Ermengol Gassiot
Venen eleccions parlamentàries i ens diran que això és democràcia. Però això que en diuen democràcia no ho és per múltiples raons. Només es vota cada quatre anys i generalment qui demana el vot mai diu què farà ni fa el que diu. Però també és una estafa perquè nosaltres simplement fem una acció individual, escollir una butlleta o una altra si anem a votar. Això no és una presa col·lectiva de decisió, on un grup de persones debatem, confrontem propostes i arribem a unes conclusions. En absolut. Per tant, des del meu punt de vista, no és democràcia.
Nosaltres com a sindicat també hem participat en moltes eleccions, als comitès d’empresa i juntes de personal. I en celebrem els resultats del que, ens agradi reconèixer-ho o no, és un procés molt similar. Amb això no pretenc donar la raó a qui rebutja per sistema participar a les eleccions als comitès d’empresa. Simplement vull esmentar una realitat que és important que tinguem present. Miro d’il·lustrar per què dic això de forma molt breu.
Fa molts anys que formo part de la secció sindical de la meva empresa, on hem participat a nombroses eleccions al comitè d’empresa. De vegades hem perdut les eleccions, en el sentit que no hem obtingut la majoria de delegades i delegats. D’altres, les hem guanyades. Aquests resultats poden haver sigut una mica el reflex de la tasca sindical que hem fet, ben cert. Però no són en cap cas una mostra de la força que tindrem com a secció sindical els propers anys. En altres paraules, sovint ens hem trobat que hem tingut molta més acció i força sindical quan no hem sigut majoritàries al comitè d’empresa que quan sí que ho hem estat.
Independentment de si ens presentem o no a unes eleccions, la democràcia sindical va per una altra banda. Democràcia sindical ha de ser participació dinàmica i quotidiana en decidir sobre què volem i com volem aconseguir-ho. Ara mateix jo només conec tres vies per aconseguir-ho: l’organització per poder debatre, analitzar i decidir; l’assemblea com espai per fer-ho; i l’acció col·lectiva com a eina per aconseguir fer-ho realitat. En un centre de treball això passa per enfortir la secció sindical, impulsar dinàmiques assembleàries i estructurar una acció sindical al marge dels espais institucionals que són els comitès d’empresa. Fora de l’àmbit sindical, en el conjunt de la societat, el patró hauria de ser similar: espais d’organització, de decisió i d’acció col·lectiva. I com a sindicat també hi hem d’estar presents. Tant de bó així els i les treballadores ens despertem del malson de l’electoralisme.
