Memòria Llibertària
UN RECORD LLIBERTARI AL COMPANY SALVADOR PUIG ANTICH
Un 2 de març del 1974, la dictadura franquista agonitzava i moria matant. Matant el llibertari Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona, a garrot vil. El Salvador, jove antifranquista i activista anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), va ser detingut el 15 de setembre del 1973 en una acció repressiva i, després de passar per la farsa del judici militar, assassinat.
Llegeix més
Parlem del treball de cures i què passa amb els treballs de les cuidadores amb Mari TS i Maria HC, cuidadores, companyes de CGT i de @sindicatmares
Llegeix més
Isabel Segura Soriano
Què fa que amplis sectors de les dones de les classes populars convoquin i participin de la vaga general de dones el mes de gener de 1918, a diverses poblacions catalanes i també de la resta de l’Estat? Ras i curt: exigir el dret a la vida tan individual com col·lectiva.
Llegeix més
Mireia Martín Domínguez. Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 232 de març – abril de 2024
Dit i fet. Com vam anunciar en l’anterior número del Catalunya, l’edició de març ha estat escrita i coordinada només per dones, igual que en anys anteriors, en commemoració del Dia de la Dona Treballadora.
Llegeix mésVanesa Saez, Treballadora Social dels CSS Raval Nord i delegada sindical de la CGT
Àlex López, Educador social del SARA i delegat sindical de la CGT
Reflexió sobre la lluita sindical de dues treballadores dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona (IMSSB)
El sindicalisme no està en el seu millor moment. Vivim un període de desencís pel que fa a les grans idees de canvi social i el que impera és el refugi en un mateix, més que la solidaritat amb les altres. La lluita als llocs de treball per millorar les condicions laborals i de vida ha tingut una eina molt clara en la història: els sindicats. Però, ara, aquestes organitzacions pateixen un gran descrèdit per a molta gent. En el nostre àmbit —els serveis socials de la funció pública— això s’aguditza, ja que a més de l’etiqueta de sindicalista tenim la de funcionària. Nosaltres tenim claríssim que tots dos conceptes són dignes de reivindicar, però els defensors del capitalisme s’han encarregat de denigrar-los. També és cert que hi ha moltes maneres diferents de fer sindicalisme, de la mateixa manera que en política no tots els partits que s’anomenen d’esquerres defensen els drets de les treballadores per més que parlin de polítiques socials com un mantra. Les organitzacions sindicals també poden fer cas dels cants de sirena i acabar abandonant les postures més combatives per posicions més enfocades al pacte i a la pau social. Sabem que fruit de tot això hi ha qui veu a la gent que fem sindicalisme com unes vividores o, encara pitjor, com unes venudes. O potser hi ha qui creu que els objectius que tenim no s’assoleixen amb la rapidesa i l’efectivitat que caldria i que som unes idealistes.
Llegeix més
