió de conciliació familiar, de descàrrega de la doble jornada de les mares. El sector del lleure no som serveis de canguratge, som professionals de l’educació i massa vegades ens n’oblidem.
Per poder donar la volta als incompliments del conveni i a la inestabilitat en què vivim, cal treballar des del suport mutu. D’aquí la necessitat de sindicar-se: no només per rebre assessorament, sinó per tenir la força i coordinar-nos amb la resta de la comunitat educativa i desterrar la precarietat del sector.
DESTACATS:
El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat
La jornada màxima setmanal és de 37,5 hores. Tot el que sobrepassi són hores extraordinàries
