Parlem del treball de cures i què passa amb els treballs de les cuidadores amb Mari TS i Maria HC, cuidadores, companyes de CGT i de @sindicatmares
Que és la dependència?
És la situació on la persona necessita suport constant per les activitats de la vida diària les 24h del dia i pot afectar a totes les etapes de la vida.
Quines tasques feu les cuidadores de fills i filles grans dependents?
A més de l’organització i logística de la llar i de la pròpia vida, atendre totes les necessitats bàsiques: higiene, alimentació, salut i anímiques tota la vida. Intentar fomentar l’autonomia o conservar les habilitats ja conquerides. Formació continuada per atendre amb qualitat als fills i pagada per nosaltres. Fem: reunions amb l’escola i coordinació entre unitats específiques i terapeutes. Sol·licitar i tramitar les poques ajudes, beques o respirs que surten, cada cop més minses i excloents, reclamar les errades de les administracions. Molta gestió: emails, anades i visites presencials .S’afegeix la complexitat dels trastorns de conducta dels nostres fill@s; fent també reparacions de mobles o portes trencades. Cuinem amb cura per les restriccions alimentaries. Fem de terapeutes, taxistes, mediadores, infermeria etc. Ens agradaria fer només de mares.
Com i quan descanseu?
Quan el fill és a l escola fem les tasques administratives, revisió, agenda, compra i neteja. I fer números. Si es comparteix amb la parella en permet alguns dies o estones poder desconnectar de les tasques de cures. És alliberador i terapèutic trobar-nos amb altres dones que lluiten en altres fronts. Això ens ajuda. Però en el grup de mares n’hi ha moltes que ho fan soles.
Com és la maternitat amb discapacitats?
És una maternitat molt intensiva, complexa, intensa. La nostra no s’acaba mai. I amb molta por pel dia que no hi siguem, i sense cap recurs.
Perquè es repeteixen les protestes de les cuidadores i les cures?
Les cures dins l’entorn familiar no estan ni han estat mai reconegudes ni econòmica ni socialment. No és casual que siguin encara feines feminitzades dins un sistema patriarcal, masclista i depredador cap a les dones . Ja no podem més. Estem invisibilitzades, sense reconeixement i no valorades.
Per això ens vam fixar en altres col·lectius organitzats: Sindillar, Kellys, companyes del SAD i d’altres col·lectius com: Entrepobles, Jornaleres andaluses, Xarxa pel dret a cura, Catinfermeres, auxiliars sanitàries, vetlladores, treballadores de residències, cuidadores a domicilis etc. I les que cuidem a familiars dependents, que també som treballadores (cotitzem mínims a través de la Llei de Dependència).Totes ens estem organitzant fora dels sistemes tradicionals, ja que ens han deixat de banda, per això sortim a reivindicar els nostres drets.
Què demaneu les cuidadores? Què penseu que us poden aportar els feminismes i el món sindical?
Ens agradaria que es pogués reflexionar plegades sobre aquest tema des d’una visió feminista Volem trencar el silenci i la invisibilitat entorn les cures. Les discapacitats han estat amagades molt temps i les cuidadores tancades a casa. El capacitisme està fet de molts silencis, no existim.
Hi ha un gran maltractament institucional. Només tenim drets en la teoria, però a l’hora de la veritat hem de lluitar per tots els drets dels nostres fills i filles i els nostres, cada dia.
Les condicions de treball i els convenis dels sectors on hi ha cures són sempre els pitjors. Cal revisar ho tot. Especialment ara que sabem que l’abús i la depredació del sistema en les cures és la 1a acumulació i la 1a violència masclista.
Què us sembla que el 8M torni a incloure les cures?
És important que sigui sempre així, cada any fins que les cures siguin un treball visible, digne i valorat com correspon: Què faríem sense cures? sense netejadores? sanitàries, geriatres, vetlladores etc.? El món es paralitzaria. Per això cal una vaga feminista, cada cop més fortes i convençudes.
El 8M també ha de posar èmfasi en les cadenes continentals de cures, en com les dones d’altres llocs del món venen aquí per cuidar-nos i què implica.
I què és @sindicatmares, com va sortir?
Som un col·lectiu de mares i germanes de persones dependents tota la vida.
Defensem el dret a una vida digna dels nostres fills i filles, i els nostres propis drets .”Quan les discapacitats entren per la porta, drets bàsics i feminismes surten per la finestra”.
Fins l’any 2020, no es publicaven dades de les cuidadores de la llei de dependència. Ara sabem que som un 85% de dones però encara falten moltes dades per publicar: quines són mares o germanes, quin % de pares no cuiden, sexe i edat de les persones que demanen la prestació per cura de fills i filles grans dependents, o els anys que esperen els nostres fills i filles els recursos que necessiten, etc.
I buscant les dades es va fer evident: la nostra feina no té visibilitat, ni reconeixement ni valoració, com la resta de cuidadores, i cuidar és una feina. Nosaltres com a totes les cuidadores: emmalaltim per sobrecàrrega de treball.
Estem lluitant pels drets bàsics des de fa dècades. Continuarem lluitant pels recursos mínims per a fer efectius els drets bàsics dels nostres fills i filles a sanitat, educació, feina, habitatge, etc.
