Ramon Massana
Un dia de finals d’octubre ens trobem a la Rosa de foc, a Barcelona, amb l’Erik Valencic, periodista i escriptor anarquista eslovè. Recentment l’Editorial Deskontrol ha publicat la seva primera novel·la en castellà, Las sombras no arden (Deskontrol, 2023), i és a la ciutat per presentar-la.
Llegeix més
Parlem amb la Neus Montserrat Tarín, artterapeuta i educadora social
Fa molts anys que treballes en l’àmbit social amb diversos col·lectius i situacions. T’hem vist fent tallers, recollint xeringues, acompanyant… Ens pots fer cinc cèntims de les tasques que has estat fent en el sector social?
Sí, soc bastant moguda, m’agrada provar coses noves. Al acabar la carrera vaig estar nou anys d’educadora social en un Centre Obert del Maresme, després m’he enfocat més en adults i diversos col·lectius. En part també ha sigut culpa de la precarietat laboral, que m’ha obligat a treballar molt i compaginar fins a 3 o 4 feines a la vegada per arribar a final de mes, treballant caps de setmana, nits o festius. Quan treballava d’educadora de carrer a la Mina, «recollint xeringues» com dèieu, també treballava dos matins al taller i els caps de setmana al CMAU i al CAS. Aprens i rius molt però el nivell d’estrès i les males condicions laborals passen factura a nivell emocional i de salut. El nostre sector és molt dur, sostenim i acompanyem a persones de col·lectius vulnerabilitzats i vivim molt de prop la misèria. Tota aquesta tasca no està reconeguda, els sous, les ràtios, l’externalització de serveis i el gran volum de feina, combinat amb l’impacte emocional que comporta el treball en sí, provoca inestabilitat i malestar, que pateixen els i les usuàries que atenem, i fa que treballadors i treballadores del món social es queixin per aplicar i actualitzar el conveni d’acció social, que és una vergonya. Però no hi ha voluntat política per millorar les nostres condicions, s’aprofiten de la vocació que tenim moltes; per això s’ha de seguir lluitant.
Llegeix mésPol Andiñach i Viñals (1991), periodista de formació. D’ençà uns anys té un canal propi a YouTube (Cuellilargo) on amb vídeos d’actualitat interpreta i analitza el nostre present des d’una perspectiva antiautoritària, per desmuntar els discursos d’odi i la demagògia feixista.
Parlem amb l’Albert Torrent (a) Tons(1983),llibertari, llicenciat en Filosofia —amb estudis de màster i doctorat en educació— i docent a la Universitat de Girona, vinculat als moviments socials per a la transformació educativa des del projecte de gairebé 20 anys d’història “La Pinya”. Una mirada actual i esmolada respecte les noves metodologies pedagògiques i les seves possibilitats —i limitacions— per poder-se convertir en eines de transformació social.
Llegeix més
Rubén Uceda (Madrid, 1972), historietista, llibertari i afiliat a la CGT, ha publicat diversos còmics en els darrers quinze anys; entre d’altres: El corazón del sueño (2015), Atado y bien atado (2018), Negras Tormentas (2022) i Casilda revolucionaria (2022). Actualment està en ple crowdfunding per impulsar la publicació d’un parell més.
Rubén, com vas començar en això de les historietes i la il·lustració?
Cap als anys 90, m’apassionaven totes les expressió artístiques que s’expandien pels espais de l’autonomia, l’autogestió i l’okupació política. Per participar de tot allò, vaig agafar amb ganes els llapis, els retoladors i els esprais. Sumat a la bona acollida que vaig tenir en un fanzine antifeixista on feia historietes de dues pàgines, vaig seguir dibuixant cartells per col·lectius, logos de col·lectius, murals i tot el que fos, legal o no. Allò va ser un plaer, així que fins avui no he parat .
Et sembla que no es valora com una feina?
A mi després de 20 anys segueixen sense sortir-me els comptes perquè els meus llibres em donin de menjar tot l’any. A tot estirar, m’han suposat una font econòmica durant alguns mesos intermitents. En realitat, la meva economia se sosté treballant tot l’any en un servei públic de prevenció i extinció d’incendis forestals (BRIF). Són dos treballs molt diferents, un és molt físic i l’altre molt sedentari. Però així aconsegueixo evitar el colesterol alt i alleujar la sociopatia lligada al treball del còmic. I encara que sempre imagino amb gust poder treballar exclusivament d’autor de còmic i il·lustració, tampoc em treu la son. Del que sóc conscient és de com de complex i difícil resulta per un treballador, i més ho seria per una treballadora, disposar de l’enorme quantitat de temps que comporta fer una novel·la gràfica si t’has de dedicar a una altra feina i a les cures. Perquè després, a sobre, la indústria del llibre hagi estipulat que com a autor et correspon només el 10% del PVP dels teus llibres. És cert que anant a percentatge de vendes, si es ven més es cobra més; però, compte: això a la indústria del còmic no passa gairebé mai. Així que si jo puc fer còmic és perquè he aconseguit compatibilitzar-lo amb una part de 4 mesos de la meva feina forestal que faig a una oficina, on tinc molt temps per dibuixar. I si he aconseguit que els còmics em reportin alguna cosa econòmicament és només perquè he evitat la indústria i el seu 10%, mitjançant l’autoedició, el crowdfunding, les vendes en presentacions i la bona col·laboració amb lectors, gent dels moviments i sindicats combatius a més d’autors, muntadors, impressors i distribuïdors. Dit tot això, per mi el còmic és en essència un acte de generositat, com ho és la militància, que de vegades té compensació econòmica, i moltes altres no és l’objectiu. I m’agrada il·lustrar per militància, sense que em pesi que hi hagi gent que no ho valori.
El món llibertari és omnipresent a la teva obra. Quina relació hi tens?
La diversitat del moviment llibertari m’ha fet conèixer les pàgines més èpiques, emocionants i esperançadores que han recorregut la història de les societats industrials. Les lectures llibertàries que em van enamorar de jove han continuat sent una immillorable referència. Valorar el que t’aporten certes lectures transformadores, llibertàries, feministes, anticapitalistes, m’ha empès a imaginar que els meus còmics també poden ajudar a generar consciència crítica.
Sovint ho fas narrant la memòria dels de baix, dels «oblidats».
La història de la gent dominada és la nostra història. Fer una exploració desvestint-se de les camises de força narratives de la dominació, la història des dels dirigents, reis, herois patriarcals, etc., és descobrir les nostres històries. Resulta fascinant descobrir allò que han tapat, ocultat, manipulat, descobrir-nos en la història com a protagonistes dels nostres moviments o com a subjectes als mandats d’aquesta civilització del capital, l’estat, el patriarcat i la guerra, essencialment antiecològica.
T’aboques al passat però igualment al futur: estàs a punt de publicar Antes del futuro. Com afronten el futur els personatges d’aquesta historieta?
En aquest còmic els seus personatges cada cop són més conscients del rumb al qual s’encamina la nostra civilització a causa del canvi climàtic i la dependència dels combustibles fòssils, entre altres factors. Davant de tot això decideixen mirar de cara la por que els provoca la situació i, sense negar-la ni negar-se, ho encaren amb reflexions que els fan sentir-se protagonistes del seu temps, imaginant i creant formes de vida comunitària, alhora que es relacionen amb els poderosos , unes vegades amb submissió i altres amb coratge.
Sort en el teu Verkami!
Li podeu donar suport a: https://www.verkami.com/projects/36006-fantasia-y-miedo-en-el-capitalismo
