Categoria: Opinió

On estem després de la llei d’habitatge estatal?

Equip Comunicació

Irene Escorihuela, Advocada  i Directora de l’Observatori  DESC

El moviment pel dret a l’habitatge és un dels més potents i divers que ha existit la darrera dècada i reivindica, no només un sostre i quatre parets, sinó una llar digna i per a tothom. I, si bé la famosa “autotutela de drets” és un dels seus trets més potents —aturar desnonaments (la PAH de Barcelona aquestes setmanes comptava el seu desnonament aturat número 1000) o ocupar habitatges per a reallotjar persones desnonades—, no és menys cert que són solucions autogestionades però parcials a un problema, com sabem, estructural.

Llegeix més

El llegat sindical de Salvador Seguí Rubinat

Equip Comunicació

Emili Cortavitarte Carral

Com bé sabeu, enguany commemorem el centenari de l’assassinat del Noi del Sucre, sens dubte el sindicalista de la CNT i del moviment obrer més significatiu i reconegut per les classes populars de fa cent anys.

De la seva trajectòria podem destacar: la defensa de la unitat d’acció sindical amb la UGT i la convocatòria de les vagues generals conjuntes de 1916 i 1917; el model de sindicat únic de branca o sector com a instrument confederal de lluita i solidaritat de la classe treballadora, per a superar l’etapa dels sindicats d’ofici i les petites societats obreres que dividien i afeblien les reivindicacions i enfrontar-se amb més força i cohesió a les organitzacions patronals; la seva intervenció en el míting de Las Arenas de Barcelona que va propiciar l’acceptació dels acords (entre els quals, la jornada de 8 hores per llei) després de 44 dies de vaga de la Canadenca; la resolució sobre el caràcter sociopolític de la CNT en la Conferència Sindical de Saragossa de 1922; les crítiques a la violència individual i la defensa de les accions de masses; el seu internacionalisme, etc.

La revisió i reedició del pensament de Seguí (Antología, editat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí) em permet escriure, de manera succinta, sobre el seu llegat i sobre aquells aspectes del mateix que considero que interpel·len l’anarcosindicalisme actual.

Llegeix més

Democràcia, eleccions i sindicalisme

Equip Comunicació

Ermengol Gassiot

Venen eleccions parlamentàries i ens diran que això és democràcia. Però això que en diuen democràcia no ho és per múltiples raons. Només es vota cada quatre anys i generalment qui demana el vot mai diu què farà ni fa el que diu. Però també és una estafa perquè nosaltres simplement fem una acció individual, escollir una butlleta o una altra si anem a votar. Això no és una presa col·lectiva de decisió, on un grup de persones debatem, confrontem propostes i arribem a unes conclusions. En absolut. Per tant, des del meu punt de vista, no és democràcia.

Nosaltres com a sindicat també hem participat en moltes eleccions, als comitès d’empresa i juntes de personal. I en celebrem els resultats del que, ens agradi reconèixer-ho o no, és un procés molt similar. Amb això no pretenc donar la raó a qui rebutja per sistema participar a les eleccions als comitès d’empresa. Simplement vull esmentar una realitat que és important que tinguem present. Miro d’il·lustrar per què dic això de forma molt breu.

Llegeix més

Ressaca

Equip Comunicació

Iru Moner, Secretari d’Acció Social de CGT Catalunya

El gir electoral cap a la dreta és indiscutible, la patacada de la CUP i dels espais electorals post 15M també. Allò que es va obrir a les places fa més d’una dècada i els vots en clau independència-unionisme han acabat. El bipartidisme es rearma. El sentit comú és la pau social sota injustícia i desigualtat, el sentit comú és l’ordre i l’enyorança cap a uns vells temps que ja no tornaran, encara que governin els de sempre. Els límits de la via electoral han quedat assenyalats, algunes coses poden canviar però les essencials no.

Llegeix més

REPRODUCCIÓ SOCIAL / EXPLOTACIÓ SOCIAL

Equip Comunicació

Agustín Yáñez. Secció Sindical Joan XXIII

Podríem parlar del sector social a Catalunya des d’un anàlisi típicament sindical: una realitat laboral molt dura; unes condicions particulars d’explotació; el desenvolupament d’una petita oligarquia empresarial hormonada a base de subvencions públiques; la típica màfia sindical de CCOO i UGT falsejant negociacions en foscos despatxos per perpetuar la precarietat de les treballadores allunyant-nos d’experiències sindicals combatives i d’autoorganització.
Però, ¿quantes de les persones que llegim aquesta publicació no podríem dir el mateix de qualsevol dels nostres sectors?: patronal guanyant convenis, els sindicats de les gambes en cerca i captura, les treballadores segregades i explotades somiant en clau de consum i així, l’espiral de la derrota, mirant-se en un mirall infinit.

Llegeix més