Vaga Nissan: una lluita testimoni en la que treballadors i patronal no “remem en la mateixa direcció”

Equip Comunicació CGT Catalunya
Cynthia Lub. Sindicat d’Ensenyament CGT Barcelona

La vaga indefinida enfront dels nuvolots de tancament sobre la planta devela el que pot ser la punta de l’iceberg de la crisi del sector d’automoció, amb centenars de milers d’acomiadaments a tot l’Estat. Nissan i Renault: cadenes de muntatges globals en crisi, possibles relocalitzacions i mesures proteccionistes. Debat sobre quin tipus de nacionalització: sense indemnització i sota control obrer.

Des del passat 4 de maig, treballadors i treballadores de Nissan han convocat una vaga indefinida: “Nosaltres hem posat damunt de la taula les nostres armes, que, en aquests moments és la vaga i serà de caràcter indefinit fins que no es defineixi el nostre futur. Si la Direcció pensa que per estar confinats ens quedarem quiets i podran fer el que els doni la gana, s’equivoquen i molt”, declaraven.

Vaga indefinida enfront dels nuvolots de tancament sobre la planta: un conflicte gestat abans de la pandèmia

El conflicte s’estava gestant abans de la crisi de la pandèmia. Ja des de febrer treien el cap negres els nuvolots de tancament sobre la planta de Nissan a Barcelona i els treballadors es manifestaven als carrers denunciant que la direcció de la marca nipona no posava sobre la taula un pla de viabilitat per a les diferents plantes.

Després del coronavirus es va accelerar la crisi trencant-se la cadena de producció davant la falta de components provinents de la Xina. L’empresa Nissan, juntament amb la SEAT, va aprofitar i va llançar una ofensiva contra la plantilla, implementant a finals de març un ERTO sobre els 3.000 treballadors i treballadors directes, signat en acord amb COO i UGT.

Nissan cierra sus fábricas en Catalunya

Mentrestant, la companyia va anunciar la posada en funcionament d’una línia de producció per a assemblar una comanda de furgonetes per a la marca Mercedes, requerint només un 30% de la plantilla que en acabar tornarien a quedar sense treball, mentre la resta roman en un ERTO també sense data de retorn.

El 4 de maig havia de reprendre’s l’activitat. Però el Comitè d’Empresa i els treballadors van rebutjar aquest pla de l’empresa iniciant així una vaga indefinida a la planta de Montcada que afecta les altres plantes de Barcelona de Zona Franca i Sant Andreu.

“No es pot permetre que una multinacional com aquesta que al costat de Renault formen l’aliança més potent econòmicament del sector de l’automòbil, utilitzi la catàstrofe d’una pandèmia per a deixar a milers de famílies en l’atur”

La filtració de les males notícies des de la multinacional nipona i la falta de resposta de la direcció de l’empresa, que segons diuen no arribarà fins a setembre, ha acrescut les incerteses entre la plantilla. Del gegant Nissan depenen 4.200 empleats directes de les plantes de l’Estat espanyol a Catalunya, Àvila i Cantàbria.

Crisi del sector d’automoció: 300.000 ocupacions directes i 2 milions de llocs indirectes en risc a l’Estat espanyol

Les conseqüències del possible tancament de les fàbriques de Nissan a Catalunya no passarien desapercebudes, implicaria gairebé 3.000 acomiadaments de treballadors directament contractats per l’empresa i 25.000 pertanyents a empreses externes lligades al sector; a més de les altres plantes de l’Estat. Aquestes xifres són un reflex del que passaria si la crisi causada o accelerada pel coronavirus afectés de ple en el Sector d’automoció (incloent distribució i activitats annexes).

L’automòbil és un dels sectors punta de l’economia de l’Estat espanyol al costat del turístic, representant el 10% del PBI i el segon major fabricant d’automòbils d’Europa i vuitè a nivell mundial. Segons l’entitat pública empresarial ICEX-España, “genera 300.000 ocupacions directes i 2 milions de llocs de treball en total estan lligats al sector” i compta amb 17 plantes de fabricació, “1.000 empreses fabricadores de Components i Equips integren la cadena de subministrament a la indústria” i “El 82% dels vehicles fabricats a Espanya s’exporten a més de 100 països. 5,4 Milions de vehicles es transporten cada any pel Territori Espanyol.”

Beneficis multimilionaris, les noves pèrdues són per als treballadors

És indubtable que la crisi del coronavirus ha afectat enormement la indústria automotriu a nivell mundial, enfront d’una producció automobilística molt internacionalitzada amb cadenes de muntatges globals.

Ara bé, també cal dir que els beneficis dels anys previs van ser multi-milionaris. A l’Estat espanyol, entre 2012-2018 la fabricació de vehicles s’havia recuperat als nivells previs a la crisi amb un increment de producció del 42,5%. La capacitat estimada de fabricació és de 3 milions de vehicles i durant l’any 2018 van sortir de les plantes 2.819.565. S’ha invertit una mitjana de 4.000 milions d’euros en ampliació i modernització de les plantes en el seu conjunt -constructors i sector proveïdor d’automoció-.

D’altra banda, el pes de la venda està en el volum d’exportacions. L’any 2018 amb un 82% cap a més de 100 països. Prop de dos milions es destinen a països de la UE, però amb un creixement del 43% d’exportacions a països d’Àfrica i a Amèrica Llatina, amb les que la indústria automotriu va generar un superàvit comercial de 10,6bn€.

Actualment, en tot l’Estat, les pèrdues en la producció de vehicles estimats en l’últim mes són de 451.833 d’euros. Sembla llavors que a les patronals els milionaris beneficis dels anys previs no els arriba per a cobrir aquestes noves pèrdues, quelcom que mostra que tots els seus plans estan dirigits a que les paguin els treballadors. I els fons públics.

————————————-

Article publicat a Esquerra Diari

La plantilla de la Nissan es prepara per a la guerra

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

La notícia del tancament ha encès els ànims entre els treballadors i treballadores. El tancament de la factoria a la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu deixa a 3.000 treballadors a l’atur i afectarà uns 20.000 treballadors indirectes. La multinacional ha comunicat el tancament als sindicats a primera hora del matí. 

El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, ha comunicat la seva decisió als sindicats de manera telemàtica aquest dijous, una hora abans que comparegués el conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida. Nissan és la segona planta automobilística del país i els sindicats ja han alertat que el tancament de la planta també afectarà uns 20.000 treballadors indirectes.

La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d’història de l’empresa a Catalunya. Les instal·lacions de la multinacional -Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis- representen l’1,3% del PIB i el 7% del producte industrial català.

La plantilla està en vaga indefinida des del 4 de maig, quan la direcció volia tornar a obrir una línia de producció per atendre una comanda de Mercedes-Benz que s’havia d’entregar a finals de mes. La planta de la Zona Franca ha anat perdent producció fins a quedar-se en un 30% de la seva capacitat i amb només tres models eNV200, Nissan Navara i Renault Alaskan. La pickup Mercedes Clase X ha de deixar de produir-se aquest més.

A hores d’ara, els treballadors i treballadores de la factoria es concentren davant de la fàbrica i tallen els diferents accessos a la mateixa. El Comité d’Empresa ha afirmat fa uns minuts davant de la porta de la factoria de no pararan les mobilitzacions i que “cremaran la Nissan si fa falta”.



Treballadors especialment sensibles pel coronavirus: com han de retornar a la feina?

Equip Comunicació CGT Catalunya
Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a la CGT

Des de l’aplicació de l’estat d’alarma, decretat pel Real Decret 463/2020, de 14 de març pel Covid_19, s’han generat molts dubte als centres de treball i en el món sindical sobre qui es considera treballador/a especialment sensible a efectes del coronavirus, i quines mesures preventives se li apliquen. I en l’actual conjuntura de desescalada en la que ens trobem, ens arribem molts dubtes sobre com s’ha de realitzar l’inici del retorn a la feina o als centres de treball d’aquestes persones, i quines són les obligacions preventives de l’empresa. Contestem els dubtes més freqüents en aquest article.

Què és un treballador especialment sensible a afectes del coronavirus?

Els treballadors/es especialment sensibles a afectes del coronavirus estan determinats al «procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2», editat pel govern de l’Estat, i amb la darrera actualització del qual és del passat 22 de maig, i que, amb diferents nivells de risc segons la patologia i de si la patologia està descompansada o controlada, són (segons l’«anexo IV. Guía de actuación para la gestión de la vulnerabilidad y el riesgo en el ámbito sanitario y sociosanitario»):

  • Enfermedad cardiovascular, incluida hipertensión
  • Personas con diabetes.
  • Enfermedad hepática crónica.
  • Enfermedad pulmonar crónica.
  • Enfermedad renal crónica.
  • Inmunodeficiencia.
  • Cáncer en fase de tratamiento activo.
  • Embarazo.
  • Mayores de 60 años.

El treballador/a que pateixi alguna d’aquestes patologies o situacions, ho ha de comunicar al servei mèdic del Servei de Prevenció de l’empresa, que ha d’elaborar un informe deixant constància de si el treballador ha de ser considerat especialment sensible a efectes del coronavirus i si hi ha possibilitat d’adaptació del seu lloc de treball on no hi hagi exposició al virus.

Si no hi ha possibilitat de canvi o d’adequació del lloc de treball sense risc, aquest informe del Servei de Prevenció de l’empresa haurà de ser aportat al metge d’atenció primària, que en cada cas concret haurà de valorar si declarar al treballador en situació d’Incapacitat Temporal, i si l’inclou dins la nova baixa «excepcional», establerta pel Real Decret Llei 6/2020, que és de contingència comuna (no es considera derivada de la feina), però que a únics efectes de la prestació, es calcula com si fos derivada d’accident de treball, i per tant es cobra la prestació des del primer dia del 75% de la darrera base de cotització.

El seguiment d’aquesta baixa «excepcional» del treballador especialment sensible ho serà per part del metge d’atenció primària.

Debes ir a trabajar si formas parte del perfil de riesgo Coronavirus?
Pot l’empresa conèixer les patologies dels treballadors/es de risc?

L’empresa única i exclusivament pot tenir comunicació per part del Servei de Prevenció de que un treballador/a és considerat especialment sensible, però en cap cas pot tenir dades de quina concreta malaltia pateix de les considerades de risc, ni molt menys tenir dades mèdiques d’altres patologies que pugui patir la persona.

Només el el personal sanitari del Servei de Prevenció de l’empresa pot tenir accés als informes mèdics personals del treballador/a, comunicant a l’empresa únicament si el treballador és especialment sensible i la possibilitat o no d’adequació o canvi de lloc de treball.

L’accés de l’empresa a les dades personals mèdiques dels treballadors seria il·legal, i atemptaria contra el dret a la intimitat del treballador/a i al dret a la confidencialitat de les dades mèdiques, establert, entre d’altres, a l’article 22.4 LPRL («El acceso a la información médica de carácter personal se limitará al personal médico y a las autoridades sanitarias que lleven a cabo la vigilancia de la salud de los trabajadores, sin que pueda facilitarse al empresario o a otras personas sin consentimiento expreso del trabajador»).

Alhora, hem de recordar que el tractament de les dades mèdiques està fortament regulat per la normativa de protecció de dades, normativa que en cap cas ha estat derogada.

És obligatòria la vigilància en la salut dels treballadors/es de risc?

El principi general és que la vigilància en la salut només es pot realitzar si hi ha consentiment exprés del treballador (art. 22.1 LPRL), però aquest mateix article n’exceptua «los supuestos en los que la realización de los reconocimientos sea imprescindible para evaluar los efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud de los trabajadores o para verificar si el estado de salud del trabajador puede constituir un peligro para el mismo, para los demás trabajadores o para otras personas relacionadas con la empresa».

El Tribunal Suprem ha tingut oportunitat fa poc d’interpretar aquest article, a la darrera sentència de 07/03/2018 (Nº de Recurso: 42/2017, Nº de Resolución: 259/2018, Ponente: ANGEL ANTONIO BLASCO PELLICER), que va entendre legal la obligatorietat dels reconeixements mèdics dels vigilants de seguretat, argumentant que «la vigilancia de la salud es, en los supuestos aquí examinados, tanto desde la perspectiva de derecho del trabajador como de la obligación empresarial, un instrumento al servicio de la prevención de los riesgos laborales que, según los casos, puede alcanzar una gran importancia y convertirse en un pilar básico sobre el que poder construir la actividad preventiva en la empresa» .

Per tant, la conclusió legal és que actualment la vigilància en la salut dels treballadors de risc podria ser considerada obligatòria per part de l’empresa, com a pas imprescindible per a poder portar a terme una activitat preventiva que no posi en risc ni al propi treballador/a, no als seus companys/es, ni a tercers.

Soy un trabajador especialmente sensible ante la COVID-19? | Noticia -
Tenir més de 60 anys o estar embarassada són causa per declarar la persona especialment sensible?

Les persones de més de 60 anys i les dones embarassades es consideren de risc a efectes del coronavirus, i per tant, si el Servei de Prevenció de l’empresa no determina la possibilitat d’adequar o canviar el lloc sense risc d’exposició, haurien de ser declarades en situació de baixa excepcional, si així ho considera el metge de capçalera.

En tot cas, s’ha de tenir en compte que si aquests una persona que pertany a aquests col·lectius pateix altres patologies també considerades de risc, la baixa és molt més recomanable.

Qui pot decidir el retorn a la feina del treballador/a especialment sensible?

La decisió de donar l’alta de la Incapacitat Temporal «excepcional», establerta pel Real Decret Llei 6/2020, és facultat del metge d’atenció primària, que tindrà en compte els informes mèdics del treballador especialment sensible, i els informes del Servei de Prevenció de l’empresa referents a la possible adequació o canvi de treball a un espai sense risc.

Per tant, no és la empresa qui decideix l’alta de la baixa mèdica del treballador/a especialment sensible, sinó únicament el metge d’atenció primària, malgrat haurà de tenir en compte els informes del Servei de Prevenció sobre les possibilitats en cada moment d’adequar el lloc de treball per evitar el risc.

Quines obligacions preventives té l’empresa amb el retorn a la feina dels treballadors/es especialment sensibles?

Si el Servei de Prevenció ha determinat la possibilitat d’adequar el lloc de treball del treballador/a especialment sensible a un centre de treball sense risc, l’empresa haurà de garantir de forma eficaç i real que realment la reincorporació laboral es doni sense exposició al risc.

L’adequació del lloc de treball ha de ser establerta en informe específic del Servei de Prevenció respecte al cas concret de cada treballador, analitzant les seves particulars característiques i malalties, i actualitzant aquests informes a cada moment concret. No seria correcte uns informes «genèrics» d’adequació de lloc de treball a col·lectius sencers de treballadors, sense tenir en compte la realitat mèdica de cada un.

El «Pla Preventiu» de l’empresa haurà d’incloure totes les mesures preventives a aplicar al col·lectiu de treballadors especialment sensibles (mesures organitzatives i d’higiene personal i col·lectiva, EPIs, etc.), i en tot cas i especialment, es manté el criteri de donar prioritat al teletreball, sempre que es pugui dur a terme, intentant que la reincorporació presencial sigui el més tard possible.

Protocolo de Salud Laboral para la Prevención de contagio por ...
Què poden fer els Delegats de Prevenció i Comitè d’Empresa?

La funció dels representants unitaris dels treballadors/es, especialment dels Delegats de Prevenció (com a específics en matèria preventiva) és fonamental per a garantir que no es posa en risc a persones especialment sensibles.

Inicialment, els Delegats de Prevenció han de sol·licitar a l’empresa còpia del «Protocol Preventiu» (que hauria d’haver estat negociat amb la representació dels treballadors) aplicat a l’empresa en matèria de prevenció del coronavirus, i en el que han d’estar inclosos de forma específica les possibles adequacions de lloc de treball de les persones treballadores que pateixen alguna de les patologies de risc, tenen més de 60 anys o estan embarassades. També és important controlar que mentre el Servei de Prevenció no emeti l’informe corresponent, els treballadors en risc no han de prestar els seus serveis en cap lloc de treball de risc.

Posteriorment, s’ha de fer un seguiment sindical de la derivació dels treballadors de risc al Servei de Prevenció de l’empresa, i dels mecanismes de coordinació entre el Servei de Prevenció i els metges d’atenció primària.

Si no s’està d’acord amb l’informe del Servei de Prevenció o de l’empresa, els Delegats de Prevenció han de fer constar la seva protesta en el Comitè de Seguretat i salut (CSS), i poden interposar denúncia a la Inspecció de Treball.

En tot cas, i durant tot el procés, els Delegats de Prevenció han de tenir accés a tota la informació en aquest àmbit que tingui alguna relació amb l’actuació preventiva de l’empresa (art. 18 LPRL), havent de rebre de l’empresa especialment informació actualitzada dels protocols i actuacions empresarials en aquest àmbit.

Per a més informació de textos citats a l’article:

Obrim les escoles, infectem-nos!

Equip Comunicació CGT Catalunya
Marta Minguella i Jordi Martí Font, membres de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya

L’escola interessa als amos perquè guarda fills i filles de la mà d’obra mentre aquesta és explotada sense miraments amb cada dia més hores de feina

Com que sembla i és evident que no explicar les coses fa que aquestes no existeixin, ens caldrà començar a parlar d’educació en temps de coronavirus, tot dient obvietats que no són notícia, però que s’han produït mentre els carrers eren buits de gent de totes edats i les escoles i els instituts eren plens de vent pausat.

Sense cap pla per part del Departament d’Educació sobre la digitalització de l’ensenyament en aquest país, amb una formació desmuntada en època de retallades i unes instal·lacions, a nivell digital, a què caldria aplicar el prefix ‘infra’ per apropar-nos a la seva definició, des del primer moment en què es van suspendre les classes i se’ns va confinar a casa, el professorat de totes les edats de l’ensenyament a Catalunya ens hem adequat a un món que, ja ho dic ara i aquí, no és el futur i és ple de mancances bàsiques per fer una educació mínimament de qualitat, perquè la qualitat bàsica de l’ensenyament no són els lluentons que aporta la tecnologia sinó la humanitat que som capaços de donar i rebre.

Ho hem fet en un temps rècord, amb proves i errors, sovint amb equivocacions que ens han fet recomençar des de zero uns quants cops amb la consegüent pèrdua de feina feta, sense condicions a casa en molts casos… però ho hem fet, posant-hi molt més temps del laboral, moltes més hores de les que destinàvem a la nostra feina, fent jornades maratonianes i treballant sense parar, a voltes, caps de setmana, festes i quan calgués; i ho hem fet mentre la nostra motxilla es va omplint d’un pes molt angoixant, el de saber que tot i l’esforç, no arribarem a tot l’alumnat, i en perdrem del camí; i per cert, no hem demanat res a canvi. Perquè, malgrat la imatge que l’ultraliberalisme militant ha construït i estès entre la població de la professió de mestre, a les aules majoritàriament no hi ha dropos i dropes amb set de vacances i gana de fer poca feina, sinó un dels grups humans més compromesos amb l’esdevenidor del món on vivim, tant a nivell laboral com a nivell humà.

Coronavirus.- Pedagogs demanen prioritzar a alumnes que canvien d ...

L’adequació no ha estat només del professorat, dels PAS o d’altres treballadors. Perquè l’alumnat tampoc estava preparat per a aquesta situació i tant com ha pogut s’hi ha adequat.

“Obriu les escoles”

Fa dies que sentim diverses propostes sobre el món de l’educació que venen d’àmbits diversos que alguns cops havíem identificat com a propers a la defensa de l’escola pública per a tothom. Ara, els han fet cas, però només en la part que més s’assemblava a la part del seu discurs equiparable al que personatges com Donald Trump han popularitzat aquestes darreres setmanes. “Obriu les escoles”, deien. I per dir-ho, en el cas dels nostrats, utilitzaven un argumentari que no era de l’extrema dreta ni de la dreta sinó tot el contrari. Calen munts de mestres i professors més, calen canvis en els espais docents, calen gran inversions en educació i… que s’obrin les escoles ja! El poderet catalunyès els ha fet cas: “Que s’obrin les escoles ja!”, però la resta d’argumentari ja l’aplicarem un altre any. Ja ho sabíem els que dèiem que no, però, i això és el més trist, també ho sabien els que ho demanaven. Esperem, asseguts per no cansar-nos, els seus articles indignats perquè només els han fet cas en el titular…

Què ha passat? Per què és així? Doncs perquè del que es tracta és de simular una falsa normalitat en què les escoles-magatzem facin aquesta feina mentre pares i mares tornin a la feina, tornin a produir. Cal que sigui així perquè la despossessió dels darrers decennis ha portat a una reducció dràstica de les possibilitats d’estalvi de les famílies i és impossible aguantar més confinats sense ingressos producte del treball.

O ho expliquem clar o ens estem fent trampes al solitari. L’escola interessa als amos perquè guarda fills i filles de la mà d’obra mentre aquesta és explotada sense miraments amb cada dia més hores de feina. I força paraules de moda, i força tecnologia secreta (se’n parla, però pocs la veuen) i sempre a punt la privatització. Perquè tenen ben a punt quin és el canvi radical que cal a l’educació d’aquest país i aquests canvis tenen només el camí d’externalitzacions, treballadores fora de conveni i privatitzacions directes.

“Quan és evident que l’educació mai no ha estat una prioritat en aquest país, no podem reclamar solucions a cop de titular”

Els principals arguments de la crida a obrir les escoles se sostenien, d’una banda, en la necessitat de la conciliació familiar, i d’una altra, en l’agreujament de les desigualtats si es mantenia el tancament. I sí, no negarem que són aspectes que haurien d’ajudar a posar damunt de la taula el debat sobre la conveniència d’obrir els centres. Ara bé, aquestes problemàtiques són noves? Doncs ni són noves, ni l’escola pot ser l’únic agent que ha d’intervenir en trobar-hi una solució. Des de sectors implicats en la defensa de l’ensenyament públic fa molts anys que es fan crides a mobilitzar-nos per exigir que els governs de torn prioritzin polítiques educatives que beneficiïn tothom, però sobretot qui menys té. Ja fa massa temps que la resposta a aquestes crides ha estat escassa i han evidenciat que la millora educativa no interpel·la la majoria. Per això el govern ha pogut continuar desfent a l’ample. Siguem rigoroses, de veritat pensem que el problema de la conciliació no existia? Com hem pogut ignorar fins ara el fet que pares i mares hagin de treballar dobles jornades (bé, en el cas de les mares, triples) per poder fer front a les despeses bàsiques sense que ningú s’hagi preocupat per la seva conciliació?

Quan és evident que l’educació mai no ha estat una prioritat en aquest país, no podem reclamar solucions a cop de titular si no ens volem trobar en un debat dicotòmic que només facilitarà que el Departament carregui directament cap al col·lectiu docent i cap als centres, i així ho constata la intervenció del director general de Centre Públics a la televisió pública catalana dissabte 12 de maig, on es va evidenciar la falta de planificació quan va tirar pilotes fora apel·lant al Decret d’Autonomia de Centres, un articulat de la LEC fet a mida perquè no els calgui assumir responsabilitats i que ajuda a perpetuar la segregació escolar, ja que no tots els centres tenen les mateixes condicions d’autonomia.

També sobta que el reclam de l’obertura se centri bàsicament en Primària i Secundària. Si de veritat el que ens preocupa són les desigualtats, no podem obviar com la crisi actual està afectant l’educació d’adults en tots els seus vessants: aprenentatge de la llengua oficial a les Escoles Oficials d’Idiomes, educació a les presons, títol de l’ESO, accés a cicles i universitat, una formació que també afavoreix la reducció de les desigualtats. Sincerament, ens dona la impressió que aquest sector no compta perquè està en el grup de mà d’obra barata, tan necessària per mantenir el sistema, i en canvi el que ens interessa és que pares i mares puguin continuar amb la producció com si res estigués passant.

Una tornada atípica marcada per la distància i la higiene a l'aula ...

I dit això, i tant que el col·lectiu docent, en la seva totalitat, volem tornar als centres. Ho faríem de grat si no haguéssim experimentat de primera mà com les compareixences mediàtiques s’allunyen sempre d’explicar la realitat. Hem viscut l’anunci de l’enviament d’ordinadors i connexions a “totes” les llars, i això no ha estat així, tot i que és clar que se n’han fet “moltes”. Hem viscut com la Conselleria tenia intenció de deixar milers d’infants sense docent perquè va decidir aturar les substitucions —cal recordar que el professorat som persones, ens posem malaltes, no som immunes a la COVID-19 i tenim les mateixes afectacions que la resta d’humans— i si no arriba ser un cop més per la lluita, no s’haurien tornat a activar. Hem viscut com el contracte que el Departament d’Educació va fer amb Telefònica no ha funcionat, i la subcontracta que aquesta gran empresa va fer ha provocat que a dia d’avui encara hi hagi molts nens i nenes sense connexió. Hem viscut el desconcert, les informacions contradictòries, l’haver de donar la cara davant famílies que també necessitaven respostes. Hem viscut com ha costat que s’organitzés el procés de pre-inscripció, com les persones de direcció assignades per dur-lo a terme s’han passat dies als centres esperant els EPI promesos. I enmig d’aquesta angoixa, arriba el reclam per obrir escoles i la resposta somrient del Departament dient que sí, que ja va. Som-hi doncs, obertes les escoles, infectem-nos!, i somrieu…

Article publicat a Crític

Una mirada feminista a la Covid-19

Equip Comunicació CGT Catalunya
Georgina Monge. Politòloga, militant feminista i afiliada al sindicat d’Adminisitració Pública de CGT Barcelona

La pandèmia global provocada per la Covid19 està venint de la mà d’una crisi que té efectes presents, però que tindrà efectes futurs devastadors en l’economia. No ens podem permetre una aproximació a aquesta pandèmia, que sigui neutra al gènere i a la classe.

Llegeix més