Obrim Fronteres contra l’explotació i el racisme institucional

Equip Comunicació

Gemma Parera i Rosalia Molina, Ensorrem fronteres – CGT Catalunya

La Caravana Obrim Fronteres denuncia els assassinats a Melilla, i a tota la frontera sud, i l’explotació i racisme institucional cap a les persones migrants

La Caravana Obrim Fronteres —com a espai de denúncia itinerant format per diferents col·lectius de la península, entre ells CGT, i d’Itàlia (amb Carovane Migranti)— ha iniciat enguany el seu recorregut a Melilla el 24 de juny, just un any després d’una massacre en què van morir 37 persones que intentaven saltar la tanca i 77 segueixen desaparegudes. També s’ha recorregut Màlaga, Salobreña i Almeria, on s’han denunciat les condicions d’extrema explotació laboral —amb salaris de 3 i 4 euros l’hora— i d’habitatge precari de les persones migrants que treballen i viuen sota plàstic. El trajecte ha finalitzat l’1 de juliol a València mostrant els mecanismes que enforteixen el sistema de repressió migratori com el negoci de fronteres i el CIE. Han estat nou dies en què la caravana ha reflexionat i reivindicat en clau de drets, de dignitat i també de memòria i de solidaritat.

Llegeix més

L’antiga Central Tèrmica de Cercs: monstres que no moren mai

Equip Comunicació

Martina Marcet, Plataforma Antiincineradora de Cercs

Hi ha monstres que reneixen de les cendres. I a Cercs, l’octubre del 2019 va ser exactament així. 

Després d’ostentar el títol de primer delicte ecològic de l’Estat Espanyol, de l’opacitat de la seva gestió i de contaminar l’aire i el sòl de la comarca durant dècades, la central, que havia tancat el 2011, tornaria a la vida. Ara però, no per cremar carbó sinó residus.

El projecte, evidentment, anava embolcallat d’una pàtina de sostenibilitat: es parlava de producció d’energia neta a partir de l’economia circular, basada en aprofitar residus com a combustible. I suposadament a partir d’uns filtres i una tecnologia que eliminaria qualsevol tipus d’emissió. 

Evidentment, tot això eren contes de fades. El negoci es basava en «gestionar» els residus d’indústries (cobrant per aquest servei) per cremar-les, i aprofitar l’energia per produir electricitat.

Llegeix més

És qüestió de temps

Equip Comunicació

Toni Álvarez, Mal d’escola

Un dels recursos més valuosos en un centre educatiu és el temps. Deia l’Adriana, a la columna del número passat, entre moltes altres coses, que «els dies se succeeixen a una velocitat sorprenent, no pots despistar-te, cada segon és un instant fonedís on està en joc aprendre o no». Amb aquesta angoixa primària vivim el fet educatiu als centres. Acostumem a parlar de la falta de temps per fer les coses: per produir més, per tenir més volum d’experiències, per coordinar-nos més. Aquest acostuma a ser el concepte de temps que es demana a les escoles, el relacionat amb el rellotge, el temps cronològic, una quantitat ascendent de dies, hores i minuts que ens han de permetre construir i pensar en comú.

Llegeix més